avui m’he entretingut una estona a veure com queien les fulles al pati de l’institut. Ho feien d’una manera dolça, majestuosa, elegant… El sol es feia pas entre l’arbrat alt i espés, tot semblava estar en harmonia…
Sempre m’ha agradat la tardor,
és, de totes totes, la meua estació preferida. I novembre el meu mes
predilecte. Potser perquè hi vaig néixer, potser perquè els ocres del
paisatge em donen calma, potser perquè és quan venen les pluges (en
teoria) i es recarreguen els aqüíferes i tot comença de nou.