Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 26 d'agost de 2008

Infinit

Sempre m’ha agradat mirar a l’infinit. Ja ho feia de petita, tant a l’hivern com a l’estiu. A l’hivern, als vespres sense núvols, m’enfilava a la teulada ben tapada i m’estava una estona admirant tots els puntets de la nit que podia abastar. Provava de veure el carro gran i el carro petit i cassiopea, i altres constel·lacions de les què encara no en sabia el nom. Quan venia el bon temps, a l’estiu, ja no calia fer equilibris, al terrat de casa, tranquil·lament després de sopar, quan apagàvem el llum, sempre venien tots els estels del món a veure’ns. Era màgic i ho continua sent encara ara, per un miracle encara no hi ha contaminació lumínica suficient per amagar les meravelles de la nit. Què bé que aquesta casa no té aire condicionat, no li cal, el terrat és un plaer immens a qualsevol hora del dia i, sobretot, de la nit…

Aquesta nit ho he tornat a fer. En la tranquil·litat de la nit, després de sopar, he apagat el llum del terrat i m’he posat a mirar l’infinit. Al poble regna la calma a aquestes hores i tot sembla que és al seu lloc, ha estat un plaer… bé, hagués estat molt més plaer sinó hagués estat per un ratpenat que m’ha fastiguejat la meditació i he hagut de tornar a dins. Cada nit, sense excepció, aquesta bestiola dóna voltes prop del terrat i trenca la visió idílica de les estrelles i la calma que tot ho envolta. Abans no hi eren aquestes bèsties, o potser sí però tant em feien… potser és que m’estic fent gran?



  1. hola. potser (segur!) soc més vell que tú, però jo recordo un temps a mora en que de contaminació lumínica n’havia ben poca. després va arribar morapell, la volaseca de móra la nova. inclús la nuclear d’ascó… i, com a resultat, enguany per a anar a veure les llàgrimes de st llorenç, hem tingut que anar al camp de tir, xq al poble poble, se’n veien ben poques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coses meues per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent