Ja fa més de 100 dies que tenim president nou a can Barça i, lamentablement, les meues sospites sobre el personatge s’han confirmat. És un president gris, carent de lideratge. En Pep Guardiola es troba sol davant la premsa, perquè ningú més fa declaracions des de la directiva del club. Mutisme absolut o gairebé. Començar el mandat anant a Extremadura per demanar disculpes ja no em semblava un bon auguri. Seguir fent una exposició del balanç econòmic catastròfica em sembla del més desaconsellable en una gran empresa com el Barça, i continuar criminalitzant la directiva sortint em sembla encara molt més impropi d’algú que diu que estima el Barça i que vol fer més gran el club. Insòlita la demanda i insòlit que el president que ho promou voti en blanc en, segurament, la votació més important del club en els darrers anys, on és el lideratge?
Tampoc limitar el número de socis em sembla una gran pensada, però bé, ens trobem que tres mesos després de les eleccions els que conec que el van votar ara no ho farien. Per sort el soci del Barça és intel·ligent i sabrà mantenir-se al marge de la polèmica per tal de no afectar a l’equip. Després del partit d’ahir sembla que el Barça s’ha trobat a si mateix en els partits d’altres temporades, però em va semblar notar símptomes de cansament. Molts partits, massa potser, en les cames dels, segurament, millors jugadors del món.
Què farà el nostre president gris per treure pressió a l’equip per a què continuï rutllant bé? Ah, clar, no fer declaracions o fer-les com ahir al final del partit… si vol ser un gran president haurà de menjar, encara, moltes sopes per créixer i fer-se gran… cosa que, ara mateix, dubto que pugui passar. I així ens esperen sis anys més… Ai!
Comparteix això: