Mestre de mestres
En Pepe s’ha jubilat avui i hem fet festa grossa. Són més de vint-i-cinc anys a l’institut i n’ha vist de tots colors. L’alumnat l’ha adorat sempre i el professorat també. És d’aquells mestres que han creat una manera de treballar, d’acollir, de conduir… que fan que les coses siguin més fàcils per a la resta. Ha estat un acte emocionant i, emocionat, ha pronunciat la darrera frase: "tingueu en compte que aprendreu tant dels vostres alumnes com ells de vosaltres i acolliu sempre al professorat que arribi que necessita saber on està i que és estimat".
Certament he compartit unes quantes hores de guàrdia amb en Pepe que, justament avui, recordava que va arribar d’Andalusia el 1968. Aquí s’ha fet gran, va estudiar magisteri i després història, més tard va fer diversos estudis per conduir la reforma i finalment ha acabat fent el doctorat en història. Sempre amb la rialla als llavis tracta a tothom amb amor, especialment els alumnes amb més dificultats.
Recordava que la tasca dels mestres és de molta paciència perquè els resultats no es veuen immediatament sinó al cap de 20 anys. I així és, la paciència és una de les principals virtuts que ha de tenir un mestre.
Això va per a ell i per a tots els/les mestres del nostre país que han fet una tasta silenciosa, però imprescindible.
————————————————————
Ara que ve l’estiu i tindré una mica més de temps friso per llegir "Estimat mestre", un homenatge emotiu i sincer als mestres del nostre país.
Potser ja toca parlar dels mestres en positiu!