4 anys de bloc: fent camí

Sembla ahir que vaig començar i ja han passat 4 anys d’anar penjant articles. No sóc gaire regular, és cert, i per això m’he plantejat més d’un cop deixar-ho córrer i tancar el bloc (gràcies a l’Emigdi que em va convèncer del contrari), perquè per escriure s’ha de tenir, sobretot, temps de llegir, i d’això sempre en fa falta, però aporto el meu gra de sorra, com tothom i, a vegades, tinc comentaris sorprenents que em fan descobrir moltes altres coses i llavors penses que ha valgut la pena continuar, ni que sigui així, a empentes i rodolons… Hi ha un món per descobrir encara i alguns l’expliquen molt i molt bé i gràcies al bloc sempre es poden anar fent coneixences interessants. Gràcies pels vostres comentaris!

Aprofito l’avinentesa per fer esment d’un dels darrers blocs que he afegit i que trobo molt interessant, fa temps que el segueixo i us el recomano vivament: Desde París a Buenos Aires de Nieves Soriano, una políglota espectacular que explica moltes coses d’interès.

Més raons pel NO al Cementiri Nuclear o MTC (II)

Portem més d’una setmana revoltats des que s’entreveia la possibilitat que Ascó presentés candidatura per a albergar el Cementiri Nuclear, altrament dit Magatzem Temporal Centralitzat (MTC). Assemblees, concentracions, manifestacions… utilitzant tots els fronts possibles (terra, mar i aire), per lluitar contra aquesta nova agressió al nostre territori. Ahir a la tarda ens vam concentrar davant el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre per donar suport als diversos consellers comarcals i altres càrrecs electes comarcals i regionals que havien iniciat el tancament de protesta el dia anterior. Finalment el President Montilla s’ha pronunciat en contra. Artur Mas i CIU també, afegint-se a Esquerra i ICV-EUiA que s’han posicionat en contra des del primer moment. Consells Comarcals, Ajuntaments, el Parlament… tots en contra que Catalunya sigui un lloc per albergar el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) o Cementiri Nuclear. Malgrat tot això, el ple de l’Ajuntament d’Ascó ha votat avui majoritàriament a favor (7 sí i 2 no), d’una proposta nefasta pel futur de la comarca i les Terres de l’Ebre…


Les dades ho diuen tot: el PIB de la comarca de la Ribera d’Ebre és dels més alts de Catalunya, és a dir, es crea molta riquesa a partir de les dues Centrals Nuclears, mentre que, per contra, el 17,4 %
de les persones viuen sota el llindar de la pobresa
,
fet que situa la comarca entre les més pobres de Catalunya. Això vol
dir, ni més ni menys, que les dues Centrals Nuclears d’Ascó guanyen
molts diners, però aquests no reverteixen sobre la població que envolta
la central, no creen riquesa i, l’evidència, és que Ascó ha perdut
habitants des que té les Centrals a raó d’uns 18 habitants per any de
mitjana, i tampoc han vingut empreses a omplir l’immens polígon industrial de la població que només
alberga els bombers, pistes poliesportives i
un rentador de cotxes… ¡Gran indústria per tirar la comarca endavant!


No tenim carreteres meravelloses, ni hi ha cua
d’empreses que vulguin invertir a la Ribera d’Ebre, ni estem molt més ben comunicats: el trens són els mateixos ara que fa 40 anys. Tot el contrari del que fa més de 30 anys se’ns va dir que passaria amb la implantació de les Centrals Nuclears, les promeses se les va endur el vent.
Però això no és la mare dels ous, el fet és que no hi ha consens per cap banda: ni polític, ni social, ni institucional, que faci que Ascó sigui apte per a tenir un dipòsit d’aquestes característiques, com bé diu en Vicent Partal a l’Editorial d’avui.

D’altra
banda els experts s’expressen de diverses maneres, a favor o en contra,
depenent del cas. De fet un Magatzem Temporal Centralitzat té
menys risc que una central nuclear. Però el problema no és
l’emmagatzematge, que té els seus riscs tot i estar ben controlat, sinó
el transport. Catalunya, té el 40% dels
residus nuclears de l’Estat, tots concentrats al sud en una àrea d’uns 50 km que abarquen principalment les Terres de l’Ebre.
És el trasllat d’aquest residus el que és realment perillós, tal com
apuntava un expert avui i explicava un diari fa pocs dies: Un informe cuestiona la resistencia de los contenedores de los residus nucleares. No és tan segur com ens volen fer creure. Tenir un territori petit tan nuclearitzat no és bo ni segur per ningú, sobretot per als què hi estem al costat, però tampoc per a la resta que viuen una mica més enllà.

Valtros us penseu que, s’hi fos bo, ens ho donarien a naltros?

Bona pregunta es va fer a l’assemblea contra el cementiri nuclear a
Móra d’Ebre. I, com a resposta, vam fer una bona rialla tots els que hi
érem, que, per cert, érem molts, tants que no s’hi cabia.

Ja
tenim una altra agressió damunt del territori i, evidentment, a les
terres del Sud. Encara no hem aconseguit un compromís ferm i en
condicions sobre el cabal ecològic de l’Ebre, que permeti que el riu
continuï sent vida, ni del Siurana, que es mor poquet a poquet; encara
estem veient com cada dia, quan aixequem el cap, veiem un nova central
eòlica, tot i que més del 90% de la potència eòlica ja és al sud
d’aquest país, i que els acords i les promeses d’uns i altres, ai las,
se’ls ha endut el vent. I ara han convençut un ajuntament, el d’Ascó,
per acollir el cementiri dels residus radioactius de tot l’Estat
espanyol.

Podríem parlar d’equilibri territorial: ja tenim tres
centrals en funcionament i una per desballestar, pràcticament tota
l’energia eòlica, i ara van per la fotovoltaica. Encara hem de ser més
solidaris? I els projectes sorgits de la societat civil que han demanat
la complicitat dels governants se’n van cap a Barcelona, cap al nord
(exemple: l’alternativa a l’ITER de Vandellòs)

Podríem parlar de
sobirania municipal: és a dir, amb cinc dels nou regidors del
consistori es pot prendre una decisió que afectarà més municipis, totes
les comarques del sud i, si m’ho permeteu, el país. Això és sobirania o
tirania? O simplement mercadeig.

Podríem dir que donarà riquesa
al territori: però, quan veus que just la comarca de la Ribera d’Ebre
és l’única de la zona que ha perdut població en aquests 25 anys de
centrals nuclears; quan veus la renda per càpita de la comarca, per
sota de la mitjana del país tot i tenir un PIB altíssim; quan veus en
què consisteix el polígon industrial desert d’Ascó, veus que això és
una fal·làcia. Riquesa per a qui?

Podríem parlar del consens
polític, social, associatiu, etc. que demana l’ordre ministerial per
trobar una ubicació. Ara ja tenen el consens. No el volem! Solució:
creiem que és necessari el consens i només cal que un municipi ho
demani.

Però, d’allò que hem de parlar és de per què hem de
buscar una solució a uns residus que no tenen solució? Per què no podem
qüestionar una indústria, la nuclear, que no volem, que no és tan
fantàstica i que té alternatives a mitjà i llarg termini, si es
planifica des dels governs i no des de les companyies elèctriques, com
fins ara s’està fent. Per què no parlem d’eficiència i estalvi
energètic? Per què no podem parlar de petits centres de producció
d’energia prop de les zones de consum? Aquest debat no els interessa, i
menys quan tinguin un sud que s’ho empassa tot. Vull dir que s’ho
empassava, perquè aquests darrers dies, altre cop, com el 2000 amb
Enron, a Móra d’Ebre el dia 20 vam tornar a dir «lo sud ha dit prou».

I ho direm avui a les 11 del matí en una manifestació al poble d’Ascó.

Escrit de Toni Romero, Plataforma en Defensa del Patrimoni Natural del Priorat

Més raons pel NO al Cementiri Nuclear o MTC (I)

Casualment he estat escoltant Ràdio 4 aquest matí fent zàping d’emissores. Justament parlaven del Cementiri Nuclear i la possibilitat de que vagi a Ascó. L’expert que en parlava a favor (i que està a sou de la companyia -Enresa- és Jordi Bruno), recalcava que el nom no és cementiri nuclear sinó Magatzem Temporal Centralitzat (MTC -ATC en castellà-). Tant és com dir-li, la funció és la mateixa: donar cabuda a tones de residus nuclears d’alta intensitat que ja no poden seguir quedant-se a les piscines especials amb les què compten les Centrals Nuclears. Això de “temporal” ve perquè en la normativa que ha fet pública el Ministerio, diu que serà operatiu “només” durant 60 anys i no els 100 anys que tenen altres països d’Europa. També admetia l’expert que l’únic avantatge de tenir això a la vora de casa és els diners que s’invertiran.

Per contra, l’altre expert (no pagat per la companyia), advertia de la perillositat d’aquests residus, actius durant milions d’anys i que s’han de controlar contínuament, i de la perillositat de les fuites radioactives que es poden produir durant el seu trasllat (en principi l’acumulació és bastant segura, però per alguna banda hi han d’arribar els residus). Per això, deia, l’Estat ha de donar molts diners per a fer-ho bonic. A banda que no s’ha resolt bé com tractar aquests residus, per això la part dedicada a I+D, esperen que un futur (que ningú ha vist), es resolgui el problema dels residus nuclears d’alguna altra manera més segura. La quantitat de residus serà important perquè hi ha 8 centrals nuclears a tot el territori espanyol, tres d’elles a Catalunya.

Coneixen a Madrid això de l’equilibri territorial?


La
Ribera d’Ebre té dues Centrals Nuclears i “La Fábrica” a Flix com a
punts importants de contaminació (aquesta última es va veure prou bé al
reportatge de TV3
, la gent sap que contamina, però tant se li’n dóna si
li paguen prou per viure bé).

Fa 30 anys les promeses van ser àmplies i, certament, els inicis de la Central foren memorables pel que fa a sous i treballadors, però ecològicament ha estat un enorme desastre i anys després, els sous ja no són el que eren perquè la població ja accepta la central i moltes famílies en viuen. La seguretat ha estat posada en dubte moltes vegades i s’han produït incidents tot sovint, de major o menor gravetat. S’intueix que no ens diuen tota la veritat, potser per a no espantar-nos massa.

Fa 30 anys les coses eren molt diferents, les Centrals van venir imposades i no ens en vam sortir. Podrem ara? Espero que sí.

10 Raons per dir no al Cementiri Nuclear

Internet és un món ampli i divers. Buscant informació sobre el tema he trobat aquesta imatge de la península amb els seus dipòsits radioactius. N’hi ha per tot arreu, cert, però la concentració d’energia nuclear més gran de la península és actualment la zona sud de Catalunya (llevat del CIEMAT a Madrid -un centre d’investigació, clar-), amb tres Centrals Nuclears en funcionament i una en fase de clausura després de tenir el trist honor de provocar l’incident més greu de l’Europa Occidental.

El Ministerio de Indústria va fer públic el projecte per a la “Selección del emplazamiento ATC y centro tecnològico”. Aquí en teniu alguns estractes comentats:

“Basado en tecnologías plenamente consolidadas y disponibles desde hace años, la construcción de la instalación ATC es viable en buena parte de la geografía nacional dadas sus características similares a las de instalaciones industriales convencionales. En este sentido, diversos países de nuestro entorno cuentan con centros como el proyectado, en los que han acumulado una importante experiencia sobre tecnologías de almacenamiento de combustible gastado. Tal es el caso de La Hague y Marcoule (Francia), Sellafield (Reino Unido), Paks (Hungría), Fort St. Vrain (Estados Unidos) o Habog (Holanda), cuyas características se aproximan especialmente a las del proyecto español.”

Trobo que al dir “nuestro entorno” als Estats Units se’ls hi ha anat una mica la mà. D’altra banda, localitzant cadascun dels punts on hi ha un MTC es veu que són zones poc poblades, on hi ha hagut abans emplaçada -o encara hi és- una central nuclear i, repassant la informació, han tingut algun tipus de problema amb la radioactivitat, principalment fuites, la qual cosa no dóna gaire tranquil·litat.


“La instalación ATC española será una estructura integral de 283 metros de largo, 78 de ancho y 26 de alto, que contará además con unos conductos de salida de aire de 45 metros de altura respecto al nivel del suelo”.

“Así, a la exigencia de una disponibilidad de superficie de unas 20 hectáreas (13 ha para el ATC y de 5 a 7 ha para el centro tecnológico), cabe añadir algunos condicionantes geológicos, geográficos, climáticos, demográficos y socioeconómicos que faciliten la viabilidad del proyecto. Prácticamente todo el territorio peninsular cumple con estos requisitos”.

Si
el projecte té tants beneficis per a la zona escollida (diners i feina), i comptant que
tota la geografia de l’Estat pot albergar-lo, no entenc com
només s’han postulat Yebra i, tot apunta, Ascó, potser perquè Montilla va prometre a Zapatero que Catalunya acolliria el Cementiri Nuclear i que, en realitat, no té tantes avantatges com volen fer creure.

Un dels arguments, potser el principal, dels que hi estan a favor, són els llocs de treball que generarà, diuen uns 300 durant la contrucció (prevista per 5 anys), i 100 permanents després, però no especifiquen quin tipus de formació hauran de tenir els que hi treballaran un cop s’acabi el projecte, ni tampoc afirmen que la mà d’obra sigui procedent de la comarca (pot passar com a la Terra Alta, que els van prometre que els aero-generadors donarien molta feina i diners i finalment els treballadors van venir de portugal perquè l’empresa era portuguesa i ara, un cop acabat el projecte, només hi ha un lloc de treball per a fer el manteniment).

D’altra banda, el lloc que genera més residus és prop de Madrid, per què no posen allà l’MTC? ah, perdó, Madrid és la capital, i hi viu molta gent. Si el projecte fos tan innocu com ens volen fer creure podria estar albergat prop de Madrid, a la meseta, en una de les planes immenses que tenen, o en una zona industrial amb volum important de població. Per fer aquest magatzem crec que no es necessita aigua, almenys no ho diu enlloc: sostenibilitat i gestió dels residus radioactius, i mà d’obra ara n’hi ha a tot arreu.

Esquema del projecte del Ministerio i Enresa:

MTC i centre tecnològic

Bé, hi ha moltes altres preguntes que aniran sorgint i espero que es puguin anar resolent. En la continuació les 10 primers raons, però segur que n’hi ha més.

10 RAONS PER DIR NO AL CEMENTERI NUCLEAR: NI A ASCÓ NI A CATALUNYA.

1. No volem ser l’abocador dels residus nuclears d’alta radioactivitat de tot l’Estat Espanyol.

2.
Les comarques meridionals de Catalunya, ja hem contribuït més que
suficientment en matèria nuclear, tenim la concentració més gran de
grups nuclears de tot l’Estat Espanyol (en menys de 50 quilòmetres 3
reactors i un altre en desmantellament).

3. Un Cementeri de
residus radioactius és incompatible amb el futur i en la creació de
marques de qualitat i d’origen per la pagesia, la ramaderia, la pesca,
els productes agroalimentaris, i el turisme de les nostres comarques.

4.
Perquè una decisió com aquesta, que afecta a tot el territori i a tot
el país, no pot dependre d’un sol municipi, ni la poden prendre només
la majoria simple (5 regidors) de l’ajuntament d’Ascó.

5. Un
cementeri nuclear és un perill real per la salut de les persones, en el
seu funcionament i especialment també, quan transportin els residus
nuclears de tota Espanya en camions o per tren cap aquí.

6. Fa
uns 30 anys que tenim centrals nuclears i la zona d’Ascó ha baixat en
població (perd de promig 18 habitants per any des que té centrals
nuclears), mentre la resta del territori puja (la zona de Móra d’Ebre
un 50%, la Terra Alta creix un 25%, les Terres de l’Ebre augmenta un
25% la seva població).

7. El model nuclear genera tanta
dependència i tantes repercussions, que la resta de sectors de
l’economia i altres tipus d’indústries i empreses no s’instal·len prop
d’una zona nuclear perquè comercialment el mercat no compra els seus
productes que venen d’una zona nuclear.

8. No hi ha hagut ni un
debat públic ni transparència en el procés, Ascó i l’AMAC han amagat
informació fins al darrer moment

9. Els efectes i repercussions
del model nuclear no són locals. Per tant, en cap cas, la decisió no
pot ser local, ha de ser de territori i de país, i la decisió ja ha
estat presa amb l’aprovació de diverses mocions contraries al cementiri
nuclear.

10. 62 ajuntaments, 7 Consells Comarcals i el Parlament
de Catalunya ja s’han posicionat clarament en contra de la instal·lació
del cementeri nuclear a Catalunya. Demostrant així, que no hi ha
consens territorial. Ni l’AMAC, ni Ascó, ni el Ministerio de Indústria,
no respecten la decisió d’aquestes institucions que representen a la
majoria de la població del territori.

La Catalunya Nuclear

La Catalunya Nuclear és el títol d’un llibre que Xavier Garcia [web] va publicar el 1989. Seria el primer d’una sèrie de llibres dedicats a la Ribera d’Ebre i per extensió a les terres del sud. El darrer que ha publicat, si no ho tinc mal entès, és La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980). Aquests dos títols són imprescindibles per entendre el perquè de tot plegat.

D’aquest darrer llibre en faig tres extractes del primer capítol a tall de mostra:
En una ocasió, l’any 1981, el professor Ramon Margalef (1919-2004), el pare del qual era de Capçanes, al Priorat, em va dir, al seu despatx de la Universitat de Barcelona, una setència d’aquelles que no té pèrdua: “Critico les nuclears, perquè és com donar un tanc a un que s’ha estat tota la vida pelant cocos”. Amb la substancial diferència que a Ascó (Ribera d’Ebre) no s’han pelat mai cocos, que jo sàpiga, la metàfora de l’il·lustre ecòleg és extensiva a les ocupacions habituals d’aquesta comarca rural, fonamentada llavors, sobretot en la vinya, l’ametlla i l’oliva, i amb els mitjans de tracció propis d’una agricultura pràcticament de subsistència.

(…)

Justament era tanta l’eufòria que desvetllava la nova possibilitat de creixement en tots els ordres entre aquest sector capdavanter que, a mitjans dels anys seixanta, en el moment de decidir la ubicació de la primera central nuclear a Catalunya (la que, finalment, aniria a Vandellòs), el mateix Josep Pla es pronuncià “contra la burgesia turística de la Costa Brava” i en favor d’aquell primer centre d’energia atòmica es construís a la platja de Pals, com si es tractés d’un atractiu turístic més.

El cas va ser, però, que la Costa Brava continuava quedant reservada al desenvolupament turístic i que la producció energètica quedaria fixada vora l’Ebre…

(…)

Les sis centrals previstes en els últims anys del franquisme, totes al voltant d’un radi d’uns trenta quilòmetres a la rodona, tenien en comú el fet de pertànyer a una àrea territorial agrícola, devastada pel model industrial franquista, flagel·lada per l’emigració agraria i amb poc poder demogràfic i econòmic per a fer front a la decisió barcelonina i estatal que es preveia; una decisió en benefici de les grans àrees urbanes-industrials, però situada al costat de la massa d’aigua indispensable per a refrigerar els reactors nuclears, amb tot el que ha suposat d’increments tèrmics sobre el riu i el mar.

L’alcalde de Flix actual, també va ser alcalde en aquella època convulsa d’inicis democràtics. Pere Muñoz és ara senador a Madrid per Esquerra i recorda al seu bloc aquells moviments incipients.

La lluita antinuclear va anar lligada estretament a la lluita antifranquista. La comarca es dividí entre els que la volien i els que hi lluitaven en contra. Ahir a la tarda es va fer una concentració davant l’Ajuntament d’Ascó amb una pancarta per rebutjar la ubicació d’un cementiri nuclear al nostre territori mentre hi entraven els alcaldes de l’AMAC. Alguns veïns del poble han escridassat fortament als manifestants. Què trist, com bé diu La Piga, és molt pobre l’argument de donar 500 llocs de treball per a 5 anys, en castellà diuen allò de “pan para hoy, hambre para mañana”.

De tota manera intueixo que ara la lluita pot ser diferent. Als anys setanta els mitjans de comunicació eren prou parcials, les notícies podien ser esbiaixades i les comunicacions eren escasses. Tampoc no cal anar gaire lluny, fa set anys, en entrar Esquerra al Govern de la Generalitat, es va abolir el Plan Hidrológico Nacional, que va portar anys de lluita; la gent del territori s’organitzà al voltant d’un web creat per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, i de la Ribera d’Ebre i les manifestacions i protestes es succeïren. Internet començava el seu camí de lluita.

Han estat set anys de tranquil·litat, ara torna la lluita; estem en l’època de la informació, de les notícies, des les xarxes socials… 
S’han creat un grup al Facebook: No al cementiri nuclear. Necessitem el vostre suport.
Gràcies.

Agustí Martin no ha desaparegut

Agustí Martin no ha desaparegut!

En qüestió de pocs dies he rebut tres correus de bandes totalment diferents amb la suposada desaparició d’Agustí Martin, un xiquet de 12 anys del Col·legi Alemany d’Esplugues. Avui s’ha confirmat al diari que és una enorme bola destinada a captar correus electrònics i que fa més o menys un any que circula per la xarxa; també és casualitat que després d’un any m’arribés en qüestió d’hores per tres bandes diferents.

Normalment quan rebo correus d’aquesta mena els poso en quarantena segons la informació que tenen i, en cas de re-enviar-los, ho faig amb correu ocult (CCO), de manera que, en el cas que sigui una enganyifa, ningú no obtè correus electrònics dels meus contactes.

Els correus que he rebut tenien una rècua llarguíssima de correus electrònics, prova de la bona fe de la gent.

El que em va fer sospitar del missatge va ser que la fotografia era molt dolenta, i si porten el fill al Col·legi Alemany d’Esplugues són famílies amb diners per tenir una foto amb més cara i ulls. Això per començar, però no hi havia ni la direcció del centre, ni cap nom, ni res que pugués identificar l’origen, ni tampoc quan van ocòrrer els fets.

Simplement vaig rebre això:


l’AMPA del col •
legi Alemany d’Esplugues, escola on va aquest nen, l’ha fet córrer. 

No costa res dedicar 2
minuts, 
Passin el missatge
si us plau !!!!!


Aquest és el missatge d’una mare desesperada …
passa la foto a tots els teus
contactes


                                              
                              On ets Agustí? 
El
meu fill té 12 anys, Agustí Martin , està desaparegut des de fa gairebé un mes. Pot passar que
si tots passen aquest missatge, alguna persona ho
reconeixerà. S’han trobat persones amb aquest mètode.
Internet circula
per tot el món …
Si us plau, passa aquest missatge a tots teus contactes. Gràcies a tots vostès podré
trobar el
meu nen.
Els demano a tots, els suplico a tots, si us plau
passa aquesta imatge a totes les
persones possibles.Encara no és tarda si US PLAU, ajuda’m.
Si tens informació, contacta amb:
todosporagustin@hotmail.com Només calen 2 minuts per fer circular el missatge. Si es tracta
del teu fill (a) faries l’impossible per obtenir
ajuda.

Acompanyat amb la foto del nen, que no reprodueixo, clar.

Cementiri nuclear? No, gràcies

Ja hi tornem a ser, la gent de la Ribera d’Ebre ens hem de tornar a mobilitzar per intentar impedir una altre atemptat contra el nostre territori. S’està rifant on posaran un cementiri nuclear i sembla que Ascó té bastants números.

Dimecres, dia 20 de gener de 2010, assemblea informativa al teatre La Llanterna de Móra d’Ebre a partir de les 20.00 hores. No hi pots faltar!

Com segurament ja haureu vist als
mitjans de comunicació aquests dies, -per si no ha estat així, en aquest web trobareu més informació- tot sembla apuntar
que finalment l’ajuntament d’Ascó demanarà el cementeri de residus
nuclears, i serà un dels dos municipis candidats –l’altre és Yebra,
prop de Zorita (Guadalajara)- que presentarà l’Associació de Municipis
de les Àrees amb Centrals Nuclears (l’AMAC).
Esquerra Republicana
al llarg dels darrers anys ens hem oposat al cementeri nuclear per
diverses raons i, especialment, perquè aquest no és el model de
creixement i desenvolupament que volem per a la nostra comarca. En els
darrers vint anys, la zona d’influència d’Ascó és l’única que ha perdut
població en totes les Terres de l’Ebre, fruit segurament de model
nuclear.
Com
bé sabeu, hem estat la gent d’Esquerra els que hem liderat l’oposició
política i institucional contra el cementeri nuclear, de manera que el
Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre s’hi va posicionar en contra
clarament, com també ho van fer pràcticament tots els municipis on
tenim presència. A més, conjuntament amb IC-V vam entrar al Parlament
de Catalunya una proposta de resolució que es va aprovar amb el suport
de CiU, en la qual el Parlament mostrava el seu rebuig a la possible
instal·lació del cementeri nuclear a la Ribera d’Ebre i a qualsevol
lloc del territori de Catalunya. Malgrat aquest suport, són els
alcaldes de CiU a la Ribera els qui demanen i defensen que el cementeri
nuclear s’instal·li a Ascó.
Així,
des d’Esquerra hem engegat un seguit d’accions a diferents nivells, per
fer la màxima pressió possible i evitar que finalment el cementeri
nuclear vagi a la nostra comarca.
L’acte més important de tots serà la propera Assemblea Informativa oberta a tothom que hem convocat per al proper dimecres, 20 de gener, a les 20 hores. És important, per tant, que emplenem el teatre de La Llanterna de Móra d’Ebre
per demostrar, una vegada més, que un altre futur és possible i que no
ens poden prendre més el pèl i reivindicar d’una forma clara i
contundent que a la Ribera d’Ebre no volem el cementeri nuclear.
Us demanem, doncs, que feu córrer la veu i vingueu a l’assemblea amb tantes persones del vostre entorn com sigui possible.
Sapigueu que per qualsevol qüestió us podeu adreçar a la vostra secció local o a la federació comarcal d’Esquerra.
Salutacions,
Josep Maria Sáez
Esquerra – Ribera d’Ebre

Escàndol arbitral de regal de Reis

Quin partit i quin patir. El Barça no es mereix un àrbitre així ni el futbol tampoc. Llegint els diaris catalans m’ha sorprés la moderació amb què afronten l’esdeveniment, sembla que hi estem acostumats a rebre cops o que tinguem mala consciència per haver guanyat sis copes. Ai, les sis copes, ens les volen fer empassar…

Aquí som molt més moderats. Els diaris catalans diuen:
VILAWEB: El Barça perd un partit marcat per les errades arbitrals
AVUI: Provocació Extrema
EL PUNT: El Sevilla segresta el futbol i el Barça es complica la vida en la copa (1-2)
LA VANGUARDIA: El Barça se complica la eliminatoria ante el Sevilla
EL MUNDO DEPORTIVO: El Sevilla i López Burrull le complican la vida al Barça en la Copa del Rey
SPORT: Carbón para Pérez Burull