Apocalipsi nuclear

La comissió europea qualifica la situació al Japó d'”apocalipsi”“.”França eleva a 6 l’accident nuclear del Japó“. “Baixen els nivells de radiació dins la planta de Fukushima, però continuen les evacuacions“. “La tragèdia del Japó és la fi de l’energia nuclear al món“. “Alemanya tanca les 7 centrals nuclears més antigues“…

Viure en una població equidistant entre Ascó (20 km) i Vandellòs (25 km) no tranquil·litza gaire. Estem envoltats de tres centrals nuclears: Ascó I i II, Vandellòs II. Una mica més enllà hi ha Cofrents, que és exactament igual que la de Fukushima, segons diuen els experts. Pel que sembla només Alemanya (i Merkel), tenen seny per començar a tancar les centrals més antigues. I aquí què farem? Quin és el futur nuclear?
Per cert, la zona castigada pel tsunami i on hi ha ubicades les centrals nuclears és la més pobra del Japó, curiosament. Un senyor japonès explicava a la càmera: “Ens van dir que la central (Fukushima) era 100% segura contra tsunamis i tifons, i ens ho vam creure, però ara ja no ens creiem res“. Em semblava sentir gent del nostre territori, el mateix fenomen aquí i a l’altra banda del món. Sembla que a tot arreu s’expliquen les mateixes mentides i sempre hi ha gent de bona fe que se les creu, o potser és que realment els que ho deien s’ho creien per interès propi, però no comptaven amb la força de la natura tan excepcional, tot i trobar-se en un dels llocs del planeta on es poden donar aquestes condicions extremes…
Com sempre als pobres ens toca el rebre, només que quan hi ha una central pel mig som, només, els primers a rebre… acaba rebent tothom.

Fukushima 4 (de moment), Three Miles Island 5, Txernòbil 7

Alguns experts afirmen que hi haurà un abans i un després després de l’accident nuclear de Fukushima (classificat com a 4 en una escala de màxim 7), igual que en el seu moment van suposar un abans i un després Three Miles Island i Txernòbil. El Japó és un país molt avançat, la tercera potència mundial, ningú dubta de la seua tècnica ni de la seua capacitat per fer front a les adversitats. Fa anys que es preparen per un gran terratrèmol, sabien que arribaria tard o d’hora, i ha arribat, però les centrals nuclears, a pesar de totes els mesures de seguretat, no han aguantat (n’hi ha una altra en estat d’alarma al nord del país). També hi ha processats alts directius de centrals nuclears nipones acusats d’amagar informació sobre fuites, i si això passa allà, que és un país seriós, no vull ni imaginar-me en altres llocs (per no dir aquí directament). Es veu que la indústria nuclear és a tot arreu igual…

Marcel Coderch des de l’ARA escriu un interessant article: Una llosa per a l’energia nuclear. A l’article afirma: “
L’accident de Fukushima obligarà a reforçar els sistemes d’emergència,
amb el corresponent augment dels costos, i tornarà a despertar oposició
social. Tot i tenir causes diferents, aquest accident és molt semblant
al que va tenir lloc a la central nord-americana de Three Miles Island
l’any 1979, una data que va significar l’inici de la fi de la primera
era nuclear. Com ara, no s’havia previst la seqüència d’esdeveniments i
es creia que un accident d’aquestes característiques era impossible, com
fins ahir mateix també ho deien d’un altre Txernòbil”.

“Però ara hem vist que no és així: n’hi hauria hagut prou que
l’epicentre del terratrèmol hagués estat més a prop de la central, o que
s’hagués trigat unes hores més a controlar la temperatura interna del
reactor”.

“L’accident de Fukushima, com va passar amb el de Three
Miles Island, pesarà com una llosa sobre el futur de l’energia nuclear
perquè demostra que no hi ha res impossible, ni tan sols en un país tan
curós i avançat com el Japó. Fukushima serà el tsunami de la indústria
nuclear que provocarà l’avortament de l’intent de renaixença que amb
tant delit ha estat preparant una indústria que es resisteix a rendir-se
a l’evidència de la seva perillositat consubstancial
“.

L’arxipièlag del Japó es troba en un punt d’alta perillsitat sísmica i volcànica. Està situat a sobre una vora destructiva, on l’escorça oceànica que travessa el Pacífic, s’enfonsa sota un tros d’escorça oceànica que hi ha enganxada a la placa euroasiàtica. Pertany a l’anomenat cinturó de foc del Pacífic i en són freqüents els sismes (per bé que no tots de tanta magnitut) i també l’activitat volcànica. En efecte, després del terratrèmol (i unes quantes rèpliques que l’han acompanyat de menor intensitat), arriba l’hora ara d’un volcà que ha entrat en erupció al sud del Japó.

Tsunami, l’onada assassina

Excel·lent Espai Terra de divendres 11, on s’explica perfectament com s’ha produït el terratrèmol del Japó i totes les rèpliques, i com s’ha desenvolupat el tsunami gegantí que ha arrasat la costa i ha provocat centenars de desapareguts, i està previst que arribi a l’altra banda del Pacífic en les pròximes hores. La velocitat del tsunami ha arribat als 1000 km/h i a les costes japoneses ha penetrat uns cinc quilòmetres costa endins.

Tot i els advertiments, a la costa oest dels Estats Units, ha provocat quatre ferits i un desaparegut, persones que han fet cas omís de les autoritats i han volgut veure el tsunami en directe. No s’imaginaven que la força de la natura és immensa per molt lluny que estigui el focus generador.

El perill al Japó ara com ara, a banda de les rèpliques que es puguin anar produïnt, és la probable fuita radioactiva d’una central nuclear que s’ha vist afectada pel sisme. Japó està en alerta nuclear. L’evacuació de la zona ha passat a ser de 3 a 10 km de radi, els tècnics tenen dificultats per controlar la temperatura del reactor.

Així mateix es parla de la possibilitat que el terratrèmol del Japó (8,9 graus a l’escala Richter, el setè més gran), hagi pogut desplaçar l’eix de rotació de la Terra uns 10 centímetres.

Per saber-ne més:
Vídeo: Tsunami, la ola asesina. TVE.2005.
Vídeo: Tsunami, olas asesinas. Discovery Chanel.2001.

Actualització:
Desapareguts 9.500 habitants d’un poble al nord del Japó.

L’Explosió a la central nuclear de Fukushima és catalogada en un nivell 4 de 7

Sra. Rigau, rigor!

Deixi’m dir-li que em va sorprendre la seua arrencada com a consellera. No m’ho hagués imaginat després d’haver-la conegut com a titular de Benestar i Família. Va parlar amb seny d’alguns temes i també va tenir alguna sortida precipitada, però en general sembla que d’entrada tenia les coses prou clares. No entenc, per això, la sortida de to d’ahir. Els mestres i professors no som els seus enemics, però ho va semblar. Potser és que la posen nerviosa els sindicats, no la culpo, a mi també, de vegades, però em sembla que va respondre sense pensar en el professorat que treballa en precari que n’hi ha molt, encara i tenir la feina assegurada, sí dóna tranquil·litat què vol que li digui, però no tot el col·lectiu està en aquesta situació, prou bé que ho sap. Vull entendre que va ser una relliscada sense reflexionar, un mal moment el podem tenir tothom, en això estem d’acord. Fixi’s que la paraula “mestre” té connotacions positives quan parlem d’en Puyal (o de qualsevol altre professional que no es dediqui a l’ensenyament), en canvi quan es parla dels mestres sembla que sigui una cosa dolenta, que siguem els culpables de tot. Pensi que a nosaltres no ens defensa ningú, si és vostè la que ens burxa ja hem begut oli. I encara rai que no hem tingut culpa de la crisi!…
Sra. Rigau, li ho demano, continuï en la línia que va marcar al principi que estava prou bé, i defensi els mestres, no cal tenir feina assegurada per estar motivat a la feina, li ho puc assegurar, igual que tenir-la assegurada no és una motivació per si mateix, ja sap que no és la situació de molts docents, la precarietat (culpa de la crisi, també), és molt elevada i hi ha molts docents sense feina o amb substitucions curtes, però això no és el tema, la motivació és una altra cosa, no li sembla?

8 de març

Dissabte, a can barça, el president va decidir deixar la llotja (per un dia) i cedir tot l’espai a dones per donar visibilitat. Una qüestió no exempta de polèmica, per què només un dia a l’any? Em recorda a proclamar una dona alcaldessa per un dia, com encara succeeix per aquestes contrades per Santa Àgueda. Potser efectiu en un cert moment del s. XX i l’única opció de les dones de sortir de casa sense els marits, però totalment absurd i passat de moda al s. XXI.
 
Però, per desgràcia, el 8 de març encara ha de ser un dia reivindicatiu per a la igualtat home-dona. Encara hi ha molt camí per fer, des que la llotja del barça sigui ocupada també per algunes dones sempre i no només un dia a l’any o que els salaris siguin equivalents entre el dos sexes, ara com ara encara hi ha diferències substancials a l’hora de cobrar per fer la mateixa feina, una vergonya que demostra que ha de continuar essent un dia reivindicatiu i combatiu, i també festiu, per què no.

Acabo, he pres la fotografia d’aquest bloc, molt més poètic que aquest, amb qui comparteixo reivindicació i el desig que tingueu un feliç dia de la Dona.

La ineficàcia de correus

He pres el títol d’una carta al director al diari EL PUNT escrita per Artur Bladé Font, fill d’Artur Bladé Desumvila, reconegut escriptor Ebrenc natural de Benissanet, i que em mereix tot el crèdit. La carta es va publicar al gener i jo ja feia dues setmanes que no rebia correu a la bústia. Un bon dia vaig veure un avís de CORREOS a sobre de les bústies. Deia, textualment: “pasar a Buscar les cartes per la oficina Hi ha que no puc entrar”(si voleu veure l’original és a l’arxiu adjunt). No posava data, va ser trobat a principis de febrer, ignoro quan de temps duia allà i no cal dir que les faltes d’ortografia són de les que fan època (quins estudis ha de superar algú que vulgui ser carter?). En recollir la correspondència a l’oficina em vaig trobar la sorpresa d’un plec de cartes i paquets que romanien allà, alguns des d’abans de Nadal. Em va semblar curiós, si més no, que trobés l’avís sense data a l’interior del portar anunciant-me que no hi podia entrar (que no hi pugui entrar un dia, ho entenc, però mai?).

Després del fet, vas parlant del tema amb amics i saludats i tots coincideixen que d’un temps ençà és cert que el servei de correus ha minvat molt en qualitat i en amabilitat, no deu entrar en el sou, imagino. La carta al director fa referència al retorn d’una missiva dirigida a una empresa de Móra d’Ebre situada al carrer principal perquè el número no corresponia, era la casa del costat, com si fos l’única carta que rebés o com si no pogués llegir el nom de l’empresa. Alarmant la manca de voluntat i de ganes de fer la feina bé. D’aquests casos, aquí, n’hi ha hagut uns quants, potser és que els carters són nous, potser és que se saben la normativa de cap a cap i no es volen extralimitar ni un mil·límetre de les seues obligacions (aquesta opció és pura fantasia), o potser és que no els hi agrada la feina… Sigui dit de passada, és habitual trobar un avís a la bústia amb data i hora de quan et trobaves al domicili i el carter no ha trucat o, si ho ha fet, ha deixat l’avís igualment…

 

La segona part de la meua estupefacció amb el servei de CORREOS ve per uns anònims rebuts per molts veïns de vivendes unifamiliars o comerços, sense data, sense segell, sense signatura i només en castellà (amb errors de puntuació i només en majúscules), apel·lant a lanormativa vigente”, però sense especificar-la, per la qual obliguen a posar una bústia a l’entrada de les vivendes unifamiliars o negocis, o el carter no hi deixarà cap carta a partir d’una data no especificada, i signat per “el jefe del equipo” (veure l’arxiu adjunt 1r avís de correus), no es va dignar ni a posar el nom.

Segons ells és obligatori tenir una bústia, segons el decret que he trobat, no (Article 34, apartat 3: En els immobles que siguin habitatges unifamiliars o locals comercials o industrials independents, l’entrega es pot fer en una casella domiciliària situada prop de la primera porta d’entrada o a sobre d’ella…). Segons el meu parer, i d’altres que he trobat per la xarxa, que digui “es pot fer” i no “s’ha de fer”, vol dir que no obliga, simplement recomana. En algunes webs hi ha dades: aquí, aquí i aquí (en el foro de carters és curiós llegir els arguments per “obligar” a posar una bústia encara que sigui una vivenda unifamiliar, es veu que de tan ajupir-se els fa mal l’esquena…). Sigui com sigui, el text, l’avís i el redactat són impresentables.

Em llegeixo la Llei de Correus i el Reial Decret que la modifica i trobo un parell de coses interessants:

Article 28. Condicions generals.
1. L’operador a qui s’ha encomanat la prestació del servei postal universal està obligat a fer, respecte als serveis que s’hi inclouen, els dies laborables i cinc dies per setmana,  tret de circumstàncies o condicions geogràfiques excepcionals, que ha de valorar la
Secretaria General de Comunicacions, amb la petició prèvia raonada per part del prestador del servei:
a) Una recollida en els punts d’accés, com les bústies a disposició del públic instaades a la via pública, locals o altres instaacions.
b) Una distribució i entrega al domicili de cada persona física o jurídica, amb les excepcions que estableix l’article 37 d’aquest Reglament.

Això vol dir que hauria de repartir el correu (un servei públic reconegut per normativa europea –directiva 97/67/CE– i que també garanteix la distribució del correu cinc dies per setmana, excepte en casos excepcionals que no són cap dels que aquí ens ocupen.)

I es rep el segon avís (veure arxiu adjunt), aquest cop en català i castellà i anunciant, també sense data ni signatura ni segell, que a partir d’ara les cartes caldrà anar-les a buscar a l’oficina.

M’arribo a l’oficina per parlar amb el “jefe del equipo” tal com deia el paper, la sorpresa és que no sap la normativa que vol fer aplicar (un dia d’aquests li faig arribar amb subratllat), simplement li ho han comunicat els superiors, li han fet arribar l’escrit (mal escrit, per cert) i ell l’ha distribuït, sense més. Em reconeix que les coses es poden fer millor i li dic que té bastant empipat al personal per les maneres emprades, i això no ho entén, es veu que és el més normal enviar escrits d’aquesta índole. Em mira poc amigablement i com si no anés la cosa amb ell. No sé si es pot fer una queixa per no fer les coses com toquen, al web de correus pots reclamar un paquet o sobre que no hagis rebut, o fer un suggeriment, però no pots reclamar per un maltractament a la llengua, a les maneres emprades i al tracte rebut.

Em conformo, de moment, a deixar-ho aquí escrit, per si a algú li pot servir i pot donar alguna idea.

Dibuix: el carter simpàtic d’abans que ja no existeix, per desgràcia.