Bon amic Ramón, Per sortir una mica del tema electoral, avui m'ha donat pel tema cinegètic. No t'has fixat mai en qui son els grans caçadors dels segles XX i XXI? . Comencem pel que va sortir corrent cap Itàlia. El padrí del nostre estimat monarca. Passava més hores caçant que regnant. Després va vindre el Caudillo por la Gracia de Dios, que pescava salmons com balenes y abatia cérvols com elefants, tots ells gracies a la seva habilitat per la caça major, i no oblidem que la peça mes desitjada es l'Home. On era Fraga quan el desastre del chapapote? Dons caçant a la petita finca d'un amic i va creure que era millor abatre un parell d'isards que veure que coi passava amb la marea negra. I ara ens trobem amb que Sa Excelsa Majestat per la Gracia del Caudillo, sen va a Russia a matar ossos borratxos. Això ho diu el diari moscovita Kommersant. Sembla que Sa Majestat es va dedicar a matar una especie protegida (l.os), amb l'agravant de que l'havien emborratxat amb vodka i mel. El que no m'ha quedat massa clar es si qui anava borratxo era l'os, el caçador o tots dos. Ara, Ramón, imaginat un Govern del ZAR (Zaplana, Acebes, Rajoy). S'obriria la veda del català- nacionalista i tu, jo i gràcies a Deu molts altres, ja podríem començar a estar alerta. Amb una escopeta, en el sentit figurat (o no), a la mà, ens abatrien com al pobre os borratxo.
RAMON, he llegit els teus comentaris i gairebé estem d'acord, però no en tot. Cert que es diu que votar Carod es votar Montilla i ni a tu ni a mi ens agrada. Però també es cert que es diu que votar Mas es votar Piqué (i a l'inrevés) o que votar Mas i/o Carod es votar separatisme (ja m'agradaria), encara que només sigues pel cangueli que agafarien las tropas nacionales. Però no dubtis que tot això son autèntics bluffs. Estem en campanya i tot depèn de qui quan i on diu les coses. Deixem-ho així. De tota manera lo que em sembla clar es que a no els toca la pell al cos. En Mas sap que guanyara, però amb quin marge?. En Montilla sap que perdrà, però treurà prou escons per fer aliances? En Saura sap que si els números no quadren s'en va al carrer eternament, ell i el seu partit. I en Piqué té pànic de que li passin factura per les campanyes repugnants i fastigoses dels seus "capos"(i que no se m'ofenguin els sicilians per la comparació) en contra de l'Estatut i de Catalunya. I de que te por ERC? No ho se, però jo diria que de res. Treurà entre 20 i 23 escons. Aquesta vegada ja esta prou be. Després del desgast en un Govern esperpentic i de l'assetjament brutal per part de totes les forces polítiques, tan nacionals com espanyoles, jo ja estaria content. Una altra cosa es com administrem aquietes escons. Ja que ningú ens vol, quedem-nos a l'oposició. No dubtis que TOTS tard o d'hora vindran a pidolar i llavors potser serà el moment de passar comtes. En quan a trencar el carnet per un pacte amb Montilla, ni s'et passi pel cap. Si vols en parlarem un altre dia, però si Esquerra es com diem un partit assambleari, on els militants tenen veu i vot, aquests no permetran mai a la direcció fer aquest disbarat, i si el fessin, potser s'hauria de demanar el cap de mes d'un.
Estic cansat de tanta agresió verbal a ERC a la campanya electoral i per part de tots els partits. I és curiós que el partit que menys està actuant de forma bruta amb Esquerra sigui el PP. No sé de que tenen tanta por CiU i el PSC, a no ser que sigui perquè el pacte el volen fer entre ells i Esquerra els hi pugui treure quota de poder. Fa uns dies el titular de portada del diari avui deia:" Tots contra Mas " referint-se a les crítiques que van rebre els convergents dels altres partits després de fer-se públic el famós DVD. Allò va ser l'inici de la campanya. Des de llavors la batalla sembla que es lliuri contra Esquerra, ara el titular hauria doncs de ser aquest: "Tots contra Esquerra", i dic contra Esquerra i no contra Carod, perquè a ERC tots valem per igual, un militant de base és tant Esquerra com el màxim dirigent, i això sobint pot fer ballar les decisions, com en el cas de l'Estatut, però un cop preses aquestes són la màxima representació de la democràcia política. Som així, ja ho saps, ens coneixes i està clar que fem nosa, som diferents i la diferència molesta. Som incòmodes pels dos grans, i quan això passa és per alguna cosa. Ja fa temps que el senyor ZP té un pacte amb CiU, que no ens vulguin vendre cap moto que no sóm rucs. Ahir mateix Montilla renegaba del Tripartit i d'ERC, i ZP afirmaba que respectarà el govern que surti de les eleccions del dia 1. Està clar que qui guanyarà les eleccions no serà Montilla sinò Mas, així doncs, si cap dels dos vol ERC, i el senyor ZP veneeix per segona vegada aquest acord, ja saps que passarà. Diuen els Convergents que votar Carod és votar Montilla. Doncs que vigilin els que voten CiU que no és trobin a Montilla de Conseller en Cap. Mas vol Ministres a Madrid, ell mateix ho va dir, i ho va acordar amb ZP abans de retallar l'Estatut a Madid. Ho ha fet molt bé desviant l'atenció cap el PP amb el tema del Notari. Evidentment, el PP no els cal, perquè el pacte ja el tenen amb ZP.
Jo no aniré al notari, però estic tan segur de que ERC no pactarà amb Montilla, que si ho fes, et dic ara i aquí que estriparia el meu carnet de militant d'Esquerra. El millor que pot fer Esquerra és engegar-los a tots dos a pastar fangs (o a la merda) i quedar-se a l'oposició, ja arribarà el moment de fer el sal, però amb nosaltres com a força més votada.
Aquest bloc pretén ser el punt de trobada dels comentaris creuats, sovint absurds, d'altres vegades brillants, de dos personatges qualsevol, l'un el Quim alies La Puta i l'altre el Ramon que es fa dir La Ramoneta. No pretenem res més que fer-vos pensar i debatre sobre temes d'actualitat, la quotidianitat del dia a dia, sobre el temps, sobre l'amor i el sexe, o tot allò que ens vingui al cap. No dubteu en participar, sigueu benvinguts, passeu, passeu, que aquest bloc és el vostre bloc, si és que hi ha el bloc d'algú
EL BLOC DEL RAMON ARQUÉ
"No soc un fan de Raimon ni conec massa l'obra d'Ausiàs March, més enllà del que em van explicar a Literatura Catalana al batxillerat, però he sentit aquesta cançó un munt de vegades a casa, perquè a la meva mare li encanta i francament la trobo genial. Si busqueu el poema sencer, trobareu que parla de la vida, de l'amor, de la mort, dels amics, etc. I de tot això és del que us intentaré parlar en el meu blog."
