De solanes i obagues

Diuen que la Federació de CiU tindrà conclau important aquest cap de setmana, entre altres coses per consensuar estratègia i posicionament sobre la participació a mig o llarg termini al govern de Madrid. Crec que no és pas una decisió senzilla i neutra sinó que de decantar-se més aviat per l’opinió de Duran i Lleida suposaria un canvi d’estratègia important.

Llegia aquests dies al llibre Politics in the Vernacular: Nationalism, multiculturalism and citizenship del professor canadenc Will Kymlicka el següent raonament referit sobretot al Quebec però que em va fer pensar també en la decisió a prendre per Convergència i Unió. "Si un primer horitzó és el federalisme asimètric, en la mesura que la jurisdicció del govern federal sobre una minoria nacional es redueix, comparant-la amb la que té respecte a les altres unitats basades en la regió, sembla que ens trobem davant la implicació de què el grup minoritari hauria de reduir també la seva influència ("almenys en certes qüestions") en el pla federal".

Ja sé que ni el PSOE ni el PP estan per aquest federalisme asimètric ni pel simètric a seques. Amb la LOAPA ja es van retratar sobre la metodologia a seguir: cada cop que hi hagi una cessió de competències aquesta ha de ser generalitzada. "Café para todos". Però imaginant que aquesta asimetria és una reivindicació pròpia dels partits nacionalistes catalans, no entenc aquesta obsessió per participar en el govern espanyol. Si aspirem a més sobirania, perquè hem de desitjar amb tanta passió participar en el govern de tot l’Estat. Participar en el Congreso i el Senado potser si, però al govern?.

Implicar-se en el govern, és de fet acceptar l’estatus quo, renunciar a les reivindicacions i haver de decidir sobre qüestions que no afecten ja només als catalans sinó a la resta de l’estat espanyol. No és estrany que molts d’aquests espanyols es mostrin sincerament desconcertants amb aquestes pretensions de jugar a voler ser sobiranistes per un costat i a voler reformar Espanya per l’altre.

Una altra cosa és que ja s’hagi renunciat a l’asimetria i al sobiranisme. És una decisió legítima, però convindria llavors que ho diguessin.