Mou toca fons…i el Barça torna a guanyar!

Al final podem acabar prenent mal“, són paraules de Pep i també del mestre Puyal referint-se a la poca esportivitat que emana d’alguns jugadors del R. Madrid. Els nervis entre els jugadors estan cada cop més a flor de pell i la tangana final del partit ho ha demostrat. Mou ha fet un club a la seua mida. Ell mateix ha posat el dit a l’ull del segon entrenador del Barça i encara li ha fet un riure burleta, i a sobre diu que no sap qui és el Tito Vilanova a la roda de premsa, ha perdut el nord, s’ha emborratxat d’ell mateix. Això no és futbol. Tampoc les protestes reiterades. Les faltes al límit del reglament. El menyspreu pel rival. La cantarella victimista cada cop més poc creïble… Aquesta gent sap jugar bé al futbol com han demostrat aquests dos partits, per què no ho fan i es deixen de romanços?.

Un cop més un Barça-Madrid per a la memòria. Messi ha estat un crack estratosfèric, i això que encara no té la forma. Cesc ho recordarà com el debut oficial i també perquè ha estat arribar i moldre, primer títol al sac. El final ha estat per a oblidar amb els gestos, però potser pot marcar un punt d’inflexió. Quedarà impune l’agressió de Mou a Tito Vilanova? Els diaris de Madrid en parlen i hi ha molts comentaris en contra del fet, no sé si la massa madridista ho veu com un fet deplorable o encara es demanarà perquè no li ha ficat també l’altre dit a l’altre ull…

L’esport ha de ser noble. Ha de fomentar l’esperit de grup, d’equip, saber guanyar, saber perdre, respectar el rival… tenir el que en diuen “fair play” vaja. Tothom sap què és l’esportivitat, tothom hauria de practicar-la. No entenc que Casillas caigui en aquesta trampa i faci declaracions en to despectiu… o Ramos. Impresentable. Això, diguin el que diguin, no és esportiu i hauria de ser sancionat. No es pot continuar enganyant la gent o pretendre enganyar-la tergiversant els fets. A Madrid no poden estar tan cecs!

Gran Barça al Bernabeu

Tenia bones sensacions abans del partit, amb aquest barça no es pot ser pessimista. El Madrid portava més temps de preparació, una pretemporada espectacular i tot el Bernabeu pensava que avui seria la gran nit somiada, la nit que els donaria l’alegria de guanyar a l’etern rival… i per golejada! Sortosament no ha estat així. No sé quants astres s’han alineat (i s’han aliat) amb el Barça aquesta nit, però ha estat un partit espectacular. Un esforç titànic dels jugadors. Un deu de compromís, de lluita…i de sort! El Barça ha tingut avui la sort dels campions, perquè tenia bastants números la primera mitja hora de sortir golejat a la primera part. La sort també compta, el futbol és un joc, a vegades ens n’oblidem, però partits com el d’avui ens ajuden a recordar-ho.

Pel que fa al Madrid, poc ha canviat del curs passat. Continuen fent faltes a dojo, continuen tenint impunitat arbitral i molta mala bava per protestar-ho tot, absolutament tot. Un estil de joc impropi del que és un dels millors equips del món. Més que ràbia, que també, fa llàstima.

Ara cal esperar la tornada. Espero que el Camp Nou s’ompli a vessar. Cal animar a l’equip. Aquest equip, cada cop més, sembla irrepetible i fa coses espectaculars i inimaginables: el gol de Villa, una filigrana, i el de Messi l’ha tornat a posar, per si encara havia algun dubte, al capdavant dels millors jugadors del món.

Ah, i Cesc ja és aquí. A veure si és veritat el que diu en Pep i és la cirereta del pastís.

Festes Majors 2011, confirmat el pitjor pronòstic

Mirat i remirat el programa de Festa Major 2011, no trobo justificat l’increment de 24.000 euros que van estalviar-se al no fer la Móra Morisca si no és per l’Espectacular castell de Focs aquàtics i terrestres que tanca la festa i que deuen costar aquesta fortuna.

L’Ajuntament “crema” diners en temps de crisi… això no té preu… ni perdó.