Gastar la vida

Avui és d’aquells dies que arribes a la nit tan cansat que ja no et queden forces per gaire més que recollir el viscut i donar-ne gràcies. Em ve a la memòria una cosa que escriví ja fa anys Lluís Espinal a Bolívia sobre com ell interpretava el sentit de la seva vida.

Precisament ara que tant s’utilitza la paraula cremar-se (burn out, crec que en diuen els anglosaxons), ell prefiria parlar de gastar la vida, com l’única manera de viure amb sentit. Ho deia així

"Gastar la
vida es trabajar por los demás, aunque no paguen; hacer un favor al que no va a
devolver; gastar la vida es lanzarse aún al fracaso, si hace falta, sin falsas
prudencias; es quemar las naves en bien del prójimo.

Somos antorchas que solo tenemos sentido cuando nos quemamos; solamente entonces seremos luz.".

Davant la lògica nés natural de l’instint de conservació, la d’una entrega sense mesura ni reserves. Entrega que de fet ell va practicar fins al final quan fou assassinat per mercernaris a sou de la dictadura de Hugo Banzer l’any 1980.

Entrega que practiquen cada dia milions de persones que viuen silenciosament "gastant la seva vida" per la família, per la dignitat, pel reconeixement d’uns drets… "gastant la vida" pels altres.

Penso que així si que val la pena de cremar-se


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.