Catalonia és diferent

Ja han passat prou dies, però em roman impresa una imatge que trobareu més avall i un article en què Toni Soler, just abans de les eleccions espanyoles, ho explicava molt bé: “Espanya compra Rivera, perquè és com voldria que fossin els catalans. Catalunya compra Iglesias, perquè és com voldria que fossin els espanyols”. Vistos els resultats de les eleccions del 20D, Iglesias triomfa a Catalunya i Euskadi i Rivera es queda lluny de les seues expectatives de vot. Potser els bascos també compren com voldrien que fossin els espanyols. El cert és que C’s ha quedat molt per sota del que pensava, i Podem més amunt del que imaginava fa uns pocs mesos quan el donaven per mort. És un panorama divers, es trenca el bipartidisme per primer cop i caldrà fer esforços per a tenir una majoria estable.

Mireu el mapa:

1928894_10208381772760965_7596409610151003463_nQueda prou clara la diferència? El partit que ha quedat primer a Espanya, ha quedat sisè a Catalunya (o dit d’una altra manera: el primer d’Espanya és el darrer a Catalunya).

Si analitzem Catalunya, queda de la següent manera:

municipis_catalunya1.pngBO_1Una anàlisi més detallada la trobareu en aquest article.

Ens trobem en una situació insòlita: Catalunya fa tres mesos que té una majoria parlamentària independentista que, a priori, hauria d’entendre’s per formar govern estable i posar rumb a la República Catalana, encara que els membres d’una i altra formació abracen tot l’arc parlamentari i seria un esforç titànic per totes dues bandes. Mentrestant, Espanya té des del 20D un govern en funcions a qui serà molt difícil establir acords parlamentaris, també, per la diversitat de les propostes. Segons Rajoy, els uneix això: “ la unitat d’Espanya, la sobirania nacional, el paper d’Espanya a la UE i el compromís amb la recuperació econòmica“. Sobre el paper, l’estabilitat hauria de ser més difícil a Espanya, però vistos els girs i moviments d’una i altra banda, tot és possible.

La pregunta és si la CUP es decidirà a tirar endavant la República Catalana el proper dissabte i s’accelerarà el procés, o, per contra, el dilatarem fins al març. Poques vegades trobarem en la història moments tan transcendentals com aquestos. Ens hi juguem molt, tant, que ens ho juguem tot. Ningú va dir que fos fàcil, molts van dir que seria impossible. Ara és l’hora de fer possible l’impossible i de continuar fent història. I, com diria aquell, que la força ens acompanyi.

 

Els cansats fan la feina: persistirem!

Estem cansats, sí. No ho dic només per mi, és el que copso a l’ambient. Hi ha molts dubtes sobre si anar a votar o no i per qui fer-ho. Hem portat un ritme frenètic i ara ens trobem amb dos mesos sense acord després de “les eleccions de la nostra vida”, i un cert desencís sense veure-hi un final clar. Haguéssim volgut que fos ràpid i fàcil, però la realitat és tossuda i el país és divers. Són temps d’incertesa, però també plens d’esperança.

Fa dos nits vaig tenir la sort de poder assistir a la Nit de Santa Llúcia a Tortosa organitzada per Òmnium Cultural i emesa per TV3. No és habitual trobar una nit d’aquestes característiques vora l’Ebre; de fet, la darrera vegada que això va passar fa 33 anys i jo no ho recordo. Tampoc és gens habitual que en la majoria d’agraïments hi sorgís l’oberta esperança d’assolir aviat la llibertat. Vaig trobar particularment inspirador i encoratjador el discurs del president d’Òmnium, Quim Torra (a partir de l’1:22 minuts de l’emissió de TV3 el podeu sentir íntegre),  i el fet que la gala fos a prop de casa, quedés tan rodona i s’hi respirés un ambient de gran esperança em van acabar d’aixecar els ànims.

bannerwebnsl15300 anys que hauríem pogut perdre-ho tot i, en canvi, ho tenim tot per guanyar. La voluntat i la persistència són les nostres grans armes com a poble. Ara no ens podem aturar. Endavant, sempre endavant perquè només avançant s’avança.”  Va ser un discurs llarg, però allà enmig de la gèlida i humida nit tortosina em va venir al cap la frase que escoltava sovint de petita: “Els cansats fan la feina”. Una manera de dir que has de continuar insistint fins a aconseguir allò que vols (o allò que t’han demanat que facis). Que has de persistir per molt cansat que estiguis, fins a tenir allò que desitges. I aquí em ve al cap una frase que vaig trobar de casualitat no fa massa i que em va agradar l’origen: “Donec Perficiam” que vol dir: “fins a aconseguir-ho”, i és això el que va acabar demanant la MH Carme Forcadell, presidenta del Parlament i nascuda a Xerta, fent vibrar l’auditori repetint “Fins que ens posem d’acord: Persistirem”. Un crit que aquella nit va ser unànime, ara no podem defallir!

El 20D ens hi juguem molt, també. Potser us fa mandra anar a votar en unes eleccions d’un estat al què no volem pertànyer, però per això mateix cal anar a votar, per acabar de fer la feina, per empènyer, per continuar insistint, per deixar de sentir mentides com aquesta que han estat ben respostes, clar i castellà. Els resultats del 20D s’auguren incerts i el panorama polític pot ser molt divers, ningú sap què passarà, però tothom pot intuir que omplir les urnes (altre cop), de vots independentistes ajudarà al nostre procés, segur.

Avui és Sant Llúcia, tradicionalment es posa el pessebre que es retira per la Candelera. És, també, la patrona de la vista, protectora dels ulls. Mon pare va nàixer un dia com avui de 1936, fins el 1977 no es van tornar a publicar tants llibres en català com en aquell primer any de la guerra. Ell i molts com ell van ajudar a mantenir la flama del Català en l’època de foscor. Si encara fos viu no ens perdonaria el desànim, no ens ho podem permetre, no després de tanta gent que ens ha precedit durant tants anys lluitant, en condicions molt pitjors a les nostres, per a què Catalunya tingués veu pròpia al món. I nosaltres, hereus de tota aquella gent, hem de continuar, hem d’usar la millor arma que tenim: el vot! I hem de persistir i convèncer els que encara no ho estan que Catalunya ha de fer sentir la seua veu, perquè tots sabem que després del 27S res no pot ser igual.

Que Santa Llúcia ens conservi la vista i ens faci veure-hi clar ara més que mai. Ho tenim a tocar i hem de continuar persistint, amb totes les eines, amb totes les forces, per molts cansats que estiguem fins a aconseguir l’anhelat somni de la llibertat! Donec Perficiam!

(els premis de la nit, per si voleu conèixer els guanyadors)