De solanes i obagues

Una part de l’èxit de la monarquia em sembla que prové de la modernitat d’algunes qüestions a les quals està associada. Tot i la seva anacronia política ningú pot negar que l’obsessió biologicista i genètica dóna a la tradició familiar monàrquia un aire molt actual. Assegurar descendència, mirar la combinació genètica més adequada, congelar el cordó umbilical …

Mentre a França tenen llargs debats "estèrils" sobre com renovar l’encarcarat model republicà i animar de nou l’esperit d’un Estat que ha perdut pistonada, aquí tots pendents de la "fertilitat" d’una dona o del sexe del nadó. Mentre allà amb uns nivells de participació electoral del 84% miren de sortirse’n i de renovar-se o morir, aquí estem tan tranquils, pendents a tot hora de si la nena riu, dorm o plora, de si s’assembla al pare o a la mares, de si pesa poc o molt.

Que no ens vinguin amb la gaita de les reformes constitucionals, dels models d’estats, dels encaixos de les minories nacionals, aquí som postmoderns i monàrquics: pura i dura biologia!!.