#CIEMaiMés

IMG_64841 - copia (2)

Santi Torres (Fundació Migra Studium). De res ha servit l’intent de l’Ajuntament d’obligar al Ministeri de l’Interior al cessament de les activitats que es realitzen al CIE, en no garantir aquest “equipament” unes adequades mesures de seguretat. El CIE ha reobert aprofitant el silenci de l’estiu i ja torna a ser el lloc infame que era amb internaments inexplicables com el d’una persona amb malaltia mental que porta ja 20 dies detinguda,  com ha denunciat la Plataforma Tanquem els CIE.

El CIE de Barcelona ha generat un ampli consens de rebuig. El va rebutjar el Parlament de Catalunya en el ple de juliol del 2015, se’n va demanar el tancament per part del ple de l’Ajuntament de Barcelona uns mesos més tard, també la Diputació de Barcelona o el Síndic s’han posicionat pel seu tancament. Tots coincideixen en considerar-lo un lloc on es vulneren drets humans fonamentals, en primer lloc en privar de llibertat a persones que no han comès cap delicte, i en segon lloc en no disposar d’unes condicions adequades per dur a terme aquest internament.

Des de la Fundació Migra Studium juntament amb entitats com SOS Racisme o Tanquem els CIE portem anys demanant-ne el tancament. En les visites periòdiques que els voluntaris i les voluntàries de Migra han estat realitzant els darrers anys a les persones internes, hem constatat fins a quin punt el CIE és profundament deshumanitzador. Fins l’anterior remodelació les cel·les no tenien bany i havien de picar a les reixes per avisar i poder anar al servei; la policia preparada per vigilar presons i persones acusades de delictes, es veia incapaç de contenir l’enorme ansietat de persones que no havien comés cap delicte i que no obstant afrontaven la possibilitat d’una expulsió, hi ha hagut suïcidis i episodis de violència molt greus.

Va ser doncs, aquest acompanyament continuat del dolor que els CIES generaven que ens va impulsar a demanar-ne el seu tancament.

Els CIES fan malbé persones i sobretot persones vulnerables. Però sobretot els CIES ens fan mal a nosaltres com a societat, perquè alimenten el “llop” de l’hostilitat, penalitzen el dret humà a migrar, estigmatitzen col.lectius sencers, i fan molt més difícil encara la construcció d’espais compartit de cohesió i integració. Al contrari del que ens sembla a vegades, l’arbitrarietat que es desplega en determinades actuacions relacionades amb el control migratori, no fa sinó generar més inseguretat. Quan es vulneren drets humans al nostre territori, tots en som afectats.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ara fa més de 40 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer. Els anys no passen en debades.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*