Per a què serveix la Geologia?

Moltes vegades els temaris extensos no permeten fer ni un tast de la geologia.  Com de Santa Bàrbara, només ens en recordem quan trona: tsunamis, terratrèmols, volcans… és a dir, quan hi ha algun desastre que surt a les portades de tots els diaris. Però la geologia és molt més què tot això, encara que aquesta sigui la part més amplificada pels mitjans de comunicació.

La geologia continua sent la “germana pobra” de les ciències, però de tant en tant sorgeixen iniciatives per divulgar-la i explicar-ne tots els aspectes. El llibret Saps què és la Geologia?, editat per l’Institut Geològic de Catalunya amb text de Gonçal Lluna i Mariona Losantos i il·lustracions de Pere Virgili, intenta donar llum a les preguntes que sovint ens fem sobre aquesta ciència d’una manera didàctica i entenedora.

Adreces d’interés:
Institut Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya
Col·legi de Geòlegs
Facultat de Geologia UB
Facultat de Geologia UAB
Facultat de Geologia UdG
Grup Mineralògic Català

Sense la Móra Morisca (II)

No sé si 24.000 euros és poc o és molt per un Ajuntament com el de Móra d’Ebre, però és cert que la Móra Morisca portava molta gent al poble i la situava al mapa de festes de Catalunya. Tenia ressò arreu de les Terres de l’Ebre (Three visions, One World: the Móra Morisca), i omplia, any rere any (i cada cop amb més força) el casc antic de jocs, espectacles, demostracions, exposicions… i també visitants, que sempre ajuden al comerç i a l’economia local i de la zona.

Només cal donar un cop d’ull a algunes webs per adonar-se’n de la importància que, sovint més la gent de fora que la de dins, dóna a la festa: Diari de l’Escola de Vilaweb: La Móra Morisca, Festa de la Diversitat.

La Móra Morisca es una feria histórica con identidad propia, son las tres visiones, la cristiana, la musulmana y la judía, de un solo mundo. Es una mezcla de culturas, de religiones y de formas de vida, y en definitiva un ejemplo de convivencia histórica”. Vilar Riu de Baix, resort rural.

“La fiesta ‘Mora Morisca: tres visiones, un solo mundo’ es una celebración con recreaciones históricas que se organiza en tres barrios de Mora d’Ebre que representan la comunidad cristiana, judía y morisca en la Edad Media. La Fiesta cuenta con una amplia participación de la población ciudadana.

Se realizan diferentes actividades entre las que destacan la cena morisca, el mercado y espectáculos teatrales”. Web Arqueotur.

Notícia 3/24: Probablement no es farà la Móra Morisca.
 
Sense Móra Morisca per culpa de la crisi titula l’AVUI. Però no és justament en èpoques de crisi quan cal fer més esforç per a dinamitzar l’economia local i, de passada, refermar la capitalitat de Móra? Això sí, amb un pressupost ajustat amb els temps que corren, tal com estava previst i el nou consistori no ha sabut veure.

Estem a l’espera de veure com seran ara les Festes Majors reforçades per aquests diners que ja no s’han destinat a la Móra Morisca. Si només és per fer algun espectacle més i uns quants petards a la traca, no anem bé.

“Se Sabrà Tot”

Feia temps que una novel·la no m’enganxava tant. “Se Sabrà Tot” de Xavier Bosch és premi Sant Jordi de novel·la 2009 i diumenge la vaig obtenir amb el diari. Anit ja la vaig acabar. Era difícil desenganxar-se’n. Sens dubte s’estableixen paral·lelismes entre la història que explica i el seu propi cas de dirigir un diari també durant un any i la còrrua de fets que van passar aleshores. Tot i això, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, segons ell mateix ha advertit. Un bon exercici periodístic. Molt recomanable.

Sense la Móra Morisca (I)

Mentre veig les Festes del Renaixement a Tortosa, tot un clàssic, em ve al cap que enguany no hem tingut Móra Morisca després de tretze anys ininterromputs. El nou equip de govern (CIU 7+ PP 1) ha considerat que no es podia fer perquè era massa cara i ha tirat pel dret en una decisió sense precedents, no tenint en compte el munt de feina que havien fet un bon grapat de voluntaris animats per la regidora sortint (ERC). I potser aquí hi ha el problema, sovint en comptes d’aprofitar el que està (ben) fet i funciona es volen fer canvis ràpids esgrimint el programa electoral sense tenir-ne massa en compte les conseqüències (en aquest cas econòmiques) per a la població i la zona. Móra d’Ebre és cap de comarca i enclavament comercial important amb influència a tres comarques: les veïnes Terra Alta i Priorat i la pròpia, la Ribera d’Ebre, a banda que és el referent a les Terres de l’Ebre nord, i ha d’exercir com a tal. Eliminar una festa que dóna visibilitat i un perfil propi a la població i a la comarca, a banda dels beneficis econòmics (algú hauria de sumar i restar el que han deixat de guanyar molts negocis del poble), no em sembla la millor opció per fer florir més la vil·la.

El programa ja estava enllestit, els espectacles contractats, el pressupost el més ajustat possible, els voluntaris a punt (com cada any)… tot era al seu lloc, només calia el vist-i-plau del nou ajuntament per tornar a reviure una festa que ens recorda com en el passat anàven de la mà tres cultures: la cristiana, la musulmana i la jueva. Un punt de trobada cada vegada més imprescindible en el món d’avui i que es veia crèixer any rere any.

Diuen ara que la festa s’ha de repensar (això sempre cal fer-ho), que podria ser bianual (és una opció, sens dubte, però no tinc tan clar que enguany no calgués fer-la). Veurem doncs si l’any que ve és possible i si l’han repensat prou.

Ruta turística per l’Ebre: el mirador de Faió

L’embassament de Riba-Roja va cobrir el poble vell de Faió el 1967 i el poble nou està ubicat a una altra banda entre l’Ebre i el Matarranya. La fotografia està feta des del mirador de l’Ebre, enclavat a l’Ermita de Nuestra Señora del Pilar que es troba a uns 210 metres d’alçada sobre el nivell del mar. A la fotografia es veu el campanar del poble vell que va quedar engolit per les aigües. La vista és espectacular perquè hi ha la confluència del Matarranya amb l’Ebre que té molta amplada degut a l’embassament. Dóna la sensació que estàs en un far enmig del no-res.

Fa vint anys quan vaig descobrir l’indret en una de les meues rutes pel voltant de l’Ebre l’accés era difícil (un camí empinat sense asfaltar), i només s’hi podien estar tres o quatre cotxes. L’Ermita tenia obert el campanar i m’hi enfilava per veure el paisatge des de dalt i fer-ne fotografies. Ara han fet una pista d’asfalt apta fins i tot per a autocaravanes. Dalt hi ha un bon pàrking i diversos balcons des d’on observar el riu i el paisatge amb explicacions de com era el transport fluvial. Quan arribeu a Faió (Fayón), heu de buscar El Mirador del Ebro o Ermita de Nuestra Senyora del Pilar, us portaran al mateix lloc i val la pena fer una aturada…


Ruta que us proposo: Sortida de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) per la N-420 direcció Gandesa. Teniu diverses opcions per passar el matí: A les Camposines en direcció a la Fatarella trobareu el Memorial Les Camposines, que acull les despulles dels que van lluitar a la Batalla de l’Ebre. Seguin la N-420, a Corbera podeu visitar el poble vell que és Bé d’Interès Cultural. A Gandesa hi ha el Celler Cooperatiu obra de César Martinell, considerat una de les Catedrals del Vi; també declarat Bé d’Interés Cultural i una de les Set Meravelles de Catalunya escollit l’any 2007. Si us heu d’aturar a dinar, recomano l’Hostal Modern a Vilalba dels Arcs que també té llocs d’interés per visitar i on es fa la romeria a l’Ermita del Berrús (Romeria a Berrús:
primer dissabte després de Setmana Santa. És la romeria més llarga de tot
Catalunya
, gairebé uns 50 Km en total. L’espectacle més impresionant el constitueix l’entrada al
poble dels caminants, ja de nit, amb altes canyes a la mà cantant el
rosari, amb una original entonació.)
.

A la tarda podeu continuar la ruta fins a La Pobla de Massaluca, que també té llocs d’interés,  i agafar la desviació cap a Faió on a l’entrada trobareu indicacions per a arribar a l’Ermita de Nuestra Senyora del Pilar o Mirador de l’Ebre. A l’estiu és millor arribar-hi a la tarda, cap a les cinc, hi fa menys calor. La posta de Sol també és molt recomanable.

Des de Faió podeu tornar enrera i agafar la desviació cap a Riba-Roja. Passareu a prop de l’Ermita romànica del Berrús. Les vistes no són tan espectaculars, però és un lloc per reposar i veure l’església romànica. La carretera no és gaire transitada, però cal anar alerta perquè no hi ha ratlla de separació entre carrils. El paisatge és molt maco per fer-lo sense presses.

Si us agraden els esports fluvials o navegar per l’Ebre, teniu diverses opcions. Una ruta interessant és a Badia Tucana, on hi ha embarcacions disponibles per a grups (6, 9, 12), durant un dia, dos… una setmana. Navegar pel riu és un mar de tranquil·litat.

Al vespre podeu tornar a descansar a Móra. Hi ha restaurants a Flix, a Garcia a Móra… el meu preferit és L’Embarcador. Haureu fet un recorregut de 80 Km aproximadament i haureu vist una part de La Terra Alta, Matarranya i Ribera d’Ebre. És hora de descansar en algun dels nombrosos allotjaments (justament s’obre un nou Hostal a Móra d’Ebre que engloba una Agrobotiga: 7 de Ribera). O també podeu fer la darrera copa al Sota de Copes.

Encara ens queda molt per veure, serà en altres propostes de ruta per l’Ebre.
(Mapa-Guia de les Terres de l’Ebre, Priorat i Matarranya).

Racons de Móra (16): Impremta Bassa

BASSA La Papereria [web] és un dels negocis centenaris de la nostra vil·la. Ha rebut premi per ser-ho. És la impremta i papereria de tota la vida. Qualitat excel·lent i una àmplia biblioteca per triar i remenar. Encara recordo que hi vaig comprar la primera calculadora Fx-82, potser feia vuitè de bàsica, seria ara segon d’ESO, i encara la tinc i funciona. Encara hi treballa la noia que me la va vendre que, puntualment, com un rellotge de precisió, veig passar carretera amunt carretera avall per anar o tornar de la feina.

L’aparador de la Impremta-Papereria BASSA és dels que sempre es fan mirar. Quan entres a la botiga t’invaeix una sensació de pau, dins tot és al seu lloc, no hi falta detall. Se sent l’olor a paper i a llibres i fa goig passejar-s’hi per mirar i remenar.

BASSA, La Papereria, s’ha sabut adaptar als nous temps, s’hi fan presentacions de llibres que situen a Móra al mapa cultural de les Terres de l’Ebre, a més de tenir un canal al Youtube i un compte al Facebook. Un encert i un bon lloc de trobada.

Per molts anys!

15 anys de neteja

El nostre cos necessita entre 10 i 15 anys per a netejar-se dels efectes del tabac, segons s’explica en aquest reportatge a l’ARA. Ja fa sis mesos que no es pot fumar enlloc i sembla que el bon clima i el temps han reduït als fumadors a les terrasses dels bars, però són pocs, cada cop menys i és que hi ha més consciència dels efectes negatius del tabac.

En cada cigarreta al cos d’un fumador hi entren més de 3.000 productes
químics diferents, que interfereixen en el funcionament de tots els
òrgans, des dels pulmons fins a la pell. Quan es deixa de fumar, tot
l’organisme comença a rutllar d’una altra manera”.
(…)
Els canvis comencen al cap de vint minuts d’apagar la darrera
cigarreta, quan la pressió arterial comença a regular-se. Entre 10 i 15
anys després de deixar-ho els beneficis es van notant a poc a poc. Els
metges consideren que passats uns vint anys el cos s’ha recuperat, de
manera que la majoria de riscos associats han minvat considerablement”.

Aquí un enllaç per si voleu ajuda per deixar de fumar. Els que ho han provat diuen que funciona.

L’estiu és un bon moment per deixar de fumar, aprofiteu-ho!


(FOTO: F. MELCION)

Cal donar la cara

Sandro Rosell ha volgut desmarcar-se tant del seu antecessor en el càrrec que ha optat per una presidència col·legiada on hi participen altres membres de la junta. És una opció de risc perquè sempre és necessari que hi hagi un líder visible, que doni la cara i que protegeixi el club. Algú a qui puguis identificar com el president visible, no només perquè t’han votat sinó perquè exerceixes com a tal. Sandro Rosell ha estat desaparegut bona part de la temporada, no ha donat la cara en els moments difícils i ha sortit a la palestra només quan les coses han anat prou bé i per llençar una pedreta al Madrid que ha tornat a girar-se-li en contra. Per això són oportunes les paraules de Joan Laporta: “Un president ha de donar la cara en els mals moments”. I tant que sí! Un president o qualsevol persona que se senti i vulgui ser líder de qualsevol grup, sigui gran o petit. A les bones ja n’hi ha de líders, quan les coses van mal dades és quan es descobreix l’autèntic lideratge i si el president sap estar a l’alçada. La direcció del club pot ser col·legiada, però és a ell a qui han triat president i va reiterar la nit que va ser elegit:”No-us-defraudaré. No-us-defraudaré”. De moment encara estic esperant.
En la particular lliga de quin president dels dos ha donat la cara i quin no, el Sandro perd per golejada.