Ahir a la tarda estava a la biblioteca tan tranquil quan em connecto i em surt Vilaweb i les declaracions d'en Vendrell amb allò de "farem Mas president...". No havia dinat i estava cansat, i no sé si va ser pensar amb el fart de calçots del Secretari de coordinació interna i acció electoral, que gairebé em marejo.
No per la proposta. L'autodeterminació ja fa temps que els partits catalans l'haurien d'haver plantejat veient la situació política espanyola, sinó per les formes.
Estic llegint aquests dies alguns dels molts llibres que s'han escrit els darrers anys sobre el pensament polític i la figura de Jordi Pujol. El d'Ignasi Riera Jordi Pujol Llums i ombres (2001) , el de Baltasar Porcel i Josep Faulí El llibre roig de Jordi Pujol o L'Antologia política de Jordi Pujol a càrrec d'Albert Alay (2003). És possible que aquesta passió sobtada que m'ha entrat, sigui motivada per un cert desconcert sobre la situació present, i també per la necessitat d'entendre que ha passat a Catalunya en aquests darrers trenta anys.
El 4 d'octubre passat es va posar en marxa la Plataforma Sobirania i Progrés. Avui 12 de febrer ja s'han arribat a les 10.000 adhesions que els promotors s'havien posat com a límit per començar un seguit d'accions encaminades a mobilitzar la població.
Ahir em va fer anar a dormir tard un documental sobre la figura de Santiago Carrillo, al programa s.XX que presenta l'historiador Joan B. Culla. Interessant com la majoria de reportatges que s'emeten en aquest programa, i més tractant-se d'un personatge que estava al balcó de l'ajuntament de Madrid el 1931 per la proclamació de la República, que es va convertir en referent per una bona part de la clandestinitat i que va ser peça clau en la transició i els acords de la Moncloa.
El reportatge era això si un massatge a la figura humana i política, evitant en tot moment aquells aspectes més contradictoris i foscos. En acabar el programa em va quedar la sensació de què allò que es va viure a Madrid dissabte i allò que havia vist i sentit en el reportatge, tot i representar postures oposades, eren fills d'un mateix procés històric.
Set són les manifestacions que ha convocat el PP i entitats pròximes en contra del govern de Zapatero. Han estat per motius diversos, però sempre un nombre semblant de persones, una mateix estètica, uns mateixos colors... El nacionalisme espanyol, que hi era però no es veia, surt ara al carrer. El tema, en el fons, és el de menys (ETA, matrimonis d'homosexuals etc...): el que es manifesta és una manera de veure l'Estat i la societat que exclou la diversitat, i que vol relegar les minories siguin socials o nacionals, o bé a anomalia o bé a la marginalitat folklòrica. El problema però no són només ells.
Ells saben que és la última oportunitat. Que una derrota del PP en les
properes eleccions enterraria per sempre una estratègia basada en la
confrontació o circumscriuria aquesta estratègia a un partit d'extremadreta
que representés sense ambigüetats aquests principis. Per això posen
tota la carn a la graella i viuen en una constant agitació mediàtica
i de mobilització. És l'agitació dels que saben que viuen en una
espècie de batalla final.
El gran perill en la vida personal i col.lectiva són les inèrcies. Pot passar què allò que en un moment va anar bé perquè va resultar, ens va fer feliços i va respondre a les expectatives que teníem, passat el temps, per efecte de la instal.lació i de la mandra es converteixi en una mena de rèmora immobilitzadora. En molts sentits col.lectivament hem començat a prendre consciència del perill d'aquesta inèrcia.
Diuen que la Federació de CiU tindrà conclau important aquest cap de setmana, entre altres coses per consensuar estratègia i posicionament sobre la participació a mig o llarg termini al govern de Madrid. Crec que no és pas una decisió senzilla i neutra sinó que de decantar-se més aviat per l'opinió de Duran i Lleida suposaria un canvi d'estratègia important.
Arrel de la bomba d'ETA i de la ruptura del procés de pau
s'han dit moltes coses, i encara matisades pel fet que estàvem
en festes i el soroll mediàtic era més fluix que
l'habitual. Entre les lamentacions moltes han destacat la
incapacitat de Batasuna per liderar un procés sense la tutela
de la banda terrorista, i més concretament per la manca de
lideratge d'Arnaldo Otegi de qui s'ha dit que ja no pinta res. És possible que això sigui cert. He trobat però a faltar una crítica a fons de com s'han dut les coses des del costat del
govern.
losanti |
Política |
dijous, 14 de desembre de 2006 | 10:01h
Diuen que el president Montilla té la intenció de recórrer la catalana terra de "cap a rab" i em sembla que la intenció és signe de sensibilitat i intel.ligència. Tant de bo que ho pugui fer i que no es quedi tot en bones intencions de president novell. Ens convé però a tots moure'ns i conèixer país. Els catalans som dels més viatgers però en canvi intueixo que tret d'algunes comarques, coneixem més aviat poc el territori.
losanti |
Política |
dimarts, 12 de desembre de 2006 | 10:09h
Vull felicitar al Xavier Mir i companyia per crear i animar tenaçment la Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS), que ja ha arribat als 200 blocaires. Aquesta i altres iniciatives em convencen encara més d'una intuïció que fa temps que mantinc. Construir la sobirania passa per saber-la comunicar, per fer-se entendre.
losanti |
Política |
dimecres, 6 de desembre de 2006 | 22:41h
He passejat aquest matí per Manresa sota la pluja fina (en sentit literal i metereològic). M'agrada passejar pels voltants del la Seu i el nucli antic que va remodelant-se poc a poc. I agafar després la llarga rambla fins a la part en què la ciutat ha anat fent-se gran. Pel país és una sort tenir un bon grapat de ciutats mitjanes plenes de vitalitat.
losanti |
Política |
dimarts, 5 de desembre de 2006 | 07:29h
Ahir després d'escriure el post vaig escoltar les declaracions de Miloon
Kothari, el relator de l'ONU pel dret a l'habitatge sobre Can Ricart. Crec que ha definit molt bé la situació
que es viu al Poble Nou i també a molts altres indrets. Les recullo literalment perquè valen la pena. Les podeu trobar en aquest video:
losanti |
Política |
dilluns, 4 de desembre de 2006 | 20:49h
He seguit des de dissabte el tema de Can Ricart, que no és pas un tema nou sinó un tema que porta cua i que ja ha estat comentat diverses vegades en blocs i notícies de Vilaweb. Una de les coses que potser més m'ha estranyat han estat les declaracions que avui ha fet l'Artur Mas sobre aquesta qüestió.
losanti |
Política |
dijous, 30 de novembre de 2006 | 07:45h
Aquests dies la política catalana, almenys aparentment, viu immersa en el món dels afectes i els desafectes. És una política a flor de pell. No és que no em sembli bé tanta demostració d'afectivitat humana i personal, però m'agradaria saber si tot plegat no bé a significar que som un país petit que és mou més per lògiques de família que no pas d'Estat.
losanti |
Política |
dilluns, 27 de novembre de 2006 | 09:22h
A Madrid dissabte es van manifestar més de 100.000 persones a favor de les víctimes del terrorisme i en contra de la política de Zapatero en el procés de pau. Si ens fixem en les pancartes la motivació era més la segona que no pas la primera. Des dels nostres ambients assistim perplexos a aquest moviment que no entenem. He de confessar que tot plegat em produeix com a mínim inquietud.
