8 de Març, Dones amb tots els drets

L’any passat explicava que l’ONU va establir el 8 de març com a Dia Internacional de les Dones arran de la mort de 142 dones a Nova York degut a la protesta per les dures condicions de treball a les que eren sotmeses. Això va passar el 1911. Uns anys abans, Clara Zetkin havia demanat l’establiment d’un Dia Internacional de la Dona treballadora per a reivindicar els drets de les dones, inclòs el dret a vot. Finalment, l’ONU va establir el 1952 que fos el 8 de març el Dia Internacional de les Dones Treballadores.

postaldones-900x900-pngAquí podeu llegir el manifest d’ERC d’enguany. Certament, s’ha fet molt camí, però encara n’hi ha molt per recórrer. Em ve a la ment el tema de la bretxa salarial d’avui en dia, al cap i a la fi les dones que van morir fa un segle reclamaven condicions dignes: menys hores de feina (en treballaven 16), i un salari que les permetés viure (em ve al cap “Sufragistes“). “Cal eliminar la diferència de guany salarial entre homes i dones que de mitjana, segons un estudi de l’UGT amb dades del 2013, és d’un 25,01 % a Catalunya; al País valencià d’un 24,24 % i a les illes d’un 15,88 %. No hi ha cap estudi ni dada que confirmi que aquesta esquerda salarial disminueix amb el temps.”

No només això, també hi ha la conciliació de la vida laboral i familiar, els permisos de paternitat-maternitat i el sostre de vidre que impedeix que les dones arribin a llocs d’alta direcció, tot i estar-ne qualificades…

Afortunadament hi ha alguna cosa que s’està movent, a poc a poc, sí, però almenys es mou. Trist, però, que n’haguem de parlar com un fet excepcional.

Més a prop en el temps i més lluny geogràficament, això és el que diuen a la Campanya Roba Neta: “Un salari digne hauria de guanyar-se amb el treball realitzat durant la setmana laboral estàndard, i hauria de ser suficient perquè una treballadora del sector tèxtil compri menjar per a ella mateixa i per a la seva família, perquè pugui costejar-se el lloguer, l’atenció mèdica, la roba, el transport i l’educació, i hauria de quedar-li encara una petita quantitat d’estalvis per fer front a possibles imprevistos. Una treballadora del sector tèxtil de Bangladesh, per exemple, hauria de treballar més de 22 hores tots els dies de la setmana per guanyar un salari digne”.

Encara hi ha molt per fer, i març és tradicionalment el mes de les Dones. Per això val la pena que trobem espais per parlar, explicar, preguntar, revindicar… conscienciar-nos d’on som i on volem arribar. Per això, celebrarem el 8 de març amb una xerrada-col·loqui a càrrec de Carme Celma, llevadora, amb àmplia experiència a les nostres comarques en el tracte amb dones de diferents orígens, de diferents costums, de diferents problemàtiques i de diferents inquietuds. Ho realitzarem a l’espai de la Societat Obrera el proper 17 de març a les 20h amb el títol: Ser Dona Avui, Reflexions. Us hi esperem!