De solanes i obagues

Ahir a la tarda estava a la biblioteca tan tranquil quan em connecto i em surt Vilaweb i les declaracions d’en Vendrell amb allò de "farem Mas president…". No havia dinat i estava cansat, i no sé si va ser pensar amb el fart de calçots del Secretari de coordinació interna i acció electoral, que gairebé em marejo.

No per la proposta. L’autodeterminació ja fa temps que els partits catalans l’haurien d’haver plantejat veient la situació política espanyola, sinó per les formes.

Les formes en política són importants. I les coses importants en política, si de debò creiem que ho són i l’autodeterminació ho és un tros, no es fan després d’una calçotada ni una xatonada, ni un suquet de peix. Es fan al Parlament. Per què tenim sinó el Parlament? Només per anar a dormir discursos ensopits i tenir-hi baralles partidistes?.

L’anunci després d’un dinar de camp, per part del responsable d’acció electoral, fa que tinguem dret a exercir la sospita sobre les veritables intencions de tot plegat. I això seria greu, perquè amb l’autodeterminació no s’hi juga a fet i amagar sinó que s’exerceix quan es creu que hi ha les condicionas per fer-ho. Sinó les paraules es gasten i al final ja ningú es creu res de res.

Ah! I tant de bo m’hagués de menjar aquestes paraules, ho faria ben a gust això si acompanyat amb bona salsa de calçots.