Manifestació? Millor independència

Era tard, anit, quan em vaig assabentar de la sentència. Vaig llegir diaris, vaig veure Àgora… res de nou, res que no esperéssim, de fet, no podem esperar més d’España. Veig que Òmnium preveu una manifestació pel 10 de juliol. Està bé manifestar-se, però és només una manera d’esbravar-se (que també està bé), cal pensar més enllà. Cal que ens manifestem a les urnes, que és on veritablement es poden comptar els manifestants. Si, finalment, es convoca la manifestació el dia 10, veurem, al dia següent, la guerra de xifres, si érem molts o si érem pocs. Potser n’hi ha prou de paraules, cal passar a l’acció i l’acció és el vot directe, ras i curt. No sé si el president Montilla voldrà avançar les eleccions, les enquestes no el situen al Palau de la Generalitat a la tardor, però després d’aquesta sentència cal reaccionar d’alguna manera, si pot ser en bloc i les coses, en política, poden canviar d’un dia per l’altre. I plantegem-nos-ho, no ens entenen ni ens volen com som, volem canviar-nos (sempre ho han volgut), volen minvar la nostra essència, no ens respecten ni ens valoren, potser ja n’hi ha prou i ha arribat l’hora de dir clar i fort: adéu, España!

4.227 contra més de 10.000

La plataforma Volem Viure a Flix ha recollit 4.227 signatures a favor de l’MTC (cementiri nuclear) a Ascó, mentre la CANC va recollir-ne més de 10.000 en contra, segons publica avui El PUNT. La balança està desequilibrada cap al NO, doncs, i el sentiment de refús al cementiri nuclear (altrament dit MTC), és gran. Els arguments a favor em semblen irreals. Parlar de llocs de treball en un entorn de crisi és fàcil. La Central Nuclear sempre ha sabut pagar molt bé a qui convenia per a generar menys repulsa o més sentiment a favor. Entenc que moltes famílies hi viuen i que la possibilitat de l’MTC els allargaria la vida laboral amb els (ara ja no tant) generosos sous que paga la Nuclear. Però aquest no pot ser ni l’únic ni el principal argument, perquè entenc que hi ha moltes altres coses a parlar. No paren de repetir que la instal·lació és segura i ho comparen amb l’Holandesa, quan tots sabem a hores d’ara que la projectada a l’Estat és deu vegades més gran que la que es troba als Països Baixos.

Sempre he dit que NO estic en contra de l’MT sinó del C. És a dir, que cal fer un lloc “temporal” per a encabir els residus que aviat saturaran les piscines d’Ascó I i II, doncs segurament sí, però a l’Estat hi ha 10 centrals nuclears amb els residus corresponents, em sembla bastant iresponsable concentrar tots els residus en un lloc concret i, sinó, pregunteu-lo als veïns de El Cabril, que tenen un magatzem de residus de baixa activitat i també els hi van prometre “l’oro i el moro” i així s’han quedat, sense res del que els van prometre i els residus allà.

Jo de l’Estat no me’n refio i en aquests temes encara menys.

foto: Central Nuclear d’Ascó (Ribera d’Ebre).

A Sant Joan per Sant Joan

Arriba la revetlla de Sant Joan, la nit més curta de l’any i potser la més màgica. Molts pobles celebren la Festa Major, entre ells, el meu segon poble: Sant Joan Despí. Just fa un parell d’anys que vaig anar a comprar caragols al “passeillo” de les Planes. Els fan molt bons, gairebé tant com aquí i avui, per aquestes terres, és nit de menjar caragols, de foc i música… i petards.

Bona Revetlla!

Certificats en castellà per al Ministerio

Sorpresa majúscula, em demanen un certificat del centre on treballo per a lliurar-me un certificat per haver fet un curs virtual a nivell estatal. Cap problema, la secretaria del centre me’l lliura i l’envio. Passen les setmanes, els mesos… i res, no rebo el certificat per haver fet el curs i pregunto; la resposta és interessant, es veu que al Ministerio “no entenen” el certificat del centre emès en català i per això no m’han pogut lliurar el certificat conforme he fet el curs, l’hagués hagut de fer en castellà. Som realment al 2010 en un Estat plurinacional? Em sembla increïble que aquestes coses passin encara avui en dia, fins i tot els organitzadors del curs de Madrid s’han queixat, però el que ha d’emetre el certificat al Ministerio es veu que ho té molt clar, ignoro si per iniciativa pròpia o per ordres explícites de més amunt. Està bastant clar que no volen que siguem espanyols, volen que siguem castellans, i per aquí no hi passo…

Llàstima que no pugui anar a votar avui a les consultes sobre la independència a diferència dels del poble del costat que s’ho han muntat molt bé, potser no serveix per a res, però almenys et descarrega una estona i qui sap què passarà en el futur, fa quatre díes això de la independència era cosa de quatre i ara cada cop té més adeptes i, sincerament, tal i com estan fent les coses a Madrid, no m’estranya, fins i tot el president Pujol, tan equilibrat ell sempre, ho entèn

Catalunya torna a decidir. (El Punt -AVUI)
Mataró estira les consultes. (Vilaweb)

Sota Terra. La batalla de l’Ebre

Gran capítol anit de Sota Terra recuperant la batalla de l’Ebre. Ho confesso, vaig plorar al final quan el fill d’Owen retorna al camp de batalla on havia lluitat el seu pare que havia vingut dels Estats Units amb la brigada Lincoln a lluitar per uns ideals. Quanta generositat de tanta gent! També quan els avis de la “quinta del biberó” van enterrar el company que havia trobat l’equip d’excavació.

Se’m posa la pell de gallina només de pensar-hi, quantes generacions marcades per la guerra i quantes històries que hi ha encara per explicar.  Tenien raó quan comentaven que calia recuperar la memòria històrica quan abans millor, perquè sembla que estiguin esperant que morin els darrers testimonis de la guerra per a què no puguin explicar res. Certament aquell període de guerra i post-guerra havia de ser terrible.

Justament
aquest cap de setmana l’AVUI ha entrevistat Elena Moya,
una periodista
catalana que treballa a The Guardian, un dels diaris més prestigiosos
del món. Vaig perdre-li la pista fa nou anys, quan encara treballava a
Bloomberg i feia pocs anys que era a Londres i aquest cap de setmana ha
aparegut en una entrevista a l’AVUI on diu que “Catalunya perd talent i no el recupera“, i té raó,
però gràcies a la seua primera obra The olive groves of Belchite, aclamada
per la crítica i un dels llibres més venuts a Amazon, en retorna una
mica a la terra que la va veure nàixer…


A The Olive Groves of Belchite reconstrueix la vida de tres
dones de tres generacions i les conseqüències que el conflicte civil
espanyol va tenir -i encara té- a les seves vides. En 400 pàgines, Moya
descriu l’àvia, la filla i la néta d’un mateix conflicte, però aprofita
la figura de la més jove, Maria, per relatar les incongruències i els
xocs entre un passat i un futur que encara no s’han reconciliat. La història de Maria, que s’enamora d’una noia en un viatge alliberador
al Regne Unit, la introducció de gent de l’Opus Dei o fins i tot una
referència al boicot al cava català són només excuses de la novel·la per
relatar com el passat afecta, a vegades inconscientment, la vida de les
persones.
Friso per tenir temps a l’estiu per llegir-la, el tema de la Guerra Civil sempre m’ha tocat la fibra, una de les meues pel·lícules preferides és Terra i Llibertat, i sí, també hi ploro a llàgrima viva cada cop que la miro.
Estic convençuda que l’Elena tindrà una brillant carrera literària i així, encara que sigui lluny, ens podrà tornar una mica de l’enorme talent que té.

Sandro Rosell

No m’agrada Sandro Rosell i sembla que, d’entrada, tindrà sis anys per demostrar-me que m’equivoco i que serà un bon president per al Barça. Des que va marxar de la junta que ha estat preparant-se per al retorn amb estratagemes amb més o menys fortuna. Sembla, segons les enquestes, que finalment haurà assolit allò que tant ha perseguit els darrers anys. Núñez el recolza, també El Periodico i La Vanguardia… per què deu ser?
Sandro parla poc i moderadament, se sap favorit i no vol espatllar res, se li escapa, de tant en tant, un gest que el delata, té la glòria a tocar i vol anar a poc a poc per fora, per dins és una altra cosa… no sé perquè tinc la sensació que és un llop disfressat de xai…

Bona literatura, bons espectacles

Així titula El Punt la notícia, i és que a Móra d’Ebre estem de festa aquest cap de setmana. Es celebra la 7a Fira del Llibre Ebrenc i la 3a mostra de Litterarum fira
d’espectacles literaris
, any rere any van agafant cos i ja comença a ser una (bona) tradició. També podeu aprofitar l’avinentesa per visitar els espais d’interès i deixar-vos endur pels carrers i carrerons de la vil·la que us porten fins al riu, sempre té un paisatge d’agrair i hi refresca, perquè, això sí, farà calor, ja us ho avanço, no debades som a la Catalunya tropical…


Enguany
hi podeu trobar els següents estands:

  • 0- Informació
    fira

  • 1- Llibreria Serret – March
    Editor
  • 2- Cossetània Edicions · Valls
  • 3- Bassa,La Papereria · Móra d’Ebre
  • 4- Pagès Editors · Lleida
  • 5-
    Aeditors · El Perelló
  • 6- Consorci per a
    la Normalització Lingüística
  • 7-
    Llibreria Antiquària Maldà · Barcelona
  • 8-
    Gràfiques del Matarranya · Calaceit
  • 9-
    Universitat Rovira i Virgili
  • 10- Grup
    cultural Rasquerà – Rasquera
  • 11-
    Diputació de Tarragona
  • 12-
    Llibreria-Papereria El Llàpis · Falset
  • 13-
    Ass. Cultural del Matarranya · Calaceit
  • 14-
    Arola Editors · Tarragona
  • 15- Onada
    Edicions · Benicarló
  • 16 – Institut Ramon
    Muntaner
  • 17- Centres d’estudis locals i
    comarcals
  • 18- Supermercat de revistes
    culturals

També som portada a Vilaweb.