De solanes i obagues

Moltes vegades hem sentit les queixes de què la nostra és una democràcia de baixa intensitat, de què la nostra participació és una participació que es limita al vot cada 4 anys; de què els polítics només ens demanen l’opinió quan s’atansen unes eleccions… Tot això té molt de veritat. Avui però fer-me ressò d’una iniciativa que contradiu precisament aquesta dinàmica abstencionista. S’ha obert ja des de fa uns dies el Procés participatiu per a l’elaboració de la Llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya.

Aquest procés compta amb la participació d’ens locals i de la societat civil, que podrà expressar per diferents canals les esmenes i aportacions a un esborrany previ elaborat des de la Secretaria per a la Immigració. Entre aquests canals hi ha la convocatòria d’uns tallers participatius, un dels quals, el de Barcelona es celebrarà avui 12 de març a la tarda. És aquesta una llei important ja que ha d’aplicar les noves competències derivades de l’Estatut aprovat el juny, un estatut retallat per totes bandes, també per aquesta, però que de moment és l’únic instrument disponible per gestionar una qüestió central en els propers anys.

Crec que val la pena participar en aquests processos, i tant de bo sigui ja una manera habitual de funcionament. Sinó la democràcia acabarà delegada en jutges partidistes i en polítics només obsessionats per les intencions de vot.