Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Recuperant tradicions de Nadal

De sempre la Nit de Nadal ha estat la nit de la missa del gall i després el ressopó amb borraines i figues albardades i de cagar el tió els més petits. Quan vaig anar a comprar coriandre i matafaluga per a fer borraines, la senyora de la botigueta de tota la vida em va dir que els més joves ja no coneixen aquesta tradició. A vàries webs de la zona he trobat receptes de com fer-les per a tots els gustos. A casa, però, sempre les hem fet d’aquesta manera:

Cal fer  bollir la matafaluga i el coriandre per a fer un tipus infusió. S’afegeix a la farina i es pasta fins que s’enganxa a la borraina (és una fulla amb punxes que creix a les vores del riu o a llocs humits), i es fregeix amb oli molt abundant per a què quedin surant. Un cop a fora s’ensucren bé i es mengen. Es pot fer el mateix amb les figues obertes per la meitat. Mentre els grans s’ho mengen amb moscatell o vi ranci, els petits caguen el tió.

De cançons de Tió n’hi ha moltes, a casa hem cantat sempre aquesta:

Tronc de Nadal,
caga torrons,
pixa vi blanc,
que és la nit de Nadal.

No caguis arengades,
que són salades.
Caga torrons,
que són més bons.



  1. Per fí he trobar una recepte de les figues albardades. Les vaig menjar a Les Useres (Castelló) un cop per les festes en una xurreria ambulant, i vaig quedar “enamorà” com diuen per aquelles contrades.  Les faré aquests Nadals, i de ben segur que tots hi xalarem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Receptes per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent