Primer dia de bloc

Escric i llegeixo per sobreviure. I ho faig des de la cruïlla.

Del qui se sent pagès enmig d’una ciutat d’asfalt massa dura. Del qui se sent català on les identitats, almenys les minoritàries estan cada cop més criminalitzades. Del qui intenta viure com a religiós-jesuïta en un món on el religiós o bé es trivialitza o bé es fa sectari i fonamentalista. Del qui se sent fill d’uns valors i d’una història que ja no semblen dir res a ningú

A la cruïlla fa fred, però és l’únic lloc on s’es permès pensar amb una certa llibertat, simplement mirant d’entendre i de prendre posició des d’unes coordenades que no siguin purament emocionals o purament a curt termini. Per això escric i llegeixo. Als bunkers un s’hi troba ben arrecerat però no hi ha llum, no s’hi veu res més que les pròpies opinions o com a molt les opinions dels que pensen igual. Convé, més que mai escriure i llegir, i és per això que m’he decidit a escriure aquest bloc. Hi trobaràs una barreja de reflexions personals, més altres temes que ara centren el meu interès. Hi trobaràs sobretot enllaços i referències amb persones i grups que també des de cruïlles ben diverses m’ajuden a anar fent camí.

Publicat dins de Calaix | Deixa un comentari

  1. Hola, santi, et felicito en primer lloc pel bloc i el seu plantejament. Entenc perfectament que estem en cruïlla. Tan de discurs dèbil i de mida curta i immediata ha estat ben explotat per les noves dictadures, que amb formes externes ben diverses de les dels anys 30 i 40 del segle passat estan creant una societat dominada i conntrolada pels interessos del gran capital i dels que dominen els pobles. És el nou feixisme. Què me’n dius de les noves restriccions dels drets humans que ha dictat el Senat dels EEUU ? Com és que els presoners de Guantanamo i tantes altres pressons dels que en sabem ben poc no tenen el dret del "habeas corpus" ? Com és que la societat civil calla? Com que és que no es parla dels centenars de miles de persones afectades per l’urani empobrit emprat en els darrs conflictes per part dels exercits anglosexons ? Urani empobrit que de fet és una arma de destrucció masiva. Com tu, em sento malament en aquesta societat, que es renta la cara amb mots de llibertat i democràcia, que s’escandalitza contra qualsevol norma de la nostra església que els sembla ofensiva per a la llibertat ( a cops no sense raó ) i en canvi calla, otorga i viu en mig de la gran mentida d’una democràcia externa i un feixisme de corbata i pressons i tortures clandestines. I parlant de Catalunya, penses que és just que un estatut votat democràticament pel poble, pot ser modificat per un tribunal constitucional de l’estat ? On som ? Si el poble és sobirà i actua com a tal en un referendum, el tribunal no té res a dir-hi si no és modificar una constitució per tal de que li dongui sobirania al poble que ha parlat. Ja ho veus, noi. Tot plegat em recorda aquells anys de la guerra del Vietnam i de la lluita per les llibertats, quan cantavem " no serem moguts ". Tenim esperança, contra tota esperança. Ja saps per què. Fins aviat. Jesús. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.