Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Sentit i sensibilitat

Casualitats de la vida vaig comprar-me el llibre de Jane Austen [wiki] no fa ni quatre dies. Una d’aquestes ofertes de llaçament de col·leccionables que irrompen ara a setembre. Segurament serà la meua única adquisició de la col·lecció, perquè el títol ja feia temps que tenia ganes de llegir-lo i això que no és que m’atragui especialment la literatura anglesa d’època, sempre m’ha fet mandra, però tenia la curiositat precisament per la pel·lícula, i això que encara no l’havia vist i avui n’he tingut l’oportunitat. El resultat és que encara tinc més ganes d’agafar el llibre i segur que això és mèrit d’Ang Lee, el director, no sé si la pel·lícula el
reflecteix fidelment, però segur que està molt ben escrit i descrit tot
el món que imagina. M’ha semblat encantador…

M’ha sorprés en Hugh Grant, sembla que sempre faci el mateix paper o,
almenys, els gestos i la manera d’actuar no distaven gaire del que
recordo en altres films seus, com Nothing Hill, amb uns anys menys,
això sí. I, en canvi, també m’ha sorprés, però gratament, l’Emma
Thompson
, no era precisament santa de la meua devoció fins avui. Al 1995, quan es va fer la pel·lícula, Hugh Laurie encara no havia fet House, però el paper que hi fa va pel camí.
En fi, una bona pel·lícula que m’ha deixat molt bones sensacions…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent