10 Downing Street
Publicat el 29 de juny de 2007 per Santi Torres
Les formes són importants en democràcia, si un s’hi fixa assenyalen una determinada manera de fer les coses, una determinada concepció del poder. Aquests dies que el primer ministre britànic Toni Blair, ha estat substituït pel també laborista Gordon Brown, hem tingut l’oportunitat de veure moltes vegades la famosa porta del nº 10 de Downing Street.
Comparem-la amb el Palacio de la Moncloa.
Dues monarquies, dues democràcies liberals però una manera molt diferent de procedir, de la qual la residència del primer ministre n’és ja un bon exemple. Viure en un determinat nº d’un determinat carrer de Londres, per molt especial i altament vigilat que aquest sigui, vol apuntar a una proximitat que res té a veure amb el fet de residir en un Palau amb reixa al qual s’hi ha d’accedir a través d’un ampli jardí. Com tampoc res tenen a veure les conferències de premsa fetes a peu de vorera de carrer, amb aquelles que fan els presidents espanyols.
A vegades sembla que no n’hi ha prou amb una família reial, perquè a més a més a aquells que elegim, els hi entri unes ganes insospitades d’imitar els usos i costums reials. Sí, tot això d’estiuejar prop de la Corona, casar les filles a l’Escorial i viure en un Palau amb reixa i jardí.
És una qüestió de formes, però és que en aquest món de la imatge les formes no són també importants?
Publicat dins de Política | Deixa un comentari
Dissabte passat, estava assegut amb un amic en una plaça cèntrica de Solsona. Estàvem escoltant un concert magnífic. El meu amic va anar a buscar un beure i mentrestant va passar el nou alcalde de Solsona, el Xavier Jounou. El vaig cridar i es va asseure durant mitja hora al meu costat, comentant la jugada, com si es tractés d’un company meu. De fet el conec, però el gest que va tenir va ser de proximitat, de voler acostar-se a la gent i escoltar-la. Vam parlar del concert, de catequesi (ell i jo havíem estat catequistes), de la ràdio de Solsona (on jo col·laboro). En fi, una mica del que ens venia al cap, de tu a tu, amb senzillesa.
Per sort, no tot són palaus i moncloes però tens raó, cal aprendre del número 10 de Downing Street. Fins fa quatre dies no entenia què era aquesta casa ni perquè es reunien allà. Ho trobava estrany perquè ho desconeixia. Ara m’adono que en una casa "normal" també s’hi poden fer reunions. Així que, en el meu aprenentatge de l’anglès també estic aprenent aspectes positius dels anglesos.
Fins aviat!