Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Trobades imprevistes

A vegades l’atzar, la casualitat o vés a saber què tenen cops amagats. Ahir mateix vaig coincidir en un ascensor d’un lloc públic amb una persona que feia uns onze anys que no veia. Val a dir que no em va costar gens reconèixer-la, està igual, bé, potser algun quilet de més ben posat. Crec que fins i tot les ulleres eren iguals a les que recordava…

Va bastar poc més de mitja hora per posar-nos al dia de les nostres respectives vides i ens va quedar aquell regust de continuar xerrant durant hores, però les obligacions ens ho van impedir. De fet, cap de les dues sabíem com i perquè ens havíem distanciat durant aquest temps. Són aquelles coses que passen sense saber ben bé com, canvies de ciutat, de feina, d’interessos i de casa i deixes darrere teu un món que fa la seua vida a part i que potser, un dia, retrobaràs com si res no hagués passat.

Em va fer molta il·lusió retrobar-la perquè havíem compartit pis en els anys d’Universitat i havíem estudiat colze a colze molts cops, i ens havíem explicat confidències i havíem compartit amics i, de fet, gràcies a seu Erasmus i els amics que hi va fer que eren amics dels que ja hi coneixia, vaig entrar més en contacte amb Itàlia i des de llavors ja no me’n vaig poder desprendre. Quins temps aquells i quines trobades imprevistes tan interessants!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coses meues per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent