Des de Paris

Torno a Paris després de molts anys. De fet la darrera vegada va ser tot just acabat el COU i d’això en fa molt de temps. Governava Mitterrand i al Louvre hi estaven construint la famosa piràmide. Ahir per la tarda, després de sopar, com que no teníem cap visita ni reunió pendent vam dedicar-la a passejar pel costat del Sena amb un temps formidable, d’estiu.

La ciutat em va despertar de seguida el record i la fascinació que vaig sentir amb els meus divuit anys tot just complerts i la perspectiva que s’obre sempre en acabar l’institut i haver d’anar a Barcelona per començar la universitat. Dos llocs em van quedar a la memòria que si tinc, ni que sigui una mica de temps, m’agradaria tornar a visitar, el museu Rodin i la Sainte Chapelle.

Tota la ciutat però fa olor a Primavera, i convida simplement a asseure’s en una terrassa o a passejar. I que voleu que us digui, no sóc de la generació del 68, però ser aquí al mes de maig després de 40 anys del que hi va passar, també té la seva gràcia. Sobretot ara que mitificadors i detractors, han entrat en una mena de cursa de despropòsits. Veient però com està la ciutat un mes de maig, a un no se li fa estrany que animés a molts a somniar i voler canviar les coses.

 

Publicat dins de Calaix | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.