Aprofito aquest pont per visitar la meva mare que viu encara al poble. Necessito a més de tant en tant respirar l'aire de La Segarra, i descansar una mica els sentits de tants estímuls com hi ha a ciutat. Avui però només arribar m'han donat una mala notícia.
losanti |
Calaix |
dimarts, 26 de setembre de 2006 | 10:38h
Escric i llegeixo per sobreviure. I ho faig des de la cruïlla.
Del qui se sent pagès enmig d'una ciutat d'asfalt massa dura. Del qui se sent català on les identitats, almenys les minoritàries estan cada cop més criminalitzades. Del qui intenta viure com a religiós-jesuïta en un món on el religiós o bé es trivialitza o bé es fa sectari i fonamentalista. Del qui se sent fill d'uns valors i d'una història que ja no semblen dir res a ningú