Ningú va dir que seria fàcil i ha estat una gran victòria

Doncs sí, els catalans som una mica especials. Com que fa tants anys que anem de derrota en derrota ens costa fer-nos creus de la victòria. Digues-li “esperit barça” d’abans de Wembley, digues-li anys patint menysteniment. Si no guanyem per golejada no estem prou contents (això també ens passa amb el barça des que ell el va entrenar), som exigents. I sí, mirant el resultat de les eleccions ara en tenim 72 (setanta-dos, repeteixo); 72 diputats clarament independentistes (sense eufemismes); diumenge vam anar a votar amb “només” 24 diputats clarament independentistes al Parlament anterior. Hem passat de 24 a 72, pas mal, i això que hem tingut moltes coses en contra. Ara sabem on som, clarament, i una majoria vol iniciar el procés d’independència. És així per molt que la caverna mediàtica i la maquinària dels partits unionistes s’han dedicat a posar aigua al vi des del primer moment i nosaltres, que som discrets i encara no ens ho acabem de creure, anem traient el cap a poc a poc: però si resulta que al món sí que saben que hi ha majoria independentista; però si resulta que Rabell informa que a la seua candidatura hi ha independentistes i no independentistes, que ells anaven per una altra cosa i no es poden comptar al bloc del no... Llavors, la cosa quedaria, més o menys, així:

IMG-20150928-WA0025

*Hi haurà ball de vots perquè encara falta vot exterior, si arriba.

Clar que comptem escons i no vots, però posats a fer 55%-45%, amb la participació més alta de la història en unes autonòmiques, això és una gran victòria: *1.948.335 persones han dit explícitament que volen la independència de Catalunya, contra 1.593.825 que han dit que no (de fet tampoc és clar incloure al PSC dins d’aquest grup, en un referèndum pur i dur potser molts optarien per la independència, no ho sabem. Ni tampoc UDC, que no surt i no sabem exactament on ubicar aquest 100.000 vots).

12032152_916989801683264_6653331170571685710_nEm resulta curiós, però que vulguin comptar vots quan no ens han deixat fer un referèndum amb totes les garanties que hagués servit, precisament, per comptar-los. Però els números ho diuen tot. A més, hem de tenir en compte que el vot exterior ha estat pràcticament anul·lat: 200.000 catalans residents a l’estranger no han pogut votar i Drets els representarà gratuïtament per reclamar-ho. Ha estat un escàndol del què se’n parla poc, encara, i segurament la victòria hagués pogut ser més àmplia.

Clar que tothom fa els seus números, però com diu V. Partal: “Enhorabona i ara no deixeu que ningú us robe ni l’alegria ni el triomf“.

Sí clar, hagués volgut tenir 68 diputats de JxS per no haver de dependre de ningú i anar per feina des del primer dia. Fins i tot, 63 per no haver de dependre de la CUP també en segona votació. Però l’aritmètica és tossuda (JxS 62 i CUP 10), i ara caldrà negociar. Ningú va dir que seria fàcil, però dono per fet que tots sabran estar a l’alçada de les circumstàncies i faran el millor per tirar endavant el procés i seguir el mandat democràtic que hi ha sobre la taula. I, acabo amb l’article de C. Capdevila: “Una victòria clara i molta feina a fer“.

12079189_742865292484520_7866240856233708729_n

Resultats per municipis.

La revolució dels somriures. Ho tenim a tocar!

M’ha passat volant setembre. Ja només falten dos dies pel 27S. Dos dies! Fa tant temps que esperem una oportunitat així que sembla impossible. Però no ho és. La campanya ho ha evidenciat. Ja tothom sap que és un plebiscit, el món sap que és el 9N que no vam poder fer legalment, per molt que ho vulguin amagar alguns. La gent sap ben bé què votarem diumenge i n’hi haurà que votaran sí i altres que votaran no, tothom n’és conscient. I volem guanyar, Sí, per canviar-ho tot.

12038107_954673687931612_4182440618488319990_nVam començar la campanya un altre 11 de setembre reivindicatiu (esperem l’últim), i acaba avui, per fi. La campanya de les nostres vides, sí, la més llarga, també, si comptem els anys que portem reivindicant (i tot just fa deu anys de l’empenta definitiva). I hem fet tot el que hem pogut per terra, mar i aire, conscients que és un moment històric; i ens hem quedat sense veu, i estem cansats, però persistim, no podem defallir ara que ho tenim tant a prop, i mirem cap al dia més esperat. I ara em podria posar èpica, però tots tenim algú en qui pensar, algú per qui votar, algú que ara no hi és i hi voldria ser, algú a qui faria immensament feliç una gran victòria del Sí diumenge, per guanyar el nostre futur, per guanyar la llibertat. Ningú sap què passarà, però ho tenim més a tocar que mai.23c963f3d4b6e27f2c301cc48d4fd402Quan pregunto: “aniràs a votar diumenge?” molts em miren i somriuen; “sí, ho tinc molt clar”. És la revolució dels somriures, i veus que alguna cosa ha canviat, ja no ens espanta res (i mireu que n’han dit de coses per a espantar-nos), i votarem per un futur millor, cadascú el que pensi que ha de ser. Jo ho tinc molt clar des de fa molt temps. Com s’ha dit en aquesta campanya: “votarem amb fe, votarem amb esperança, votarem amb il·lusió”. “Votarem per tot el que som i pel que volem ser”. I, si tot va bé, farem un nou país; i, si tot va bé, el 28 de setembre (amb la superlluna i l’eclipsi), començarà a nàixer la República Catalana.

Ho sabrem en només dos dies… i si encara no tens decidit el teu vot #Votapermi #Juntspelsí