Benvolgut Quim,

Si el meu fetge ho permetés m'agradaria fer una cata de Gin tònics, però de bons gin tònics, ja m'entens. Reunir en una sala als millors bar-mans del país, la millor matèria primera, les millors copes, la millor companyia i vinga! Perquè, amic Quim, ho hem parlat moltes vegades, hi ha molts còctels, moltes combinacions i barreges, però només el gin tònic is the best! De fet, si el món fos noble, i les coses justes, quan entressis en un bar només caldria dir al cambrer : si us plau, el còctel! i t'hauria de posar un gin tònic sense perdre ni dos minuts en pensar de quin còctel li estàs parlant. Combinació perfecte, agermanament total, no hi ha dos productes més al nostre món que es fusionin tant bé com la ginebra i la tònica. És un dels pocs exemples on la combinació de dos productes en produeixen un altre de molt millor que els dos productes per separat. Molt lluny, a anys llum de distància queda qualsevol cubalibre, ginlemon, vodkes amb llimona i taronja, i les mil porqueries que actualment es combinen. La Coca-cola és molt més bona sola que amb rom, i el rom és molt millor sol que amb Coca-cola. I després queden els còctels clàssics, la majoria dels quals només tenen sentit per la parafernàlia del barman a l'hora de preparar-los o perquè se'ls fotia algun personatge famós i sembla que amb això ja n'hi ha prou perquè sigui bo. Per no parlar dels Whiskies, qui pot arribar a ser tant subnormal per barrejar un whisky amb un refresc!

Digues-hi la teva, que d'això en saps molt, i de tantes altres coses, i ja fa dies que tinc ganes de llegir-te.

Salut,

Ramon (la Ramoneta)

El dia 3 de febrer, a Sort, Pallars Sobirà tindrà lloc la 1ª Festa Gastronòmica del Ruc, on es degustaran plats elaborats a partir de la carn d'aquest animal. Aquesta és una iniciativa de l'Associació Gastronòmica La Xicoia, que agrupa uns 20 restauradors d'aquesta comarca pirinenca, i que té com a objectiu la promoció i el reconeixement de la cuina d'aquest petit racó de muntanya. La Festa del Ruc s'enmarca dins del IV Ral.li Gastronòmic del Pallars Sobirà que es celebrarà fins el 4 de març. Amb la Festa del Ruc, La Xicoia pretend donar a conèixer la qualitat de la carn d'aquest animal i així ajudar a la recuperació de l'espècie, doncs només a partir d'una real viabilitat econòmica del ruc, és podrà assegurar la seva subsistència més enllà del simbolisme. Per més informació consulteu la pàgina web www.laxicoia.com

 

Benvolgut Quim,

Avui s'ha acabat l'esperança d'un país basc sense violència, però era d'esperar després de veure la passivitat del govern espanyol en el procés de pau, no s'ha fet ni un petit gest per aconseguir la pau real, ni un. Poc hagués costat un atansament dels presos bascos o la legalització de batasuna, però és que realment som molts els que dubtem de la voluntat del govern espanyol d'arribar a una solució vertadera d'aquest conflicte. Siguem realistes, ja ho va dir un gran escriptor català que el més semblant a un espanyol de dretes era un espanyol d'esquerres, i és que no hi ha solució possible amb l'Espanya actual, ni cap Espanya anterior, perquè no tenen cap intenció d'arriscar-se a perdre ni un metre quadrat de "territorio nacional" i sense un clar debat sobre el dret a l'autodeterminació no podem arribar enlloc. Està clar que la independència no l'aconseguirem negociant amb els espanyols, la llibertat no és dona, és pren ,perquè és un dret de tota persona decidir el seu futur en una societat suposadament avançada i lliure. No defenso la violència com a mitjà per aconseguir-ho, però no veig cap manera racional d'aconseguir els nostres objectius que no passi per prendre`ns la llibertat sense comptar amb la voluntat del poble espanyol. Ells no ens deixaran anar mai, ni els interessa econòmicament ni estan disposats a donar una imatge de feblesa d'avant d'un mon cada cop més autoritari i globalista.

Prenguem consciència de la nostra feblesa com a poble, no sabem el que volem perquè ens fa por qualsevol tipus de canvi radical. Som una societat conservadora que ens aferrem al "seny" com a excusa per evitar un progrés real del nostre sistema de vida, que no pot ser, ni serà evident fins que no pugem regir-nos per les nostres pròpies lleis emanades d'un parlament lliure i sobirà. És a les nostres mans, però hem de tenir clar que volem fer-ho realitat.

No sé que en penses tu, ni que en pensa la majoria dels catalans, però val la pena que ens plantejem d'una puta vegada que volem ser de grans i com fer-ho realitat.

Salut,

Ramon Aytés (la Ramoneta)

És Nadal i estàs content, has complert amb el que el cor et marca. Has apadrinat un pobre nen de Guatemala que ara no recordes com es diu, segurament demà tampoc ho recordaràs, ni passat demà, perquè no li'n tornaràs a fotre cas fins d'aquí un any, però que collons, has fet molt més que d'altra gent que es mira els anuncis aquests, tan desagradables, que fan per la tele a l'hora de dinar, i no fan absolutament res per ajudar. Ahir vas anar a veure la iaia, aquella velleta carinyosa que et va donar la vida i que ara has abandonat a la Residència del costat de casa, però és llei de vida, que hi pots fer tu si els nens i la feina no et deixen temps per cuidar-la ni per anar-la a veure. Això sí, has trobat una mica de temps, tota un tarda o dos, per anar al centre comercial a comprar una muntera de regals per la teva dona i els teus fills, tants regals, que no tinguin més remei que despreciar-los i tornar-los a regalar. Recorda les felicitacions de Nadal, d'UNICEF amb segell de CORREOS és clar, i fes-les arribar a tots els amics i amigues que fa tants anys que no veus, especialment a aquella amiga de la universitat amb la que tant havies jugat, a veure si amb una mica de sort et respon, i qui sap si et pot tornar a fer vibrar, ara que les coses a casa, amb la dona, ja no tenen la passió d'abans. I sobretot, recorda els teus amics de l'altra banda de l'Ebre, aquells amb els que vas fer la mili a les Espanyes, gent bona i solidària, com tu, i que ara es dedica a fer boicot als productes Catalans.

Però per sobre de tot, sigues amor, estima a tots els que t'envolten, que d'aquí a quatre dies ja podràs tornar a ser el mateix fill de puta, hipòcrita de sempre.

Temps era temps, a Sort hi vivia un home molt dolent, tan dolent que ni els gossos volien viure amb ell. A casa no hi tenia ni mosques, ni aranyes, ni pols, fins i tot la pols li tenia por. Era un home ric, solter, alt i corpulent, elegant, molt ben plantat segons deien les noies del poble, però totalment infeliç, desgraciat, perquè a pesar de tot el que posseïa no tenia amics, ni cap familiar que volgués passar el dia de Nadal amb ell, ni cap altre dia de l’any.

 

Sempre estava sol a casa jugant a la PlayStation, però ell s’ho havia buscat, segons deia la gent del poble. De totes maneres, ningú tenia clar què havia fet aquest home, tan greu, tan fort,  que tothom l’odiés d’aquesta forma, que tothom li tingués tanta por sense saber el perquè. Era la llegenda urbana que el perseguia, una història que, sense saber com, havia anat passant de casa a casa sense que ningú l’hagués posat mai en dubte. Si era un home guapo i ric i estava sol, és que era un malparit que alguna cosa dolenta havia fet, i a més per la Festa Major mai anava a ballar a la Plaça, es quedava mirant la gent des del balcó de casa amb un posat prepotent i arrogant, o això semblava.

 

Un any per Nadal, nostre home, cansat de dinar sol a casa seva, va decidir reservar taula a la fonda del poble. La gent no s’ho podia ni creure. Tothom trucava al restaurant per demanar als encarregats que no els sentessin al seu costat, però és clar, això era impossible, la sala era molt petita i aquell dia el restaurant era ple a vessar. El menú era molt suculent, així que ningú estava disposat a anular la taula i renunciar a l’àpat.

 

Durant el dinar ningú gosava mirar-lo, tothom procurava donar-li l’esquena i fer com si no hi fos, ningú aixecava massa la veu, ningú gosava fer un brindis massa fort, i així va anar passant la jornada. A l’hora de plegar l’encarregat del local va fer a saber a tots els clients que aquell home, el dolent, el malparit del poble, havia pagat el dinar a tothom, els havia convidat com a regal de Nadal i havia marxat, però abans li havia deixat un nota perquè la llegís davant de tots: gràcies per ser més malparits que jo! Bon Nadal!

El nomenat Predicador del Papa al Vaticà (un tal Monsenyor Cantalamessa) ha demanat a tots els catòlics un dia de dejuni i penitència per les víctimes de la pederàstia comesos per ells mateixos. L'argument es que ja han pagat el suficient. Bé Ramon, tu creus que ja han pagat?. Amb quartos, segurament sí. Han fet tot el possible i més, econòmicament parlant, per fer retirar totes les denuncies (que son moltes i per xifres milionàries). Però qui compensara moralment a tots els nens i nenes dels quals han abusat durant .anys i anys?. Perquè aquets elements no van mai a la presó?. Per demanar a l'Estat son molt hàbils, però a l'hora de complir les lleis, s'acullen als seus propis tribunals, des-de el capella fins al bisbe (i no vull anar més amunt). I si el personatge en qüestió parle de fer un dia de dejuni, segurament es refereix a que els seus compinxes facin un dia d'abstinència sexual. Al menys aquell dia els nens estaran més o menys tranquils. I que consti que qui escriu això es un creient convençut.Es com dir que soc d'ERC, però si tinc que votar a la Rahola, em faig de Fuerza Nueva. Bon Nadal a tot-hom.

Benvolgut Ramon,
Molt bona la relació causa-efecte que fas entre la Dictadura i la Monarquia. Jurídicament si una cosa neix viciada, totes les seves conseqüències també ho estan. Hi va haver un referèndum, però tots sabem el que son els referèndums als dictadures. Començo així per opinar del tema de la actualment famosa Memòria Històrica. Si vols que et digui la veritat, me la repanpinflarepanpinfla. Una banda de la meva família era nacionalista espanyola i l´altra republicana. Al seu moment els uns varen repressaliar als altres. Tu creus de veritat que ara tindríem que anar a buscar responsabilitats?. Jo francament no. Es mes: no consideraries un honor que t'haguessin deportat, humil.liat i arruïnat per defensar els teus principis i defensar teva Pàtria?. Dons si va ser així (que ho va ser), no vull que es toqui res. Ja m'està bé. La gran putada serà a l'inrevés.La Puta. J.Sostres

Benvolgut Quim,

Ja veus, tots els putos dictadors moren al llit, no hi ha manera humana de que la justícia faci la seva feina abans de que passin a l'altre barri. I ara tothom es lamenta de no haver-lo pogut jutjar i condemnar, quan de fet no hagués servit de res fer-ho en vida, vull dir que no hagués servit de gran cosa més que el que pugui suposar un judici després de mort. Total, Pinochet ja no era res més que un mòmia viva. L'important de tot plegat és que es faci justícia, i en aquest cas la justícia és la dignificació de tots els morts de la dictadura, la eliminació total dels símbols del dictador, la recuperació de la confiança en un futur lliure i en pau. A Pinochet ja se'l mengen els cucs, i de Franco ja no en deu quedar ni la caca dels cucs. Però mentre els uns surten al carrer a celebrar-ho, d'altres segueixen mantenint viva la memòria d'aquells que un dia van voler acabar amb la llibertat del nostre poble. La Presidenta de Xile no vol un enterrament de Cap d'Estat per Pinochet, ni hi enviarà cap representant del govern, i ho celebro. I el govern socialista espanyol es cague a les calces a l'hora de condemnar de totes el franquisme. Però que no va ser un cop d'Estat? Però que no son il.legals els cops d'Estat? I doncs, que cal per dir obertament que Franco, a l'igual que Pinochet, era un fill de Puta, i que no podem permetre que encara avui en dia el seu llegat sigui viu? I si la dictadura de Franco va ser il.legal, la Monarquia espanyola també ho és, doncs va ser ell qui la va fer possible, no? Cada cop tinc més clar que com més lluny tinguem els espanyols millor. Però, si et soc sincer, ara per ara no ho veig massa bé, no estic massa content de com estant anant les coses al nostre petit país, però tranquil, ja ho veus, el temps acaba posant tothom al seu lloc, i els que no es cansen de lluitar per les causes justes al final les fan realitat.

Ramon (La Ramoneta)

Estic a l'expectació de com s'acaba definint aquest nou govern del meu país! Tinc els meus grans dubtes, no puc pas negar-ho, però tinc l'esperança que aquest cop surti bé.

El meu cor encara no està del tot recuperat, però el meu cap l'obliga a tenir fe i a recuperar-se!

No sé que pensar. Estic totalment colapsat per la ràpida decisió del meu partit. La veritat és que no em fa gaire gràcia pensar que el señor Jose serà el president del meu país, gens ni mica. De totes maneres tampoc m'hagués fet cap gràcia veure-hi el figura del Mas, tanto monta, monta tanto! Només em queda esperar per veure en que queda aquest pacte. La meva aposta era la de quedar-nos a l'oposició, ni Mas, ni Montilla. Entendria aquest pacte si el resultat per Esquerra fos tan important que tinguéssim tan poder com el PSC, però de moment el primer que he sentit a dir és que ERC renunciava a la Conselleria primera per Carod, i això ho trobo una rebaixa innecessària i humiliant. No ho sé, estic entre frustrat, cabrejat, dolgut, però expectant, intrigat, esperançat! Espero que no ens tornem a equivocar, perquè a la mínima que vegi que trontolla la nostra força, que ens tornen a fotre el pel, engego el meu carnet a prendre pel sac!

Ni Mas, ni Montilla. Si ERC té la clau, si ens tornen a necessitar, no podem caure en els mateixos errors del passat. No podem donar la presidència de la Generalitat a un senyor que es diu José i que no és més que un infiltrat de ZP al nostre país, representant de l'espanyolisme més colonialista, però tampoc podem acceptar com a President un personatge arrogant i prepotent com el Mas que vendria la seva mare per tornar a governar, i no dubtaria ni un segon en enfonsar-nos quan arribés el moment. Ni Mas, ni Montilla. Si ens necessiten que ens llepin, que és el mínim que haurien de fer després de com ens han tractat, tan els uns com els altres. Si volen negociar, doncs negociem. Si volen pactar, doncs pactem. Però Carod President. Ho això o ens quedem a l'oposició que ja vindran temps millors. Ja no ens alimenten molles, ara volem el pa sencer, o res!

No sé que pensa fer la direcció d'ERC, però si arriba el moment, potser les bases ens haurem de tornar a mobilitzar. Estar al govern no ho és tot, i no ho podem fer a qualsevol preu perquè ens costaria molt car.

RAMON, amic meu, Avui, després de pensar quatre o cinc segons, he arribat a la conclusió que el ZAR no vol de cap de les maneres la fi de la violència al País Basc. Estic segur que amb el robatori de les armes a França varen tenir un orgasme a tres, d'aquí t'espero (suposant que no hagin estat ells). Tant tu com els nostres amics, m'hauríeu d'explicar si val més una vida o la dolenteria de voler trencar totes les possibilitats de pau per guanyar els vots de la España profunda.

P.D.  ZAR (Zaplana, Acebes, Rajoy)

Salut,

Quim Sostres (La Puta) 

Benvolgut Quim,

El divendres vaig sentir l'entrevista que va fer el sr. Basses al candidat Artur Mas a Catalunya Radio, i vaig quedar esfereït de les animalades que va arribar a dir. Com pot ser que un senyor que aspira a ser president de tots els Catalans no accepti les regles del joc democràtiques que la nostra societat ha establert? Com pot dir el sr. Mas que un govern sense CiU no és pot considerar legítim? A que juga CiU, si el seu cap afirma sense cap mena de pudor que si ells no manen es produirà una crisi social i política al nostre país sense precedents? No m'ho invento, ja sé que sona a ciència ficció, però és tal i com ho explico. Tothom pot escoltar-ho, és tan fàcil com entrar a la web de Catalunya Radio www.catradio.cat i a la zona de, radio a la carta, buscar l'entrevista del sr. Mas.I a això en diuen Estimar Catalunya, Governar bé? Però com es pot governar bé un país sense acceptar el joc de la resta de ciutadans que no pensen com tu? Però com es pot Estimar el país i la seva gent creien-te un espècimen superior a la resta?

Hi ha una gran diferència entre tenir autoestima, sentir-se capacitat per exercir un rol, tenir confiança en el teu projecte, i entre considerar-se el Messies, l'únic vàlid per lliberar el nostre país del mal del tripartit i conduir-lo a la terra promesa. Fins avui estava convençut que la perfecció no existia, que els éssers humans érem defectuosos per naturalesa, però ara resulta que estava equivocat, la perfecció existeix i està entre nosaltres, les forces divines amb l'Esperit Sant al capdavant han beneït un ésser entre els altres per convertir-lo en el salvador.

El sr. Mas se n'està anant de l'olla, està llençant per la borda la bona imatge que podien tenir d'ell molts ciutadans de Catalunya, inclosos molts que fins al moment no eren votants seus, però que podria haver convençut durant la seva particular croada.

Cada dia estic més acollonit perquè aquest país nostre, tant petit que quan el sol se'n va a dormir no està mai prou segur d'haver-lo vist, ha d'escollir el dia 1 entre fer president el sr. Montilla, un carceller que el senyor ZP ha enviat a Catalunya per portar-nos al garrot, o el sr. Mas, l'elegit per gràcia de Déu com si es tractés del Caudillo.

Quim, cada dia tinc més clar el meu vot. Soc Catalanista, aspiro a un futur més lliure pel meu país, més digne, més just, més humà, però a més de tot això aspiro a que algun dia els catalans ens sentim orgullosos de ser com som, de la nostra gent, de la nostra classe política. Jo votaré ERC, i espero que molta altra gent pensi com jo, perquè només amb una força decisiva d'Esquerra podrem apropar-nos una mica més als nostres somnis de llibertat, entre caudillos i carcellers.

Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.

Salut i esperança,

Ramon Aytés (La Ramoneta)

 

Amic i parent Quim,

Un dels problemes pel qual les esquerres no arribarem mai enlloc és, sense cap mena de dubte, perquè sempre lluitem per separat, i no només això sinó que, sovint lluitem entre nosaltres. Als Catalana ens passa, si fa o no fa això, però encara en un grau superior. Als Catalans, a més s'hi afegeix el fet que tenim un gran complex provincià. Volem ser alguna cosa que ni nosaltres mateixos creiem que puguem aconseguir. Els Catalans tant d'esquerres, com de dretes, com de centre, tenim quelcom de conservador en el fet de pensar que no és bo remenar molt la merda, que les coses ja aniran caient a poc a poc pel seu pes, és a dir, tenim por als canvis bruscs i ràpids. En aquest sentit, i lligant-ho amb el que tu em comentaves en el teu escrit, crec que el punt més important en el nostre horitzó de futur no és pas el tema de la monarquia, sinó el de la plena sobirania. No cal que ens plantegem si som republicans i que cal fer per eliminar els monarques de la nostra democràcia. El que cal és unir-nos tots els que creiem que un futur més lliure per Catalunya ens conduirà a una societat més justa, més prospera i més digna. El que cal és lluitar primer per aconseguir ser el que volem ser: una nació entre les nacions lliures d'Europa. I només la unió fa la força. Mentre tothom rebenti el que pugui pel seu costat no arribarem enlloc. Si ho aconseguim , que no serà fàcil, i més si tenim en compte la nostra forma de ser, la teva pregunta ja tindrà resposta. Una Catalunya lliure i sobirana només pot ser republicana. On és la família reial Catalana? Els Catalans no tenim rei.

Salut i república!

Ramon Aytés (La Ramoneta) 

Ramon,
Avui estic neguitós per que hi ha quelcom que em barrina pel cap i no acabo d'entendre. Pot ser tu m'ho aclarirás.
Quan els dirigents de ERC parlen de ideologia, sempre i ha dos paràmetres:
1. Som més d'esquerres que el PSC.
2. Som més nacionalistes que CIU.
Bé, jo soc relativament d'esquerres, depèn per què. Soc tant nacionalista com el que més. Però per sobre de tot soc Republicà.
Em pots explicar perquè mai es fa èmfasi en aquesta qüestió?.
Perquè fem reverencies? Sé que avui per avui es impossible fer segons que. Deu m'en guard de pensar en l'últim Lluis ni en Maria Antonieta. Jesús Deu meu. Però al menys es podria plantejar la possibilitat d'un canvi. No ho acabo d'entendre. Si us plau il.lumina'm.

Salut i llarga vida.
Joaquim Sostres (la Puta)

Benvolgut Quim,

Jo m'he cregut sempre una persona pacífica, però amb que m'ho cregui jo no n'hi ha prou. Així que l'altre dia vaig preguntar-ho a dos o tres amics i tots coincidiren a dir que no només era pacífic sinó un tros de pa, un tou. I em vaig quedar tranquil. I dic tot això, perquè el divendres passat vaig tenir un cop d'agressivitat, controlada però agressivitat a fi de comptes, amb un parent meu que des de fa dos anys milita al PP. El fet és que el meu parent, amb el que em porto molt bé per cert, va organitzar juntament amb els altres pocs membres del seu partit que tenim al Pallars, un acte de campanya amb aperitiu i míting al restaurant que té la meva família a Sort (a casa ens dediquem a la restauració, ja ho saps). Jo no tinc cap problema de servir a qui sigui, mentre pagui i es comporti, però que vinguin els del PP a fer un acte a casa teva, un acte que si t'ho penses bé va en contra nostra, en contra dels catalans, en contra de tot allò pel que sempre he lluitat, doncs això toca bastant els collons. Però si a més, aquesta colla d'anticatalans que se't foten a casa a menjar et penjen una pancarta a l'entrada de l'establiment que hi diu "Vota PP", això ja és massa, i ho sento molt, no ho vaig tolerar. Va ser llavors quan em vaig posar, diguem'm que un pel agressiu amb el meu parent, i vaig exigir-li que retirés la pancarta de casa meva, i ho vaig fer de mala manera. I és curiós, després de tot plegat el meu pare i alguns dels clients que en el moment de la bronca estaven al restaurant, tots catalanistes sense cap mena de dubte, van recriminar-me pel meu comportament. Mentre els senyors de ZAR, que tu deies en la teva carta (Zaplana, Acebes, Rajoy) es permeten la llicència de tractar-nos de lladres, terroristes, i no se quantes coses més, en continuades agressions verbals, perquè si el maltractament psíquic en la parella és considera una forma de la violència domèstica, les agressions verbals dels ZAR haurien de considerar-se d'igual manera que les quatre hòsties que haguessin pogut rebre aquests senyors del PP al míting de Martorell o en d'altres. I el més trist de tots, i això diu molt del nostre país i de la seva gent (tenim complex de perdedors),  mentre ells no se n'arrepenteixen i continuen, nosaltres, els catalans, ens sentim malament, tenim remordiments, i la nostra societat ens acusa de violents i intolerants. No ho sé, tot és prou complicat, però ho hi fotem més collons o no arribarem mai en lloc.

Salut,

Ramon Aytés (la Ramoneta)

Bon amic Ramón,
Per sortir una mica del tema electoral, avui m'ha donat pel tema cinegètic. No t'has fixat mai en qui son els grans caçadors dels segles XX i XXI? . Comencem pel que va sortir corrent cap Itàlia. El padrí del nostre estimat monarca. Passava més hores caçant que regnant. Després va vindre el Caudillo por la Gracia de Dios, que pescava salmons com balenes y abatia cérvols com elefants, tots ells gracies a la seva habilitat per la caça major, i no oblidem que la peça mes desitjada es l'Home.
On era Fraga quan el desastre del chapapote? Dons caçant a la petita finca d'un amic i va creure que era millor abatre un parell d'isards que veure que coi passava amb la marea negra. I ara ens trobem amb que Sa Excelsa Majestat per la Gracia del Caudillo, sen va a Russia a matar ossos borratxos.
Això ho diu el diari moscovita Kommersant. Sembla que Sa Majestat es va dedicar a matar una especie protegida (l.os), amb l'agravant de que l'havien emborratxat amb vodka i mel.
El que no m'ha quedat massa clar es si qui anava borratxo era l'os, el caçador o tots dos.
Ara, Ramón, imaginat un Govern del ZAR (Zaplana, Acebes, Rajoy). S'obriria la veda del català- nacionalista i tu, jo i gràcies a Deu molts altres, ja podríem començar a estar alerta. Amb una escopeta, en el sentit figurat (o no), a la mà,
ens abatrien com al pobre os borratxo.

Joaquim Sostres (la puta)

RAMON,
he llegit els teus comentaris i gairebé estem d'acord, però no en tot.
Cert que es diu que votar Carod es votar Montilla i ni a tu ni a mi ens agrada. Però també es cert que es diu que votar Mas es votar Piqué (i a l'inrevés) o que votar Mas i/o Carod es votar separatisme (ja m'agradaria), encara que només sigues pel cangueli que agafarien las tropas nacionales. Però no dubtis que tot això son autèntics bluffs. Estem en campanya i tot depèn de qui quan i on diu les coses. Deixem-ho així.
De tota manera lo que em sembla clar es que a no els toca la pell al cos. En Mas sap que guanyara, però amb quin marge?. En Montilla sap que perdrà, però treurà prou escons per fer aliances? En Saura sap que si els números no quadren s'en va al carrer eternament, ell i el seu partit. I en Piqué té pànic de que li passin factura per les campanyes repugnants i fastigoses dels seus "capos"(i que no se m'ofenguin els sicilians per la comparació) en contra de l'Estatut i de Catalunya.
I de que te por ERC? No ho se, però jo diria que de res. Treurà entre 20 i 23 escons. Aquesta vegada ja esta prou be. Després del desgast en un Govern esperpentic i de l'assetjament brutal per part de totes les forces polítiques, tan nacionals com espanyoles, jo ja estaria content. Una altra cosa es com administrem aquietes escons. Ja que ningú ens vol, quedem-nos a l'oposició. No dubtis que TOTS tard o d'hora vindran a pidolar i llavors potser serà el moment de passar comtes.
En quan a trencar el carnet per un pacte amb Montilla, ni s'et passi pel cap. Si vols en parlarem un altre dia, però si Esquerra es com diem un partit assambleari, on els militants tenen veu i vot, aquests no permetran mai a la direcció fer aquest disbarat, i si el fessin, potser s'hauria de demanar el cap de mes d'un.

Salut i llarga vida,

Joaquim Sostres (la puta)

Benvolgut Quim,

Estic cansat de tanta agresió verbal a ERC a la campanya electoral i per part de tots els partits. I és curiós que el partit que menys està actuant de forma bruta amb Esquerra sigui el PP. No sé de que tenen tanta por CiU i el PSC, a no ser que sigui perquè el pacte el volen fer entre ells i Esquerra els hi pugui treure quota de poder. Fa uns dies el titular de portada del diari avui deia:" Tots contra Mas " referint-se a les crítiques que van rebre els convergents dels altres partits després de fer-se públic el famós DVD. Allò va ser l'inici de la campanya. Des de llavors la batalla sembla que es lliuri contra Esquerra, ara el titular hauria doncs de ser aquest: "Tots contra Esquerra", i dic contra Esquerra i no contra Carod, perquè a ERC tots valem per igual, un militant de base és tant Esquerra com el màxim dirigent, i això sobint pot fer ballar les decisions, com en el cas de l'Estatut, però un cop preses aquestes són la màxima representació de la democràcia política. Som així, ja ho saps, ens coneixes i està clar que fem nosa, som diferents i la diferència molesta. Som incòmodes pels dos grans, i quan això passa és per alguna cosa. Ja fa temps que el senyor ZP té un pacte amb CiU, que no ens vulguin vendre cap moto que no sóm rucs. Ahir mateix Montilla renegaba del Tripartit i d'ERC, i ZP afirmaba que respectarà el govern que surti de les eleccions del dia 1. Està clar que qui guanyarà les eleccions no serà Montilla sinò Mas, així doncs, si cap dels dos vol ERC, i el senyor ZP veneeix per segona vegada aquest acord, ja saps que passarà. Diuen els Convergents que votar Carod és votar Montilla. Doncs que vigilin els que voten CiU que no és trobin a Montilla de Conseller en Cap. Mas vol Ministres a Madrid, ell mateix ho va dir, i ho va acordar amb ZP abans de retallar l'Estatut a Madid. Ho ha fet molt bé desviant l'atenció cap el PP amb el tema del Notari. Evidentment, el PP no els cal, perquè el pacte ja el tenen amb ZP.

Jo no aniré al notari, però estic tan segur de que ERC no pactarà amb Montilla, que si ho fes, et dic ara i aquí que estriparia el meu carnet de militant d'Esquerra. El millor que pot fer Esquerra és engegar-los a tots dos a pastar fangs (o a la merda) i quedar-se a l'oposició, ja arribarà el moment de fer el sal, però amb nosaltres com a força més votada.

Salut,

Ramon (la ramoneta)