Die Stille Vor Bach (II)

Arrel de la pel.lícula que comentava ahir, una idea d’aquelles segurament impossibles però que tant de bo algun dia es pogués posar a la pràctica. Veient el cor de l’església de Sant Tomàs de Leipzig i l’entrevista que li fan a l’actual kantor o director (Geog C. Biller), un pensava perquè a Barcelona no podria haver-hi un cor semblant en una de les parròquies del centre. L’església del Pi, o Santa Maria del Mar o la Catedral, llocs que tenen orgues magnífics podrien ser també llocs on es cultivés la música sacra d’una manera especial.

Em consta que l’Església del Pi té una capella de música, però crec que no actua de forma habitual a les celebracions litúrgiques de la parròquia. Montserrat és potser l’únic lloc que amb l’escolania treballa a fons una litúrgia molt acurada en els aspectes musicals. No estaria malament que a Barcelona hi hagués un o dos llocs també de referència on en les misses de cada setmana s’hi pogués escoltar música de qualitat. La música popular i participada que és la que en general s’escolta en la majoria d’esglésies, sempre cantada per gent de molt bona voluntat, no hauria d’estar pas renyida amb aquests llocs que ajudessin a mantenir i a donar conéixer el patrimoni musical d’una manera habitual.

Posats a justificar-ho tot pel turisme, també seria una manera de trencar el monopoli del "concierto de Aranjuez" que és segurament l’única expressió musical que ara per ara es programa a les esglésies del gòtic.

Publicat dins de Cultura | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.