Destruint mites: vacances del professorat a secundària (II)

En el post anterior explicava la distribució horària del professsorat de secundària, les hores de permanència al centre (una mitjana de 30 setmanals), i les hores que treballem a casa o fora del centre (7.30 hores setmanals). Aquestes són les hores que “teòricament” fem, justament el “teòricament” és el que té motiu de polèmica. Per als desconeixedors del tema el “teòricament” és menys dels que se’ns demana. Per als que estem dins el sistema sabem que el “teòricament” poden ser més hores de les que se’ns paga.

No negaré que és un privilegi poder treballar des de casa (un privilegi i un plaer, tot s’ha de dir), i, en els darrers anys, ens han facilitat molt la feina en aquest sentit: podem posar les notes des de casa, podem preparar classes directament al moodle del centre (que és un web on pots afegir activitats, exercicis, vídeos, enllaços, etc., per a poder treballar-ho després a l’aula o els alumnes des del seu ordinador fent-ne tu la supervisió), pots buscar notícies per al bloc del departament directament des de casa, pots mirar el tauler d’anuncis del centre des de casa… és a dir, pots estar tot el dia, 24 hores, 7 dies a la setmana fent feina, si vols, des de casa, perquè ni els webs ni internet tanquen per vacances. Clar que estem parlant que pots treballar des de casa còmodament amb el teu ordinador i pagant tu la tarifa d’internet que et sigui més convenient. Aquesta és una altra, no se m’acut una altra feina on hagis de portar-te el teu propi instrumental si és que vols estar ben servit…

A la majoria d’instituts que he estat el professorat ens distribuïm en departaments de les diferents àrees o matèries, depenent de l’espai que disposi el centre. En el centre actual compartim departament el professorat de física i química i el de biologia i geologia. Cinc professores, dos ordinadors disponibles (tres si som generosos perquè hi ha un portàtil que va a manovella però es pot utilitzar), una impressora… i som l’enveja de molts departaments que poden tenir només un sol ordinador per a tot el professorat. Si no poguéssim fer la feina a casa seria un desastre i qui es resisteix a la temptació de treballar a casa tranquil·lament a l’hora que et ve de gust, amb un seient còmode i un ordinador en condicions òptimes, en comptes de compartir un ordinador o dos amb altres cinc persones? Reconec que això, fins ara, ha estat un avantatge. I si treballes més a gust, treballes més hores, sobretot si t’agrada la feina.

A principi d’aquest curs em vaig proposar comptar les hores que dedico a la feina tant al centre com des de casa per tal de saber exàctament si treballo més hores de les que em paguen o és justament el contrari. Em va ser impossible perquè moltes vegades són sumatoris de períodes curts de temps: improvises reunions al passadís, dediques deu minuts a mirar notícies i penjar un post al bloc de l’institut, t’atures i fas altres coses, prepares més tard un power point que ja el tenies començat, repasses el calendari per ressituar exàmens, parles amb aquell alumne o aquell altre durant l’esbarjo, etc. Tenint en compte que la mitja hora del pati és teòricament el temps que tenim per esmorzar i molts l’aprofitem per a treballar al centre o atendre alumnes, etc., vaig arribar a la conclusió que no faig menys hores de les que em paguen i vaig decidir no comptar les de més. No vaig amb el cronòmetre a la mà, no crec que en aquesta feina ens ho puguem permetre. Quan hi ha pics de feina es fan posant-hi les hores que calgui. També hi ha períodes de calma que compensen els pics anteriors. Cap setmana és igual a l’anterior. Cap dia és igual a l’anterior. Cap curs és igual a l’anterior. Això és l’immens atractiu d’aquesta feina, sempre estàs reinventant-te perquè sempre hi ha nous reptes per a aconseguir i les circumstàncies no són mai les mateixes per a poder extreure el millor dels teus alumnes.

Estem permanentment endollats durant els 10 mesos que dura el curs, de dilluns a diumenge, amb dos descansos importants (Nadal i Setmana Santa) que s’agraeixen i ens ajuden a ressituar-nos i tornar a agafar empenta per als mesos següents. Al juliol o bé fem cursets o bé preparem el proper curs. A l’agost, vacances i desconnexió.

No sé si he aconseguit el repte que em proposava al principi de de destruir el mite dels tres mesos de vacances, però creguin-me, el privilegi, com alguns pensen, no són les vacances, el privilegi és treballar amb els alumnes, amb els adolescents; són material sensible, són un repte nou cada dia, són el futur… Ajudar-los a extreure el millor de si mateixos i preparar-los per als nous horitzonts que hagin triat… això sí que és el que fa que la nostra feina sigui envejable.

Post recuperat: “En època de crisi cal invertir en educació”

Fa justament un any s’explicaven els perills de no invertir en educació. En aquesta part del camí ens trobem amb retallades més elevades de les que havíem pensat. Mentrestant estem em ple debat de si fer o no jornada continuada com a mesura d’estalvi i per racionalitzar horaris. Sigui com sigui, l’educació és un dels pilars fonamentals de la societat i cal que ho tinguem present…

“En època de crisi cal invertir en educació”

Bona revetlla i bona festa!

Com cada any la nit de Sant Joan s’ha omplert de festa, de foc, de música, d’amics, de família… i de caragols. Enguany hem tastat una recomanació i ha estat molt encertada. Una nit de Sant Joan càlida i plaent que espero que ho hagi estat per tothom.
Diuen que serà un llarg i càlid estiu… aprofitem que just acaba de començar.

Destruint mites: vacances del professorat a secundària (I)

Ja fa dies que em volta pel cap intentar explicar què fem el professorat i les hores que treballem. No és una tasca fàcil, ho sé, i no sé si quedarà prou aclaridor perquè la idea general ben arrelada és que tenim tres mesos de vacances i que treballem poc. Normalment quan em diuen això somric i li dic a la persona en qüestió: “fes-te mestre si t’agrada tant” i normalment la resposta és negativa, sobretot per “l’alèrgia” als nens… però potser ja és hora que ens posem seriosos i ho expliquem clarament.

No fa gaire he mantingut una conversa amb un polític sobre les retallades en educació i la conversa va ser el detonant d’aquest post. Quan li vaig fer les queixes de la reducció de plantilles, l’augment de les ràtios i el fet que als substituts el proper any només els pagaran les hores de classe (lectives) i no les guàrdies, tutories, etc., em va respondre que no hi ha diners i que ja era hora que ens fessin treballar més hores, que tenim tot l’estiu per preparar classes i nosaltres (“només”) treballem 20 hores a la setmana, en canvi ell 14 al dia. Clar que ni crec que ell pensi que només treballem 20 hores a la setmana i sé que ell no treballa sempre 14 hores al dia, però les respostes amb ritintín sobre les hores que treballem i els mítics tres mesos de vacances d’estiu molesten perquè donen una imatge errònia de la realitat.

Al polític, li vaig proposar de fer un intercanvi, una setmana ve ell a veure la feina que fem a l’institut i l’altra vaig jo a veure què fa ell a l’Ajuntament. Tots dos estavem convençuts que tenir raó, perquè a tots dos ens agrada la nostra feina, la fem amb passió i estem convençuts que treballem més que ningú.

Estic segura que els professors fem més de les 37 hores i mitja a la setmana que ens paguen i també és segur que ell no tots els dies fa 14 hores.

No és fàcil entendre que els polítics treballen moltes hores, els veiem presidint un acte a primera fila i pensem la sort que tenen de ser-hi quan nosaltres amb prou feines hem trobat lloc per seure, però potser el polític pensa que estaria millor a casa o fent alguna altra cosa en comptes d’estar allí. Al ser un càrrec públic és cert que ha d’estar disponible 24 hores al dia set dies a la setmana, són gangues de l’ofici. Segurament polítics i mestres o professors, són de les professions més atacades i menys compreses. Potser un dia parlaré de la primera, avui toca parlar de les dues altres, sobretot de la segona que és la que conec més bé…


És un mite i una creença ben estesa que mestres i professors tenim tres mesos de vacances a l’estiu o com a mínim juliol i agost, com si el fet de no tenir criatures al davant t’eximís de fer la feina o, dit d’una altra manera, com si només treballéssim quan tenim criatures al davant. Sé que no és fàcil d’entendre fins que no hi estàs posat. Ho sé per companys que es dedicaven a una altra feina i després han entrat a l’ensenyament. Treballar amb adults és diferent de treballar amb criatures o adolescents, és molt plaent, has de donar molt i també reps molt, necessites energia i estar alerta, no hi ha descans. M’encanta distribuir el curs, planificar-lo, saber què faré, més o menys, cada mes, i acabar el temari a temps. Però la tasca de planificació no s’acaba mai, potser hi ha sortides o activitats que et prenen hores, o mil casuístiques que t’obliguen a anar redistribuint el temps contínuament. També has d’estar informada, almenys en la meua matèria constantment hi ha notícies, vídeos, programes, etc. que et poden ajudar a l’aula. La feina no s’acaba mai, és molt creativa i, fins ara, teníem la sort que podíem distribuir-nos la feina a casa com ens venia de gust i això és molt d’agrair, no diré que no (un altre dia parlaré de les condicions a l’institut per a què el professorat pugui treballar a gust).


Tornem a les vacances. De fet, el nostre mes oficial de vacances és l’agost. El juliol l’escola i l’institut estan oberts, l’equip directiu hi treballa en horari de matins (com a la majoria d’empreses), i el professorat hi podem anar puntualment si se’ns demana o ho creiem necessari. Però també és el moment de fer cursos, que no són per passar el temps, sinó una formació necessària que podem fer durant l’any i/o als juliols i que entra dins el nostre horari de feina. Necessitem el reciclatge dels cursets perquè necessitem aprendre com una prioritat bàsica de l’ensenyant per poder donar el màxim al nostre alumnat. No conec cap professor (o professora) que no estigui disposada a aprendre, perquè aprendre és la base per poder ensenyar.

Al quadre següent he fet la comparativa de la distribució horaria del professorat de secundària els darrers dos cursos i el proper. S’observa que la permanència obligatòria al centre és més elevada, però continuen sent les mateixes hores de mitjana de permanència al centre setmanals (30) i les mateixes per preparar classes, corregir exàmens i assistir a cursos (7.30), però distribuïdes d’una altra manera, tot i què les hores lectives han augmentat, és a dir, tenim més hores de classe directa amb els alumnes, però les mateixes hores per preparar les classes. Algú pensa que anem amb el cronòmetre a la mà i quan hem exhaurit les 7.30 setmanals entre cursets, correcció de proves i preparació de classes ens aturem? Algú pensa que els dissabtes i diumenges els tenim sempre lliures?… continuo en el següent post.


Quadre evolutiu de les hores del professorat a secundària:

CURS 2010-11

CURS 2011-12

CURS 2012-13

Hores lectives (hores de classe directa a alumnes)

18

19

20

Hores d’activitats complementàries d’horari fix (guàrdies i altres vigilàncies, reunions setmanals de departament o seminari, comissió d’atenció a la diversitat, etc. )

6

6

8

Obligatorietat de permanencia al centre

(suma de les anteriors)

24 hores

25 hores

28 hores

Hores d’activitats complementàries de presència al centre educatiu no sotmeses a horari fix (reunions d’avaluació, de claustre i de consell escolar, reunions amb pares i mares, etc.)

6

5

2

7 Hores i 30 minuts de preparació de classes, preparació d’activiatats, assistència a cursos i activitats de formació, que no s’han de fer necessàriament al centre.

7.30

7.30

7.30

La jornada laboral ordinària dels professors és de 37 hores i 30 minuts setmanals, que per al curs que ve 2012-2013 es distribuirà de la manera següent:

20 hores lectives, distribuïdes en cinc dies, que es destinen a la docència directa a l’alumne (docència a grups classe, atenció a la diversitat, tutoria individual i en grup) i a activitats directives i de coordinació amb les dedicacions previstes per a l’exercici d’aquestes funcions. Aquestes 20 hores es podran prendre com a mitjana quan el centre no faci una distribució horària uniforme al llarg del curs escolar a causa de variacions trimestrals.

8 hores d’activitats complementàries d’horari fix, guàrdies i altres vigilàncies, reunions setmanals de departament o seminari, comissió d’atenció a la diversitat, coordinacions de nivell i amb especialistes per a l’atenció a la diversitat, entrevistes amb mares i pares, manteniment del laboratori i aules específiques, organització i execució de les accions que ofereix el centre en el marc de determinats programes.

2 hores d’activitats complementàries de presència al centre educatiu no sotmeses a horari fix: (reunions d’avaluació, de claustre i de consell escolar, reunions amb pares i mares, reunions de coordinació amb altres centres, reunions amb professionals i entitats externes, activitats de reforç i de tutoria i altres encàrrecs que, en el marc de les seves funcions, li faci el director/a del centre).


7 hores i 30 minuts de preparació de classes, correcció d’activitats, assistència a cursos i activitats de formació, etc., que no s’han de fer necessàriament al centre.

Extret de les instruccions d’inici de curs 2012-2013

La sort de veure “Agost”

Just avui surt la notícia: George Clooney portarà Agost al cinema amb Julia Roberts i Meryl Streep en els papers que aquí broden Emma Vilarasau i Anna Lizaran, mare i filla protagonistes de la trama. Pot ser una pel·lícula espectacular si es fa ben feta i es cuiden els detalls. Veurem quan arribi. Mentrestant, vaig tenir la sort de poder veure l’obra la setmana passada i la tornaria a veure sense cap mena de dubte i les vegades que calgués. No em va semblar massa llarga, només em va semblar que estava massa lluny de l’escenari (de la filera 15 cap endavant deu ser ideal, però no vaig poder triar, només quedava una única entrada en tota la sala per al dia que podía anar-hi). No sé si a TV3 se li ha acudit gravar una de les funcions, si no ho ha fet ho hauria de fer abans que s’acabi,  m’encantaria tenir la versió nostra, la que té tan èxit al teatre. Les nostres actrius (i actors) són de primeríssima divisió i aquest un espectacle que val la pena guardar en DVD per veure’l tantes vegades com et vingui de gust i explicar-li als nets que vas tenir la sort de veure-ho en directe.

Via verda de la Terra Alta

Aquests darrers dies de curs estem fent el crèdit de síntesi, una bonica manera de practicar totes les matèries d’una altra forma. A primer d’ESO hem de recórrer bona part de la via verda de la Terra Alta i el Baix Ebre. Uns 30km plens de paisatges únics en aquestes terres de privilegi…

Val a dir que els 30Km són de baixada o plans, no cal ser un entrenat bicicletaire, però sí tenir un bon seient. El recorregut segueix l’antiga via de tren.

Un dels punts d’interès és el santuari de la Fontcalda al terme de Gandesa. S’hi pot descansar ben bé. A partir d’allà fins a l’estació de Benifallet que té un bar i fins i tot habitacions allà enmig del no-res, són kilòmetres sense descans entre viaductes i túnels, amb paisatges espectaculars. Alguns dels túnels estan sense llum i cal anar amb compte.

Al Baix Ebre han tingut la bona pensada de posar una línia blanca enmig de la via verda quan travessa un túnel. S’agraeix per no perdre l’eix. En canvi a la Terra Alta, on els túnels són més llargs i foscos, es pot perdre fàcilment la part central del túnel amb perill d’encastar-te a la paret.

Per la resta, pot ser una passejada molt agradable. Vam trobar famílies amb nens petits que feien un troç del recorregut a peu.

I, a banda de les diverses plantes, ocells o crancs de riu, s’hi poden trobar afloraments d’interès geològic.

Més imatges.