I és una llàstima, perquè el Barça es mereixia estar a la final per segon any consecutiu. Potser ha faltat la sort de l’any passat amb el gol al darrer minut d’Iniesta, potser uns àrbitres més encertats en algunes decisions que, curiosament, han acabat perjudicant al Barça. Tot i això, el Barça continua sent l’equip que juga a futbol, que crea, que genera ocasions, que fa vibrar als seguidors… No m’imagino un Barça (no)jugant com l’Inter. Ni m’imagino un Mourinho dirigint-lo, amb el seu tarannà fatxenda, xulesc i un pèl poca-solta, està molt més a prop del Madrid.
Guardarem en la memòria col·lectiva els sis títols de l’any passat com un tresor; de tant en tant, perdre et fa veure el difícil que és guanyar, la multitut de factors que hi intervenen i la immensa sort que vam tenir l’any passat. Ara toca lliga i continuar recolzant al millor equip del món. Visca el Barça!
Ha estat avui quan he posat la bandera al balcó. Només se’l pot guanyar NO jugant a l’esport del futbol; tots davant la porteria i xutar la pilota fora. Es guanya i es perd, perque el futbol no és res més que un esport, i en Pep ens ho deixa molt i molt clar partit rera partit, fent jugar al seu equip i després explican-t’ho tan i tan bé.