Un barri que bull

Ahir a la tarda vaig passar un parell d’hores de compres pel barri. És el de Collblanc a l’Hospitalet, a tocar mateix de Barcelona. Les darreres estadístiques parlen d’aquesta zona com una de les que té un percentatge més elevat de població llatinoamericana, no només de l’Hospitalet sinó de tota l’àrea metropolitana. Us explico les impressions que vaig anotar a cop calent


El barri bull, ple de gent que passeja i compra. Molta gent jove, molts
nens, moltes parelles. Només al voltant de casa s’han obert quatre
comerços d’alimentació, tots ells amb la iniciativa de persones
nouvingudes.

Els quatre supermercats per on passo tenen el mateix
cartell a la porta "se necesita cajera". La que hi ha aquesta tarda a "Suma",
aguanta estoicament una cua quilomètrica. Es lamenta: la noia que hi ha
habitualment l’han reclamat a un altre "super" de la vora. Estan
desbordats fa falta gent a tot arreu.



Cada super té el seu tret diferencial i la seva clientela. El "Dia" és
com un petit gueto comercial, clients, caixeres, guardies jurats… són
tots bolivians o equatorians. Al Dia les caixeres fan de tot i canvien a un ritme gairebé setmanal. Difícil suportar tanta polivalència. Els super "Suma" deuen
seguir una altra política de personal perquè continua optant per les
"Juani" en versió decidida i cridanera. A Caprabo en canvi les caixeres
són també llatinoamericanes, però la cultura de l’empresa obliga cuidar
la imatge, i totes van arreglades i treballen amb més calma.

Quan la gent arriba es resitua, i com que hi ha feina, van quedant
sempre vacants els llocs més malpagats i durs de la cadena. Per això
fan falta caixeres, i per això diuen que ja fa falta gent per una altra tasca no massa buscada (almenys abans de la llei de dependència) com la de cuidar
gent gran.

Mentre falti gent, vindrà gent. Això ho sap bé qui té el control de
fluxos, i qui obre i tanca les portes arbitràriament segons li
interessa. La Generalitat i els ajuntaments sobre això no hi tenen pas res a dir, sinó
intentar gestionar una diversitat que els sobrepassa.

De moment però Collblanc bull ple de vitalitat. Això sí bastant indiferent a la campanya i als discurs dels polítics. Mirats des d’aquí semblen polítics vells que prediquen solucions velles, a una realitat totalment nova.


  1. hola Santi, com ja saps jo vaig viure un parell d’anys allà a Collblanch. ës un barri que no té res a envejar al Raval en el tema de la multiculturalitat, fins i tot és més autèntic que aquests barris tan "de moda" per a "l’esquerra de disseny". Collblanh és un barri desconegut i és una llàstima perquè, com tu dius, BULL!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.