Bany històric!

Hi ha hagut 5-0 o 0-5 a favor del Barça que han estat impressionants. O el 2-6 de fa un parell de temporades. Però avui ha estat el més important. Una superioritat immensa des del primer minut, un Madrid derrotat, fins a 10 jugadors del planter, una fidelitat a l’estil de joc de primer al darrer minut… i perquè no dir-ho, un “chorreo” immens del millor equip del món! La premsa de Madrid i Mourinho han escalfat el clàssic des d’abans de començar la lliga. Mourinho-Guardiola, dos estils oposats. Barça-Madrid dos equips antagònics. Milers de persones han vist el matx des de tots els racons del món, una audiència milionària per un partit que no ha decebut les expectatives. Jo havia pronosticat un 4-0, no he guanyat la porra per poc, però no em sap gens de greu.

Visca el Barça! I visca Catalunya! El Barça, per si algú ho dubtava, ha demostrat que és el millor equip del món!

(foto: Xavi, després del primer gol)

A les verdes i a les madures

Veient els resultats no podem estar massa contents els que volem la independència del nostre país, el Parlament ha perdut deu diputats independentistes, això sí SI ha entrat amb força i m’agrada que sigui per sobre de Ciutadans. Veurem com es configura el nou Parlament i el nou Govern. A Esquerra ara toca refer-se i tornar a treballar per a aconseguir la confiança de la gent. La davallada ha estat important, però la suma de tots els independentistes no arriba als rèdits d’Esquerra d’ara fa quatre anys, no puc estar més d’acord amb l’editorial de Vilaweb. Ara a Esquerra ens cal tornar a començar, no de zero, afortunadament, però sí tornar a construir ponts que ara s’han trencat. Ens cal, més que mai, responsabilitat, paciència i treball.

Felicitats a CIU i a Artur Mas que ha guanyat clarament aquestes eleccions, espero i desitjo que governi amb seny pel bé del país, ara que ja sap què és estar a l’oposició.

Vull felicitar també al diari ARA, una bona proposta. Ahir, en anar al quiosc a comprar el diari em va recordar la il·lusió generada quan va aparèixer l’AVUI el dia de Sant Jordi de 1977. Ahir es va exhaurir l’edició, avui he tornat a comprar-lo.

(Foto: Artur Mas, amb
Jordi Pujol i Duran i Lleida al darrere, saludant els militants i
simpatitzants de CiU des del balcó de l’hotel Majestic, després de
proclamar-se guanyador del 28-N.
)

Solidaritat Catalana i Reagrupament

Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament són dues formacions polítiques recents que demanen la independència. Els darrers dies he rebut de moltes bandes diferents missatges de suport a ambdues formacions o només a SI a través del correu electrònic i el facebook. Són persones d’arreu que fa molts anys que conec i que mai els havia sentit a parlar d’anhels independentistes. I això fa goig, sobretot perquè fa gairebé vint anys que vaig afiliar-me a ERC justament per aconseguir la independència del meu país i des de llavors que hi treballo. Al cap dels anys la societat ha evolucionat, els militants d’Esquerra que érem vistos altres temps com el dimoni ara som xais, segons alguns; s’ha aconseguit que la independència no faci por, ans al contrari, ara és un somni compartit per molts que pot ser realitat ben aviat.

Votaré a Esquerra, evidentment, de moment l’únic partit de l’arc parlamentari que demana la independència, però que també té un gruix de programa al darrera, que té molts i molts anys d’esforç i de gent que ha treballat i treballa per aconseguir un país lliure, però també socialment just.

Alguns veuen SI o Reagrupament com una manera de restar l’independentisme, permeteu-me que jo ho vegi just al contrari. Conec molta gent que votarà SI o Reagrupament que no s’haurien plantejat votar Esquerra i menys encara des que va fer el primer tripartit. És bo, per això, que hi hagi més partits polítics que demanin la independència i que entrin a l’arc parlamentari, símptoma d’una societat més plural.

No he cregut mai que tots els independentistes votin Esquerra. Tot i sabent que, fins fa poc, era l’únic partit independentista molts s’hi resistien, fos pel que fos. També crec que hi ha molts independentistes a altres partits, potser fins i tot algun al PP (de despistats ni ha arreu), que potser la independència no és una prioritat, o no ho ha estat fins ara, però amb l’aparició d’aquests partits poden mostrar-se més proclius a fer un canvi. Sí, també n’hi ha que fins ara havien votat a Esquerra en tant que és l’únic partit independentista i que ara tenen més per triar i potser triaran altres opcions, però això és la grandesa de la democràcia, que pots triar a qui vulguis.

Qui sap què passarà diumenge, tot està obert, espero, però, que Esquerra continui sent la tercera força al Parlament, l’única cosa clara és que Mas tornarà a guanyar les eleccions; de la força que aconsegueixi Esquerra dependrà si tindrem o no un referèndum per la independència. Per això ara més que mai cal que siguem gent valenta!

Bojan Krkic

El petit, gran, davanter del Barça ha fet avui dos gols encetant el seu compte particular en lliga aquesta temporada…

M’alegra que Bojan (pronunciat /boian/les “j” sérbies són “i” nostres tal com surt en aquest àudio), faci gols i jugui més partits. Fa quatre anys que és al primer equip. Va pujar del B de la mà de Rijkaard i recordo que va haver de jugar al Santiago Bernabeu com a titular quan el Madrid ja havia guanyat la lliga i se li havia de fer el passadís, perquè alguns titulars habituals estaven de “baixa” justament per aquell patit, però ell va donar la cara… i van perdre, això sí.

M’alegra que Bojan jugui, i m’alegra encara més que faci gols. No només perquè si fa gols és més fàcil que el Barça guanyi, que també, sinó perquè és un premi a la constància, a la fe en un mateix, al no defallir encara que cada temporada sigui “la gran esperança”, la “perla que ha d’esclatar”… i els milers de qualificatius que s’inventen per dir alguna cosa, i al final acabi jugant poc o només els partits de Copa. Ell és un veterà als 20 anys, no debades portava el braçalet de capità contra el Ceuta, era el que tenia més galons si el gran Puyol, Xavi o Valdés no éren al camp.

Només hi ha una cosa que no m’agrada de Bojan, i és que aquesta temporada, molts cops (deu ser fredolic), es posa una samarreta blanca a sota la blaugrana i queda molt poc harmònic. Fa lleig veure el color blanc sobresortint de la vora groga que emmarca la samarreta blaugrana, massa colors, algú li hauria de dir. Hauria de prendre exemple d’altres companys que combinen amb samarretes blaves a sota molt més elegants (val a dir que avui, excepcionalment, duia la samarreta del mateix color verd… i ha fet dos gols!). Que continuï així, em fa molta il·lusió veure triomfar al primer equip als xics del planter (avui Fontàs ha estat esplèndit, també han jugat al primer equip Bartra, Muniesa, Thiago…) i, qui sap, potser aquesta temporada sí que veiem esclatar el seu talent de manera més regular i té més continuïtat, que és bàsic per millorar l’autoestima i aconseguir bona forma.

Sort Bojan!

Diumenge, 7 de novembre

Aquest diumenge ve farcidet de coses. Pel que fa a la visita del Papa, tinc un sentiment contradictori com en Joan Vila i Triadú, però a diferència d’ell jo sí que sóc catòlica… Curiós que el 7 de novembre de 1982 també va venir un altre Papa, Joan Pau II (Totus Tuus era el lema de la trobada, encara el guardo de record), i va omplir el Camp Nou. Plovia a bots i a barrals, ho recordo bé.

Però demà passen més coses lluny de la capital. Per començar el dia reivindicatius, com diu la Piga, veniu a Ascó a les 11h a la manifestació contra l’MTC (sí, què hi farem, encara estem així que no se sap res… i els dies passen). I a la tarda a Tivissa arriba el correllengua a les 18.30. Per migdia no hi ha res, però la mani acabarà tard, amb temps per anar a dinar i plantar-se a Tivissa. Sembla que serà un matí de sol (i segurament primer boira com aquests dies anteriors), però val la pena arribar-se a Ascó a fer sentir la nostra veu altre cop.