Suzanne Vega: Beauty & Crime


Suzanne Vega
, per fi un nou disc! Aquí hi ha un resum de les cançons que conté l’àlbum. Només veient què hi surt en tinc moltes ganes de veure-la en directe…


No he pogut anar a Milà, ni a Madrid i dijous és a Basilea, però tampoc hi seré… hauré d’esperar que faci una altra gira a l’estiu i veure si puc anar a trobar-la en algun racó d’Europa: fer turisme musical sempre m’ha agradat…

Suzanne Vega a Milà, amb TGV seria més fàcil

Aquest dilluns actuarà Suzanne Vega a Milà, suposadament, el dia següent, dimarts 30, actuarà a Madrid (al web on s’anuncia la gira oficial no surt ni el lloc, ni l’hora, ni el preu de les entrades). Si tinguéssim un TGV com cal, Barcelona-Milà, serien unes tres hores i mitja i podria anar al concert...



Sempre m’ha agradat viatjar en tren. És pràctic. Surts del centre de la ciutat i també vas a parar-hi. A tot estirar pots arribar deu minuts o un quart d’hora abans i un cop hi ets ja està, gens d’espera i de controls que et poden fer perdre els nervis i, si tenim en compte que no és contaminant (almenys de l’aire), tot són avantatges.

Mirada la web del TGV a Wiki, “només” portem uns 25 anys d’endarreriment. I, a sobre, els hi cauen les andanes i el que faci falta, segurament per voler estalviar-se quatre “quartos”.

El TGV que ens porta de Tarragona a Madrid no pot circular a més de 250 km/h, perquè no és segur sinó.

Si parlem de rodalies, tothom sap que els mateixos trens que s’agafaven fa 20 o 25 anys per anar a Barcelona continuen encara circulant, a la mateixa velocitat, amb el mateix “confort”.

“Si no s’avança vol dir que es recula” i em temo que patim un endarreriment majúscul. Renfe ens l’ha jugada i ara hi sortim perdent tothom. Amb això està ben clar que al nostre país veí li importem un rave (si arriba).

Catalunya està de moda

Aquest matí he sentit que la darrera novel·la de Noah Gordon té com a escenari la Catalunya del s. XIX…

Més tard, he trobat a la bibliotecària del centre amb un llibre d’en Gordon a la mà, i ja és casualitat també, justament avui que he sentit la notícia per la ràdio.

Gordon és un reconegut escriptor de novel·la històrica on ha rebut molts premis i elogis de la crítica especialitzada. Després de la Fira de Frankfurt on ens hem obert al món editorial internacional, ara ve aquest gegant literari que hi desenvolupa una novel·la. Potser és casualitat, però fa patxoca.

“El Celler” (Roca Editorial)
Fotografia: Notícia de “La Malla”

Guanya Ferrari


Vagi per endavant que no m’agrada la Fórmula 1, però a TV3 s’entesten a fer-nos-la empassar tan si com no. Tampoc he vist la cursa sencera, però he anat sentint els comentaris…


sembla que els locutors poden interlocutar amb anglès a la perfecció, però maltracten sovint el català: "aconteixements" per "esdeveniments", "tindria que fer" per "hauria de fer"… en fi, i això només en 2 minuts d’escolta.

D’altra banda no ha guanyat Alonso i no és que m’hagi fet res el xicot, però prefereixo que no guanyi. A migdia quan he vist els seus "paisanos" cantant el "a por ellos, oeoe" ho he tingut més clar que mai.

Que els serveixi de lliçó, dos es barallen i guanya un tercer. El destí és imprevisible.

Vermell reivindicatiu a la Fontana de Trevi

De casualitat entro a "La Repubblica", fa dies que no tinc temps de llegir diaris, però avui m’he pres temps lliure per fer-ho. Veig una imatge espectacular amb la fontana de Trevi d’un vermell intens. Entro a altres diaris i tots tenen la notícia a primera plana. Ningú sap qui són encara aquest grup reivindicatiu "Ftm Azione futurista 2007", però amb aquest acte els coneixeran aviat a tot arreu.

Es queixen de la forta despesa en cultura i la poca en habitatge (entre
altres coses) i han fet aquesta acció reivindicativa espectacular. Això
sí, cada diari té la seua versió particular, i si per a alguns
entrevistats són clarament de dretes pel manifest que exhibeixen, per
altres són d’esquerres (també pel manifest), lligats a moviments que
van sorgir a Paris fa uns 100 anys.

Vés a saber qui són, però es
veu que el problema de l’habitatge cou. Tenir un habitatge digne ha de
ser un dret i no un privilegi, i es veu que allà a la gent li comença a
pujar la mosca al nas. I si allà comencen així més val que per aquí ens
anem preparant… per si de cas.

Fonts:

  • La Repubblica: Roma, acqua rossa nella fontana di Trevi. Il gesto rivendicato da
    "Azione futurista"

  • Il Messaggero: Vandalo getta
    liquido rosso nella Fontana di Trevi. Rivendicazione firmata "Azione
    futurista 2007"
  • La Stampa: Atto vandalico a Roma, versano liquido rosso nella fontana di Trevi

Fotografia: La Stampa

Actualització: Finalment l’acció ha quedat en un no-res. Han netejat l’aigua i tot ha tornat a la normalitat. Sembla que ha estat l’acció d’un individu, ni tan sols un col·lectiu, això sí, durant unes hores ha fet anar a tothom de bòlit…

Deborah Kerr

M’agraden les pel·lícules en blanc i negre. M’agraden els actors i actrius dels anys 40 i 50. M’agraden les comèdies romàntiques. M’agrada veure-les en versió original (subtitulada si pot ser). I m’agraden les pelis de la Deborah Kerr

L’actriu escocesa va morir dimarts passat segons va sortir publicat ahir.

He vist “An affair to remember” en la V.O (“Tu y yo” en la doblada al castellà), un munt de vegades i sempre ploro al mateix tros, no ho puc evitar. Igual que m’emociono quan canten la “Marsellesa” al cafè d’en Rick a “Casablanca“, i ja ho he pogut veure vint vegades que sempre em passa el mateix.

De la peli aquesta “Tu y yo” en van fer una versió moderna la Nora Ephron amb Tom Hanks i Meg Ryan en els papers estel·lars que em va agradar força i que “mitificava” l’anterior. En anglès es va dir “Sleepless in Seattle” i la van traduir com a “Algo para recordar” que hagués estat la traducció literal de la primera pel·lícula. Un embolic, vaja.

Dissabte a la tarda solien fer pel·lícules antigues, a vegades romàntiques (“Tu y Yo”), a vegades de romans (“Julio César”), d’aventures (“El Prisionero de Zenda”, “Las Minas del Rey Salomón”), i la Deborah Kerr compartia protagonisme amb els millors actors de Hollywood.

Se’n va un mite… per sort ens queda el seu art.

Catalunya 12 – USA 2

Aquest és el resultat global dels dos partits que la Selecció Catalana de Futbol-Sala ha jugat contra el combinat dels Estats Units. El primer va ser a Girona, el segon a Cornellà i a aquest darrer sí que hi he pogut anar. En vista que no deixaven jugar “als grans”, hem anat a veure “els petits”.

Ens ha costat localitzar el lloc, però ho hem trobat gràcies a veure els cotxes amb el CAT, a Cornellà no és habitual. Un cop dins, ens hem plantat a la grada per animar el nostre equip. Val a dir que m’esperava trobar més gent al pavelló, però no és estrany, ha estat dit a corre-cuita i aquestes coses volen organització i temps.

El partit ha estat prou distret, amb ràpides anades i vingudes de porteria a porteria. Tenim bons porters i una bona defensa. Ha trigat molta estona el primer gol, però un cop fet la resta ha vingut rodada fins arribar al cinquè, després de tres penals fallats pel nostre equip.

M’ha sorprès que alguns dels jugadors de l’equip americà parlessin sud americà entre ells, tot i què per animar-se i córrer cap a la porteria contraria, feien servir el “go”. No sé què deuen haver entès de tot plegat, si és que han entès alguna cosa; Catalunya els ha passat per sobre en els dos partits que han jugat, i això que tampoc m’han semblat tan dolents per tenir aquest resultat tan nefast. Queda clar que, almenys en futbol-sala, no són una potència mundial.

Espero que la nostra selecció faci un bon paper en el proper europeu, en vista d’aquest amistós potser ens poden donar alguna alegria.

Blade Runner

No he pogut anar al Festival de Sitges a veure’n la nova versió ampliada i renovada, però recordo vivament la pel·lícula per l’impacte que em va causar. Realment és un film avançat al seu temps i que ja forma part de la història del Cinema (en majúscules).

Rutger Hauer, que també va protagonitzar "Lady Falcó", ha vingut fins a aquesta ciutat del Garraf per presentar la renovada pel·lícula. Sembla que no li passi el temps, continua tenint l’aire estrany de sempre.

Cinema en català: El Coronel Macià

Tres dies de festa donen per a bastant i a Móra d’Ebre l’únic cinema permanent de les tres comarques (Ribera, Terra Alta i Priorat) ofereix El Coronel Macià en cartellera. Fins i tot, els cartells que posen l’horari són en català, una petita victòria de quan fa uns anys vaig demanar-li al propietari que també posés l’horari en català i em va respondre que “en castellà ho entenia tothom”, finalment ha canviat de parer i ho celebro.

Fins i tot la pel·lícula “Gràcies per la propina” basada en una novel·la de Ferran Torrent, va exhibir la versió castellana. I això que a Móra d’Ebre pots passar tot el cap de setmana passejant pel poble i no sentir parlar en castellà…

Bé, això no és estrictament cert, és una “petita” exageració pròpia de l’Ebre, però sí que és cert que amb la gent que tinc tracte al poble parla normalment en català, i els que hi han vingut a viure acaben parlant la nostra llengua. També hi ha immigració àrab i xinesa. Els hi parlo català igualment i no m’han dit pas que no m’entenguin. Els xinesos tenen botiga, s’espavilen a donar-te el que demanis ho facis amb la llengua que ho facis, també en català. El rètol del restaurant xinès que hi ha a prop de casa és també en català i en un racó posa “cuina catalana”.

I tot això venia a tomb perquè, per fi, he vist que el cinema està també normalitzat, després de tants anys i tantes peticions les coses canvien. I com deia el Capità Enciam “Els petits canvis són poderosos”.

fotografia extreta d’aquí.