Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 23 de juny de 2012

Destruint mites: vacances del professorat a secundària (I)

Ja fa dies que em volta pel cap intentar explicar què fem el professorat i les hores que treballem. No és una tasca fàcil, ho sé, i no sé si quedarà prou aclaridor perquè la idea general ben arrelada és que tenim tres mesos de vacances i que treballem poc. Normalment quan em diuen això somric i li dic a la persona en qüestió: “fes-te mestre si t’agrada tant” i normalment la resposta és negativa, sobretot per “l’alèrgia” als nens… però potser ja és hora que ens posem seriosos i ho expliquem clarament.

No fa gaire he mantingut una conversa amb un polític sobre les retallades en educació i la conversa va ser el detonant d’aquest post. Quan li vaig fer les queixes de la reducció de plantilles, l’augment de les ràtios i el fet que als substituts el proper any només els pagaran les hores de classe (lectives) i no les guàrdies, tutories, etc., em va respondre que no hi ha diners i que ja era hora que ens fessin treballar més hores, que tenim tot l’estiu per preparar classes i nosaltres (“només”) treballem 20 hores a la setmana, en canvi ell 14 al dia. Clar que ni crec que ell pensi que només treballem 20 hores a la setmana i sé que ell no treballa sempre 14 hores al dia, però les respostes amb ritintín sobre les hores que treballem i els mítics tres mesos de vacances d’estiu molesten perquè donen una imatge errònia de la realitat.

Al polític, li vaig proposar de fer un intercanvi, una setmana ve ell a veure la feina que fem a l’institut i l’altra vaig jo a veure què fa ell a l’Ajuntament. Tots dos estavem convençuts que tenir raó, perquè a tots dos ens agrada la nostra feina, la fem amb passió i estem convençuts que treballem més que ningú.

Estic segura que els professors fem més de les 37 hores i mitja a la setmana que ens paguen i també és segur que ell no tots els dies fa 14 hores.

No és fàcil entendre que els polítics treballen moltes hores, els veiem presidint un acte a primera fila i pensem la sort que tenen de ser-hi quan nosaltres amb prou feines hem trobat lloc per seure, però potser el polític pensa que estaria millor a casa o fent alguna altra cosa en comptes d’estar allí. Al ser un càrrec públic és cert que ha d’estar disponible 24 hores al dia set dies a la setmana, són gangues de l’ofici. Segurament polítics i mestres o professors, són de les professions més atacades i menys compreses. Potser un dia parlaré de la primera, avui toca parlar de les dues altres, sobretot de la segona que és la que conec més bé…


És un mite i una creença ben estesa que mestres i professors tenim tres mesos de vacances a l’estiu o com a mínim juliol i agost, com si el fet de no tenir criatures al davant t’eximís de fer la feina o, dit d’una altra manera, com si només treballéssim quan tenim criatures al davant. Sé que no és fàcil d’entendre fins que no hi estàs posat. Ho sé per companys que es dedicaven a una altra feina i després han entrat a l’ensenyament. Treballar amb adults és diferent de treballar amb criatures o adolescents, és molt plaent, has de donar molt i també reps molt, necessites energia i estar alerta, no hi ha descans. M’encanta distribuir el curs, planificar-lo, saber què faré, més o menys, cada mes, i acabar el temari a temps. Però la tasca de planificació no s’acaba mai, potser hi ha sortides o activitats que et prenen hores, o mil casuístiques que t’obliguen a anar redistribuint el temps contínuament. També has d’estar informada, almenys en la meua matèria constantment hi ha notícies, vídeos, programes, etc. que et poden ajudar a l’aula. La feina no s’acaba mai, és molt creativa i, fins ara, teníem la sort que podíem distribuir-nos la feina a casa com ens venia de gust i això és molt d’agrair, no diré que no (un altre dia parlaré de les condicions a l’institut per a què el professorat pugui treballar a gust).


Tornem a les vacances. De fet, el nostre mes oficial de vacances és l’agost. El juliol l’escola i l’institut estan oberts, l’equip directiu hi treballa en horari de matins (com a la majoria d’empreses), i el professorat hi podem anar puntualment si se’ns demana o ho creiem necessari. Però també és el moment de fer cursos, que no són per passar el temps, sinó una formació necessària que podem fer durant l’any i/o als juliols i que entra dins el nostre horari de feina. Necessitem el reciclatge dels cursets perquè necessitem aprendre com una prioritat bàsica de l’ensenyant per poder donar el màxim al nostre alumnat. No conec cap professor (o professora) que no estigui disposada a aprendre, perquè aprendre és la base per poder ensenyar.

Al quadre següent he fet la comparativa de la distribució horaria del professorat de secundària els darrers dos cursos i el proper. S’observa que la permanència obligatòria al centre és més elevada, però continuen sent les mateixes hores de mitjana de permanència al centre setmanals (30) i les mateixes per preparar classes, corregir exàmens i assistir a cursos (7.30), però distribuïdes d’una altra manera, tot i què les hores lectives han augmentat, és a dir, tenim més hores de classe directa amb els alumnes, però les mateixes hores per preparar les classes. Algú pensa que anem amb el cronòmetre a la mà i quan hem exhaurit les 7.30 setmanals entre cursets, correcció de proves i preparació de classes ens aturem? Algú pensa que els dissabtes i diumenges els tenim sempre lliures?… continuo en el següent post.


Quadre evolutiu de les hores del professorat a secundària:

CURS 2010-11

CURS 2011-12

CURS 2012-13

Hores lectives (hores de classe directa a alumnes)

18

19

20

Hores d’activitats complementàries d’horari fix (guàrdies i altres vigilàncies, reunions setmanals de departament o seminari, comissió d’atenció a la diversitat, etc. )

6

6

8

Obligatorietat de permanencia al centre

(suma de les anteriors)

24 hores

25 hores

28 hores

Hores d’activitats complementàries de presència al centre educatiu no sotmeses a horari fix (reunions d’avaluació, de claustre i de consell escolar, reunions amb pares i mares, etc.)

6

5

2

7 Hores i 30 minuts de preparació de classes, preparació d’activiatats, assistència a cursos i activitats de formació, que no s’han de fer necessàriament al centre.

7.30

7.30

7.30

La jornada laboral ordinària dels professors és de 37 hores i 30 minuts setmanals, que per al curs que ve 2012-2013 es distribuirà de la manera següent:

20 hores lectives, distribuïdes en cinc dies, que es destinen a la docència directa a l’alumne (docència a grups classe, atenció a la diversitat, tutoria individual i en grup) i a activitats directives i de coordinació amb les dedicacions previstes per a l’exercici d’aquestes funcions. Aquestes 20 hores es podran prendre com a mitjana quan el centre no faci una distribució horària uniforme al llarg del curs escolar a causa de variacions trimestrals.

8 hores d’activitats complementàries d’horari fix, guàrdies i altres vigilàncies, reunions setmanals de departament o seminari, comissió d’atenció a la diversitat, coordinacions de nivell i amb especialistes per a l’atenció a la diversitat, entrevistes amb mares i pares, manteniment del laboratori i aules específiques, organització i execució de les accions que ofereix el centre en el marc de determinats programes.

2 hores d’activitats complementàries de presència al centre educatiu no sotmeses a horari fix: (reunions d’avaluació, de claustre i de consell escolar, reunions amb pares i mares, reunions de coordinació amb altres centres, reunions amb professionals i entitats externes, activitats de reforç i de tutoria i altres encàrrecs que, en el marc de les seves funcions, li faci el director/a del centre).


7 hores i 30 minuts de preparació de classes, correcció d’activitats, assistència a cursos i activitats de formació, etc., que no s’han de fer necessàriament al centre.

Extret de les instruccions d’inici de curs 2012-2013



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Educació i Ensenyament per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent