No tenen vergonya…

El govern dels millors vol retallar TV3 amb l’excusa de la crisi. Trobo que la crisi va molt bé a alguns per perpetrar segons què. En canvi, si aquesta notícia és certa: Artur Mas “regala” 2M de euros al grupo Godó en plena época de recortes; em quadra bastant que, La Vanguardia, del Grup Godó, faci aquesta enquesta i expliqui que “El coste medio de un trabajador de TV3 és de 62.000 euros al año“. Per la seua banda, els representants dels treballadors de TVC consideren que l’ajust “ha travessat la línia vermella” i han remarcat que “el Govern ha d’aclarir si la retallada obeeix a necessitats pressupostàries o als compromisos de la coalició que el sustenta amb sectors mediàtics privats”. En aquest context, el comitè ha criticat el Grup Godó, “que dissabte en el seu vaixell insígnia, La Vanguardia, mentia descaradament i deliberadament sobre els sous dels treballadors de TV3“.

Mentrestant, el PP juga fort i vol entrar al govern de la Generalitat per donar estabilitat. De moment és l’únic partit que ha fet costat al Govern en les retallades a TVC i en les retallades en general. Un símptoma que el pacte ja s’ha fet o ho tenen tot lligat?

D’altra banda, el Consell Nacional d’Esquerra va aprovar una ressolució en suport dels mitjans de la CCMM, i la resta de partits s’han mostrat també contraris a les retallades a TVC. Junqueras crida a ser útils a Catalunya davant de qui està en contra del seu futur.

Ernest Foch en el seu article “Eren unes eleccions o un plebiscit?” ho resumeix molt bé: ¿El 20-N es van celebrar unes eleccions generals a les Corts espanyoles o un plebiscit sobre les tisorades del govern de la Generalitat? La prova que aquesta és una argumentació interessada i construïda a posteriori és que els mateixos que ara busquen l’aval a una política del govern català a través d’unes eleccions generals, fa quatre anys no van dir que els 25 diputats que en el seu dia va treure el PSC avalaven el tripartit que en aquells dies governava a Catalunya. Oi que no?

Doncs això.

Trista setmana de la ciència: un pensament per a Lynn Margulis

Del 18 al 27 de novembre es celebra la setmana de la ciència i justament enmig d’aquests dies, el 22, va morir Lynn Margulis, biòloga evolucionista. Me’n vaig assabentar abans d’ahir a la nit i ahir vam publicar la notícia al bloc de ciències i vam fer un pòster per a posar-lo a l’exposició de ciències. Justament aquesta setmana havíem fet l’examen on parlàvem de la Teoria Gaia de Lovelock i Margulis.

Excepte el nostre diari que en fa un relat i en parla Juli Peretó al seu bloc, a altres diaris no n’he trobat cap referència, només alguna menció d’algun bloc de ciències, però no a primera plana.

Juli Peretó sobre Lynn Margulis: “Margulis va començar rebent indiferència i ha acabat formant part dels llibres de text“.

Com bé diu en Juli, encara recordo el revolt que es va formar a la facultat quan hi va venir a fer una conferència. L’Aula Magna de Geologia era petita i ens van deixar la de la facultat de Biologia que era al davant. La sorpresa va ser quan hi vam arribar, els biòlegs ja havien pres posicions i l’aforament ja era pràcticament ple. Molts no van poder entrar a la sala per seguretat, però n’hagués pogut fer dues de conferències i la sala hagués continuat a vessar. Margulis ja era molt coneguda llavors (fa més de vint anys), ha estat un impacte la seua mort.

25 de novembre. Contra la violència de gènere.

Hi ha un dia a l’any en què recordem les dones que han mort víctimes de la violència de gènere. Malauradament és una xifra que no s’atura per molt que es fan campanyes de consciensciació, que es treballa a l’escola, als instituts… En aquest sentit trobo molt important la campanya “Talla amb els mals rotllos” que va començar a fer la Generalitat al 2004 (fruit de la col·laboració del Departament d’Educació, la Secretaria de Joventut i l’Institut Català de les Dones). Potser treballant des de la base, amb els nostres adolescents, podem incidir en la importància de denunciar les situacions de violència i tallar-les d’arrel.

L’endemà d’eleccions generals

A mitja tarda d’ahir, veient la participació, ja m’ensumava que la victòria del PP seria històrica (i en Rajoy va parlar amb to institucional). El que no m’imaginava és que en vots absoluts només en pujaria uns 400 mil de les eleccions anteriors i continuaria entorn els 10.5 milions de vots absoluts a l’estat, així doncs, no hi va haver trasvassament de vot de PSOE a PP. La clau van ser els 4 milions de vots que va perdre el PSOE, bé de gent que no va anar a votar o bé dels que van votar a altres formacions (el Congrés serà més plural que mai amb 11 grups petits encapçalats per CIU). El que em preocupa és que en aquest context IU no n’hagi tret més rendiment, potser perquè molts votants es van quedar a casa, desmotivats (on eren els indignats?)...


Sempre m’ha semblat curiós que, precisament, els que haurien de ser els primers d’anar a votar siguin els últims. Eleccions rera eleccions ho veiem en els vots del PP, ells no fallen. Ja ho vam veure a les municipals. Almenys al meu poble, Móra d’Ebre, no van fer ni campanya, ni cap acte polític, ni cap programa electoral, només penjada de cartells i alguna pancarta. Resultat: 1 regidor amb vots similars a les eleccions anteriors, exactament que ERC fent campanya, programa, etc. Ara, a les generals, ha passat si fa no fa el mateix. Comparats els resultats amb el 2008, el PSC s’enfonsa i perd gairebé la meitat de vots (que aviat és dit). CIU puja lleugerament, però guanya clarament. PP avança a ERC, que més o menys es manté amb una lleugera pèrdua. I IC-V dobla vots i gairebé dobla en percentatge.

D’anit em quedo amb les dues excepcions a la taca blava espanyola, els llogarrets on Astèrix i Obèlix s’han fet irreductibles (de moment): Euskadi amb el sorgiment d’Amaiur (una molt bona notícia), el PNB com a segona força i el quart lloc del PP; i Catalunya amb l’ascens del “nacionalisme” català de CIU amb crits d’independència sota el balcó del Majèstic (anàlisi de V. Partal).

Potser sí que CIU va aglutinar bona part dels independentistes que van sortir el 10J, vistos els crits sota el balcó i al nas de Duran (veurem ara com ho gestiona a Madrid), però també ERC-RCAT-CatalunyaSI va aguantar l’envat. I això és una molt bona notícia. La renovació profunda al si d’ERC i la coalició amb altres forces independentistes ha tingut efecte, i no era fàcil donada la magnitud de la tragèdia que prevèien demoscòpicament fa tres mesos escassos. Ara cal continuar treballant per tornar a crèixer i consolidar el projecte. L’independentisme continua tenint veu a Madrid: Amb Bosch “Serem políticament implacables i democràticament impecables“, Tardà i, esperem, Jordà (a Tarragona ens van faltar uns 15 mil vots per a tenir diputat).

Post recomanat: Robert Casadevall, Atlas en construcció “Què ens passa a Tarragona?”
Article recomanat: Toni Soler, “Rajoy tindrà mans lliures i dues pedres a la sabata”.