Aquests dies he vist pintades, he escoltat expressions, he percebut gestos que m'han fet recordar que cap poble, tampoc el nostre, està vacunat d'aquesta plaga de la xenofòbia que arrela arreu d'Europa.
|
Política Aquests dies he vist pintades, he escoltat expressions, he percebut gestos que m'han fet recordar que cap poble, tampoc el nostre, està vacunat d'aquesta plaga de la xenofòbia que arrela arreu d'Europa.  Us en parlava fa uns dies en un post: l'obsessió per demostrar amb xifres que tothom treballa, que qui no ho fa és perquè no vol (en altres paraules, és un gandul), està generant una imatge social falsa sobre l'ocupació. La realitat és que creix la precarització, tant pel que fa als sous com la durada dels treballs, i tot això no acostuma a ser tan públic. Ho he comprovat donant una ullada a les xifres sobre ocupació (la famosa EPA) relatives al tercer trimestre d'aquest any.  Fa un temps que em començava a ensumar que la reacció que provocava el president d'ERC entre una part de la població catalana i espanyola, no pertanyia al terreny de la racionalitat sinó a un terreny més profund, camp propi de l'Antropologia, la Psicologia o la Filosofia. Ho he pogut comprovar en alguna de les anades esporàdiques a Madrid. El dies irae post-electoral d'una part del nacionalisme nostrat, no ha fet sinó confirmar-m'ho.  Arribo a Barcelona i el primer que em diuen a l'arribar a casa és que sembla decidit que tindrem nou govern, nou tripartit. Penso que és bona notícia que s'hagi anat ràpid en la decisió, no hagués estat positiu una negociació massa llarga: al final tothom acaba volent-hi posar cullerada i les pressions creixen per tots costats. És molt aviat per valorar les novetats d'un pacte que s'ha de concretar però se m'acudeix una primera valoració.  Ha estat una jornada intensa de ponències, comunicacions i diàleg. El plat fort ha estat pel matí amb una ponència fantàstica d'aquelles que no donen massa solucions, però en canvi obren un munt d'interrogants nous. Imanol Zubero, professor de sociologia del treball de la Universitat del País Basc ens ha parlat de les conseqüències socials que a la llarga acompanyen el procés de precarització del mercat laboral. 
A vegades els polítics tenen rampells de sinceritat. A uns els hi passa més que els altres (als que són més humans, de fet, els hi passa més). Ahir, dia d'eleccions, el president d'ERC quan sortia de votar, i com que ja no podia apel.lar al vot útil per allò de les normes de la Junta Electoral Central , va dir una frase que després és va complir en una bona mesura: "què cadascú voti els seus"
 M'han agradat sempre els dies de reflexió sobretot perquè els polítics callen. Continuo pensant que les campanyes són massa llargues, massa costoses i com deia ahir cada vegada més d'aparador. Amb una setmana n'hi hauria ben bé prou, sobretot quan portem mesos, sinó anys, de campanya. Si el pencar ens deixa alguna estona suggereixo aprofitar el dia de reflexió. Allà van algunes propostes  El dia 15 d'octubre, penjava al bloc una reflexió a partir del tema del DVD (és curiosa la rapidesa amb què es cremen les notícies avui dia), amb el títol "comencem malament" i a les vigílies caloroses de la jornada de reflexió he estat temptat de penjar-ne un altre de simètric que digués "... i acabem malament". Afortunadament he anat a donar un tomb amb la bicicleta fins al port per airejar-me i allà mirant els cartells dels candidats que penjaven dels arbres he pogut adonar-me del meu error. Valorava la campanya a partir dels meus criteris de pagès de la Segarra, però no ho feia des del patró correcte: una autèntica campanya a l'estil nord-americà. Des d'aquest punt de vist la campanya ha estat impecable  Aquesta tarda he pogut veure sencer el DVD que ahir només havia vist en el seu avançament a fragments penjat a youtube. Segurament em caldria matisar alguna de les coses que vaig dir ahir amb precipitació. És un DVD ben fet, ben pensat, innovador... Això no treu però que m'hagi deixat força més preocupat del que ho estava ahir.  Arribo a Barcelona després del pont i em trobo el panorama polític de precampanya ben revoltat. El vídeo de CIU que es distribuirà demà diumenge, i que es pot veure ja al youtube, ha aconseguit de moment el que volia: que se'n parlés. Ben mirat, però, la idea no és original, continua un estil de campanyes que va començar el PSOE amb el famós dòberman, que el PP va replicar a través de FAES i la seva versió de l'11 M, i que pel que es veu sembla que tindrà futur. La política no escapa a allò que hi ha a l'ambient, i si en els programes brossa de TV el maniqueisme, la denigració de l'adversari i una lectura de la realitat que exclou l'autocrítica, no tenen aturador sembla que la política no ha de ser pas una excepció. Ah!, i més quan els qui marquen avui per avui les campanyes no són els polítics sinó els professionals de la comunicació, guionistes de TV inclosos.  A vegades hi ha lleis que et reconcilien amb la política, perquè aquesta deixa el debat buit i barroer de curta volada i intenta solucionar els problemes de les persones, sobretot d'aquelles que per la seva situació n'estan més necessitades.  M'he adherit a la plataforma sobirania i progrés, com fa uns mesos vaig fer-ho al manifest generacional que es va impulsar en defensa del NO a l'estatut. Sé que l'adhesió a través d'internet és tan senzilla que pot fer que s'acabi per convertir en una mena de gest simbòlic que descarregui consciències: ja he fet el que havia de fer. La plataforma tindrà èxit però només en la mesura que sigui capaç d'incitar a la mobilització en el sentit més profund d'aquesta paraula. |
Accés de l'autorEls meus enllaçosBLOCS AMICS
DRETS HUMANS I SOLIDARITAT
ESPIRITUALITAT, TEOLOGIA I DIÀLEG INTERELIGIÓS
FILOSOFIA
LLENGUA, CULTURA I PAíS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
