Artur Bladé i Desumvila, Dietari de viatge

Periòdicament surten llistats de lectures d’estiu que fan tot tipus de recomanacions i mostren les tendències, tant d’autors nostrats com forans. Entre els nostrats és fàcil trobar-hi un llibre de Pla, però és impossible que ens recomanin a un dels millors cronistes de la nostra història: Artur Bladé i Desumvila, el gran oblidat.

Xavier Serrahima ho descriu molt bé: “El cas d’Artur Bladé i Desumvila és paradigmàtic: per més que compta amb una més que sòlida creació literària (memorialística, diarística i biogràfica, sobretot) obra al darrere, compilada per Cossetània en dotze interessantíssims volums d’Obra Completa, fa la impressió d’estar condemnat, pels segles dels segles, a seguir vagant pels marges —quan no pels llimbs— de les lletres catalanes; negligit, quan no oblidat, per quasi tothom“. Sobretot, apunta, pel barcelonocèntric món literari català. Gràcies, entre altres, a la tasca del seu fill, Artur Bladé Font, cada vegada es té més coneixement (i reconeixement) de la seua obra.

Just ara estic llegint i gaudint el seu “Dietari de Viatge: De França a Mèxic”. Com destacava el seu fill durant la presentació, de tots els refugiats espanyols que van viatjar fugint de la Guerra, només hi ha aquest dietari que descriu perfectament el viatge dels refugiats cap al nou món. Us recomano aquest llibre, és un apassionant dietari on l’elegant prosa de Bladé et transporta a bord del Maréchal Lyautey i del Nyassa, de Marsella a Veracruz passant per Casablanca.

franca-mexic-dietari-viatge-artur-blade-dux-editorial

«De França a Mèxic és francament un document excepcional des d’un punt vista històric, humà, intel·lectual i artístic.» D. Sam Abrams

En teniu una crònica excel·lent de Xavier Serrahima a NÚVOL.

Aquí teniu la crònica al web de DUXELM editorial “De França a Mèxic” és l’excepcional diari de viatge que Artur Bladé i Desumvila va escriure durant el dramàtic viatge de l’últim vaixell de refugiats republicans que va poder fugir de França el setembre de 1942, en el període més obscur de la Segona Guerra Mundial.

Artur-Bladé-i-DesumvilaAquí la crònica de la presentació del llibre a Barcelona.

 

El llibre republicà sobre microscòpia

La setmana passada vaig tenir la sort de poder fer un curs presencial sobre tècniques de microscòpia i aïllament de microorganismes. El professor, excel·lent. Els companys, altre professorat interessat, com jo, en aprendre coses noves per explicar-les després als alumnes. Van ser hores intenses de descobertes. És un plaer aprendre d’algú que en sap tant i t’obre camins que ni t’havies plantejat.

Al final del curs ens va mostrar molts llibres sobre microscòpia i ens en feia un relat de cadascun. Em va meravellar el primer que ens va mostrar: Microscopi repúblicaPublicat l’any 1932, durant la República, era una manera d’acostar la ciència a tots els racons del país. Probablement el primer intent de fer del microscopi un element habitual a les aules. Conté il·lustracions magnífiques i aclaridores, Una petita joia que pretenia normalitzar l’ús del microscopi a l’aula (aquí s’explica com va afectar la repressió franquista a l’escola). Després, ja no hi torna a haver llibres remarcables de microscòpia fins a finals dels anys 70. Molts anys perduts. En aquest llibre hi he trobat, fins i tot, com observar minerals al microscopi, una raresa per l’època i una manera d’acostar l’observació als alumnes i als professors.

No es poden entendre les ciències naturals sense l’observació del que ens envolta, i també l’observació microscòpica que obre camps magnífics per estudiar els elements de l’entorn. La majoria de docents que vam assistir al curs reconeixíem que tenim poques hores de laboratori per a fer pràctiques i observacions, i no sé si els plans educatius renovats ho tenen prou en compte. Sempre hem de fer equilibris per ensenyar el que, en ciències, hauria de ser el més normal del món.