Aquest bloc pretén ser el punt de trobada dels comentaris creuats, sovint absurds, d'altres vegades brillants, de dos personatges qualsevol, l'un el Quim alies La Puta i l'altre el Ramon que es fa dir La Ramoneta. No pretenem res més que fer-vos pensar i debatre sobre temes d'actualitat, la quotidianitat del dia a dia, sobre el temps, sobre l'amor i el sexe, o tot allò que ens vingui al cap. No dubteu en participar, sigueu benvinguts, passeu, passeu, que aquest bloc és el vostre bloc, si és que hi ha el bloc d'algú

1.- A quin sostre competencial aspira CiU ? Vull dir, aspirareu algun dia a la Independència? o seguireu permetent aquest calvari de relació amb l'Estat Espanyol?

2.- Seríeu capaços de pactar un acord estable de govern a Catalunya amb el PSC de M ontilla? O preferiu un front Nacionalista amb l'ERC que tant desprecieu?

3.- Que us fa por d'ERC, que sembla ser el vostre pitjor enemic? La seva aposta decidida per una Catalunya plenament sobirana que vosaltres no us atreviu a proposar?

4.- Com és que les vostres joventuts són independentistes i vosaltres no? Que passa quan us feu grans? Traïu els vostres ideals? Us torneu conservadors fins al punt de vendre'ns al capital espanyol? Però quin capital espanyol?

5.- Però no havíem quedat al debat de l'altre dia a TV3 que ara sou de centre-esquerra?

6.- Teniu un pacte secret amb ZP? Vareu vendre l'Estatut del Parlament a ZP per entrar en un futur govern socialista a Madrid? Perquè teniu tantes ganes de tenir Ministres a Espanya? Però quin és el vostre país?

7.- Perquè no us atreviu d'una punyetera vegada a fer un pacte amb Esquerra? Perquè no un front Nacionalista?

8.- El Notari era de fiar? No s'haurà pas canviat el contracte amb els Catalans? Vull dir tornarem a veure al PP votant la investidura del Sr. Mas? i els pactes puntuals, n'hi haurà?

Avui he estat parlant amb un company que milita a Convergència i Unió, perquè després algú digui que els d'Esquerra no parlem amb tothom, i m'ha volgut explicar com de desanimats, desencantats i fins i tot molestos a trobat certs simpatitzants socialistes, d'aquestes contrades de muntanya on encara els socialistes tenien força poder, amb la candidatura de Montilla. Segons diu el meu company, molts d'aquests Sociates no votaran PSC, no votaran Montilla. I ho entenc, ho entenc molt bé. El sector Catalanista del PSC, que n'hi havia encara que costava tant de veure que ni amb microscopi, està totalment fastiguejat amb el seu candidat pro-espanya una i no cinquentaiuna. I per la Catalunya interior encara hi havia força votant socialista que es sentia Catalanista i d'esquerres, i que clar, ara s'ha quedat més sol al seu partit que ...una puta de luxe en un burdell de la mina.

Company Catalanista i d'Esquerres del PSC, si no vols ser un animal racional en perill d'extinció encara et queda una esperança, encara pots tornar a sentir-te viu. Vine a ERC, vota Carod que encara no està tot perdut.

La meva àvia diu que al món hi ha tres tipus de persones: homes, dones i polítics. I així com diuen que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics, en unes eleccions, o sigui ara, cal votar al menys dolent dels que s'hi presenten. Els programes electorals diuen molt poc, o alló que ja sabem de cada una de les campanyes electorals passades, és adir, que tots faran que visquem en un país millor, cada un a la seva manera però tots ens estimen tant que volen el millor per a nosaltres. Segons la meva àvia no és el programa el que ens ha de fer triar el nostre candidat, ningú se'l llegeix el "coi" de programa electoral, sinò alló que transmeten els candidats, saber escollir el més noble, el més proper, el menys artificial, és a dir saber trobar la persona d'entre els robots programats per agradar i convèncer. Avui el senyor Mas, Artur Mas, arquetip de polític sortit de la fàbrica de la Barbie, ha anat al notari per signar el seu programa electoral. Potser és que no està segur ni d'ell mateix, o que el notari en questió  és amic seu i necessitava un petit ajut econòmic, i vinga, posats a despilfarrar diners amb el DVD ja no venia dels honoraris del notari que finalment serà l'únic que sortirà guanyant amb tota aquesta parafernàlia, perquè si les paraules se'ls emporta el vent, els paper es cremen al foc, com diu la meva àvia.

Avui comença la campanya electoral, i comença forta. Alguns han triat la via de la destrucció sistemàtica de tot el que no sigui idea seva, la destrucció de qualsevol avenç que s'hagi pogut produïr al nostre país si no ha estat obra seva, i així han llençat una millonada amb la producció del famós DVD que avui ha arribat a casa amb tots els diaris. Un DVD que no els hi farà guanyar ni un sol vot més, sinó tot el contrari, un DVD que només els més fanàtics seguidors de CiU es prendran la moléstia de veure tot complet, uns vots que ja tenen, i que pel contrari encendrà la ira de tots aquels que entenguin la política com una manera de fer i no de desfer, i que si en algun moment havien dubtat de votar CiU ara ho tindran una mica més clar, vots perduts. Un DVD que és una proba gràfica que es tornarà en contra seva el dia que decideixin pactar amb el PSC el futur govern de Catalunya, perquè ho faran, no en tingueu el més minim dubte, la SOCIOVERGÈNGIA ja està pactada i interessa tan al PSOE com a CIU. Els un, CIU, perquè aspiren a tenir Ministres a Madrid i només amb un acord a Catalunya amb el PSC pot ajudar-los,  i els altres perquè necessiten l'ajuda de CIU per assegurar-se el govern a Espanya, i en aquest cas ERC seria perjudicial per la imatge del senyor Zapetero i l'espanya profunda. Tant "cagar-se" amb el tripartit, i CiU ens tornarà a vendre als espanyols, com han fet amb l'Estatut, amb el soci principal d'aquest tripartit que ens presenten al DVD com la pesta.

Company, si ets Catalanista no pots donar el teu vot a una "tropa" com aquesta que sembla haver sortit d'una pelicula de ciència-ficció ( MAS-MAX), i que només pensa en ser el més fort de la carretera, i no dubta en apartar del camí, de la forma que sigui, tot aquell que encara que sigui Catalanista, com ells o més, no sigui de la seva mateixa tribu.

Company, si ets d'esquerres i t'estimes aquest país , no pots donar el teu vot a qui no és res més que un sucursalista, un personatge fred que encara no ha entés que els Catalans parlem Català i que és en aquesta llengua amb la que volem viure amb normalitat en un país normal, i per això lliure.

Company, si ets Catalanista i d'esquerres, només et queda una opció, i ja ets prou inteligent per saber quina!

Avui he llegit això de la presentació del partit "Ciutadants" al Palau de la Música, i la veritat, no ho entenc! No entenc com podem deixar el Palau a un personal com aquest per que es dediquin a cremar Catalunya des de dins. La llibertat d'expressió està molt bé, i la democràcia és el menys dolent de tots els sistemes polítics. Però la llibertat d'expressió no pot estar per sobre la convivència i el nostre sistema polític ha de vetllar perquè persones com aquestes, que no són més que corcs als pilans de fusta de la nostra cultura, tinguin les menys facilitats possibles per escampar la seva plaga. Vull dir, que està clar que no podem ni debem prohibir que s'expressin, però tampoc és normal que els oferim ser els técnics de so de la seva demagógia malaltissa. El nostre sistema democràtic ha de servir per garantir que les minories tinguin veu, però quan aquestes minories atenten contra els valors d'aquesta mateixa societat, contra el que tants anys ens ha costat d'aconseguir: el mínim reconeixement de la nostra cultura, quan això passa, quan ens insulten a casa nostra, quan uns pocs dels que viuen entre nosaltres no només no volen integrar-se sinò que pretenen integrar-nos a una altra societat que només a pretés que esborrar-nos sistemàticament, collons, qualsevol país que vulgui sobreviure no pot permetre donar ales als traïdors. No sé si recordeu aquella famosa sèrie televisiva que s'anomenava " V", doncs aquesta personatges de Ciutadants són com aquells llangardaixos que es vestien amb la pells dels humans per integrar-se entre ells i eliminar la seva civilització. Aquells llangardaixos de ficció ara són realitat, i la nostra obligació sinò volem desapareixer és lluitar per mantenir la nostra cultura, les nostres tradicions, i si és necessari prendre el "flit" perquè els corcs deixin de rosegar casa nostra.  

Fa uns dies, uns personatges van penjar una bandera espanyola en el balcó d'un apartament de lloguer del centre de Sort. Ben aviat, i degut en part als crits provocatius dels espanyolistes aquells, un bon grapat de gent curiosa i molesta van acostar-se al carrer, just sota el balcó. Els de dalt buscaven en els d'aball una resposta, volien que la provocació acabés en una confrontació de banderes o pitxor, en una guerra entre els que pretenen veure Catalunya sotmesa a Espanya, entre els imperialistes que volen imposar-nos la seva bandera i la seva cultura, entre els que voldrien esborrar-nos com a poble, i  aquells, nosaltres els Catalans, que ara per ara tan sols podem permetre'ns el luxe de sobreviure, de seguir aguantant l'embestida, per molt que el nostre desig vagi molt més enllà.

L'últim cop que recordo a Sort una bandera espanyola penjada en un balcó és de fa molts anys. Recordo que va ser després d'un partit que el Barça va guanyar a no sé quin equip, una final europea. Tothom va còrrer a penjar les senyeres o les banderes del barça, excepte en un balcó del poble on va aparèixer-hi penjada una bandera espanyola. Es veu que aquell pis havia estat llogat feia molts pocs dies per un jove portugués que s'havia instalat al poble amb la seva dona. En saber de la victòria del Barça va voler fer un acte d'integració i d'acostament a les sensibilitats de la gent del país sumant-se a la festa, però desconeixia que no era a espanya, que havia anat a parar a un altre país. Quan es va adonar de l'error va sortir al carrer amb la cara enrogida de vergonya i es va disculpar d'una per una de les persones que anava trobant pel carrer. I realment la gent ho va agraïr.

Així sóm els Catalans, agraïm el mínim gest d'integració dels que ens visitien, estem tan acostumats a perdre, a ser sempre els que canviem, a doblegar-nos per tot, que quan algú, sigui de la cultura que sigui, del color que sigui, ens obsequia amb una mica de comprensió envers la nostra realitat cultural, s'esforça per parlar en la nostra llengua, rep automàticament la consideració de Català, és a dir, no cal que fassi gran cosa més perquè se'l consideri plenament integrat en la nostra societat.

Els espanyols ens segueixen provacant, segueixen exercint el seu paper de cacics conqueridors, i nosaltres, com l'altre dia a Sort, ens els mirem i ens riem de la seva estupidesa mentre seguim esperant el nostre moment, que no tardarà en arribar.

Avui ha estat un dia molt extrany. No només perquè encara no he pogut païr que l'alcalde de Barcelona sigui el nou Ministre d'Industria, l'últim gran espectacle dels socialistes que al pas que van sembla que fagin mèrits per perdre les eleccions, Catalanes i Espanyoles, sinò perquè avui, que és el meu Sant, he passat un dia plé de situacions desagradables que a la fi han acabat bé. Les meves filles jugant al passadís de casa, són dos nenes però terribles, han acabat l'una amb el nas sangrant i l'altra amb un cop al cap que hagués pogut ser perillós, per sort no ha estat res però l'ensurt que hem tingut quan han caigut de la cadira on estaben enfilades ha estat gran. Tenia la intenció de convidar la meva dona a sopar aquesta nit en un bon restaurant de la nostra vila, ho teniem tot programat excepte un detall, era necessari que arribessin el meu pare i el meu germà que havien marxat aquest matí d'excursió per rellevar-me al restaurant però a les vuit de la nit encara no teniem notícies seves.

A prendre pel sac espanya (no ho penso posar ni en majúscula!). A veure si ens fem grans d'una vegada i entenem que l'únic futur possible pel nostre país és la independència. Adéu als nostres complexes provincians! Adéu al nostre seny que ens fa ser débils! Adéu a la por dels nostres empresaris, qui no arrisca no guanya, i no hi ha risc més controlat i evidència més clara de rentabilitat econòmica que aquesta! Adéu al folclore caduc dels espanyols, als toros, i a la sangria (si no saben beure vi que no en beguin) ! Adéu a AENA i a IBÈRIA (si volen tornar al NOSTRE aeroport que paguin, com tots!) Adéu a RENFE, que el tren d'alta velocitat el farem nosaltres i decidirem nosaltres per on ha de passar! Adéu al valle de los caidos, monument patrimoni dels espanyols, a l'igual que els personatges que allí estan enterrats, que els embalsamin com la mòmia de tutankamon i els exposin al museo del prado! Adéu a l'idioma espanyol, l'estudiarà qui vulgui i com vulgui, nosaltres som una democràcia certa, mentre, segur que escollirem segons idiomes que ens ajudaran a avançar més i millor (l'espanyol és un idioma tercermundista, imagineu si el país més ric que el parla és espanya)! Adéu a la bandera rojigualda, la farem servir per encendre la llar de foc a l'hivern o per a recollir els excrements del gos quan sortim a passejar pel parc!
Adéu espanya! Adéu! Siguem seriosos, i tinguem les coses clares, la decisió és tan sols nostra! La llibertat no és dona, és prend! I ja comença a ser hora que siguem nosaltres qui prenguem alguna cosa, en aquest cas res que no sigui nostre!

Feia molt temps que no escrivia res al blog. La resaca post referèndum de l'Estatut, i ara l'estiu em tenen esgotat. Treballar, passar calor, les festes que s'acumulen, les nits sense dormir, la dona i les filles que son a 200 km d'aquí. I no és que no les trobi a faltar, ésclar que sí, però retrobar-te amb la llibertat desprès de tant temps és una adicció difícil de superar.

Estic trist perquè els catalans hem tornat a demostrar que som uns perdedors. Estem tan acostumats a la derrota que fins i tot sembla que en tenim anyorança, i fem el possible per assaborir-la a cada instant. Estic trisc perquè és molt dur veure com som nosaltres mateixos els que ens posem el fre a les rodes del nostre futur, i a sobre, convençuts que ho fem bé. Estem tan acostumats a que ens donguin pel sac que fins i tot ja ens agrada, com aquell  que acostumat a menjar ossos vol fer creure a la resta que són millor que un bon entrecot. I com que sóc un derrotat i sempre ho he sigut no tinc por a la derrota, vull dir, que seria facil per algú interpretar les meves paraules com  un no saber perdre. Reconec un altre cop la meva derrota i la dels que hem dit No, però també la dels que han dit Sí a un Estatut que demà mateix serà caduc. I per això estic trist, perquè no hem sabut explicar que la opció més valenta i digna pel nostre país era dir No. I dic valenta perquè avui els Catalans hem tornat a demostrar la nostra cobardia, la nostra submissió, el nostre provincianisme, la nostra manca de coratge per exigir el que ens negat i el que és just. I estic trist perquè molts dels que avui han votat Sí el seu cor els deia No, i demà quan els seus fills reclamin un país millor, més lliure i més prosper s'ompliran la boca amb consignes de lluita i els explicaran que ningú s'estima Catalunya tant com ells, mentre tornaran a educar-los en la derrota i la claudicació que ja sembla un tòpic del Català.

Ja estic fart d'escoltar arguments patètics a favor del vot afirmatiu en el referèndum de l'Estatut. A veure si d'una punyetera vegada algú diu les coses com són. Només hi ha 2 tipus de votants del Sí: els espanyolistes i els covards. Tú de quin ets?

El meu company Rabasa creu que la decisió d'ERC de votar No al referendum de l'Estatut arriba tard, i això crea desconfiança vers el partit. No es pot fer dubtar tant el votant del sentit del vot. Segons el meu amic la direcció d'ERC ha donat una imatge de feblesa en quant a lideratge.

De totes maneres, més val tard que mai. I ara cal fer costat a la nova decisió i votar com en Mariano Rajoi, encara que per motius diferents.

(avui he deixat el meu bloc al Rabasa, i mireu el fàcil que és crear polèmica!)

Que n'aprenguin alguns del significt de la paraula democràcia. Que les bases d'un partit assambleari com és ERC es manifestin pel No, obligant l'Executiva del partit a canviar els seus plantejaments davant el referèndum de l'Estatut, és un gran exemple de democràcia. Quan el poble es manifesta els seus líders tenen l'obligció d'escoltar-lo, però això no passa sempre en aquest país. Felicitats a la militància d'ERC perquè ha solucionat l'error de la seva directiva amb tot alló del vot nul polític que ningú no hagués entés.

Si s'estimen el país, és clar!

Ara tots s'apunten a l'èxit de la manifestació!

i a òsties per la vida!

Pel darrera, que ens agrada: som Catalans!