La vida és un tango. Sí, amic Quim, així és la vida, plena de passions desfermades que avui et fan riure i demà plorar. Però és bonica la vida d'aquesta manera, perquè crec que és axí com és pot viure al màxim, aprofitar-la a tope, disfrutar-la i patir-la d'un extrem a l'altre. Perquè d'altra banda, els que no la viuen com tu son morts en vida, pobres desgraciats que un dia es moriran tal i com van nèixer. M'alegra saber que, malgrat la petita distància que ens separa actualment, una distància física i no espiritual, segueixes estan allí com un bon amic.
Em dol haver perdut el plaer de les nostres converses absurdes de nit. Em dol arribar a les vuit del vespre i no veure't assegut al racó de sempre llegint el diari, i amb la jaqueta en un altre costat. Em dol no poder parlar amb tu de política, de jueus i israelians, d'espanyols i catalans. Em dol haver-me de menjar jo sol el caviar del dia del nostre aniversari. Em dolen moltes coses, ja ho saps, però la vida és així, com un puto tango!
Voldria haver escrit molt més, de fet ho vaig fer en el seu moment i vaig decidir esborrar-ho i trucar-te per telèfon; és bonic compartir els teus pensament amb d'altres en un bloc, però hi ha coses que cal deixar-les per la intimitat.
Sí, amic Quim, la vida és un tango, però també és "una tómbola de luz i de color". O no?
Jo sóc militant d’ERC des del 1992, i me’n vaig fer per independentista. En aquell moment, i encara ara no hi havia cap altre partit que hagués parlat obertament d’independència, que tingués en el seu principal objectiu aconseguir la lliure autodeterminació del poble català. Jo, i com jo, molts d’altres en vam fer d’ERC, i seguim essent d’ERC, per això, per independentistes i republicans. Jo no sóc d’esquerres, sóc independentista. De fet se me’n fot aquesta lluita dreta-esquerra, que la considero totalment obsoleta, mentre el meu país no sigui lliure per decidir. Com collons podem pretendre, com ho fa la direcció del meu partit, deixar de banda els temes nacionals per dedicar-se en exclusiva a solucionar els temes socials? Però des de quan uns temes i altres es poden deslligar? Però no veieu que és imprescindible tenir les eines, per poder-les aplicar? I aquestes eines no les tindrem fins que no assolim la independència. La veritat és que estic fart de la direcció d’ERC, no puc entendre la manca de sensibilitat que cal per fer president Montilla, i per no escoltar ara el clam del 43% de la militància que exigim un canvi de rumb. Fa temps que estic temptat a trencar el carnet i si això no canvia ho faré aviat, però també m’emprenya pensar que si ho faig els hi dono la victòria a ells. La veritat és que n’estic fart, fins als collons, de tanta tonteria, de tanta lluita i insults entre els que pensem el mateix, tan si som de dretes com d’esquerres, tan si som d’ERC com de CDC, primer el primer, ja ens fotrem d’hòsties després quan siguem un país normal, però ara això no toca, ara cal anar a una, i cal convèncer als nostres polítics que només hi ha un solució, un punt de sortida per al nostre futur, la independència.
Ahir no em vas trucar, i m'estranya, perquè últimament no falles a la cita telefònica, i això que teníem pendent de sortir a la festa major de La Bastida. Estic preocupat. L'alcohol no pot ser perquè ets un puto abstemi, no et drogues encara que sovint em fas dubtar amb la "marxa" que portes, fa temps que no vas amb dones i ja saps el perquè, ets massa perfeccionista, busques una dona ideal que no existeix, i si la trobes et durarà com a molt una nit, perquè al segon dia d'estar junts t'adonaràs que també fa caca al wàter i es tira pets com tothom.
Si no són les dones, l'alcohol, ni les drogues, perquè collons no m'has trucat. Potser és que al final t'has adonat que tanta salut no és bona i t'has begut aquella merda de botella de Bombay Saphire que vas comprar a Andorra per convidar els amics a Gin tònic, exportada dels USA via Milà, i que més que ginebra sembla colònia Barón Dandy amb matarrates. Ja t'ho vaig dir que et van fotre el pèl, a Andorra no s'hi pot comprar res de beure, però se t'agraeix el detall i la intenció era bona. O potser al final m'has fet cas i has passat de tanta Princesa inexistent i has convidat la teva companya de feina a casa, ja saps qui vull dir, a un gin tònic de la Saphire, i amb el globo a cardar tota la nit, encara que després de tant temps no crec que aguantessis una marató així, estàs fort, això és cert, però també hi ha allò que en diuen "gatillazo" i ja saps que passa quan tens els collons tan plens....bé deixem-ho. Sigui pel que sigui, m'has fotut la festa major enlaire, així que me n'he anat a dormir i au!
Espero que tinguis una bona excusa d'aquestes, no em vinguis amb t'has quedat dormint que pel matí havies d'anar a escalar, perquè ja saps que en un món com el nostre el tio raro ets tu, puto tio sa.
Enrique Sebastian, Arquebisbe de Pamplona, insta a votar a l'extrema dreta espanyola (Falange i de las JONS i companyia) als properes elecions, i en el seu defecte, al PP. Es posa directament en contra del Pacte del Tinell,perquè esta constituït per tres partits d'esquerres, i un d'ells, repugnantment nacionalista, i com a tals,afirma que demonitzen l'Església.
Ramon, vist aquest personatge i d'altres prelats que pensen i actuen igual o pitjor, tenim sort d'haver nascut a la segona part del segle XX. A la primera part els haguéssim passat putes amb Franco i si anem mes enrere ens hagués enganxat l'Inquisició, que molt probablement, estaria manada per un impresentable, fastigós i fill de puta personatge com el que ara parla les excel.lències dels criminals que van fer net durant, i sobre tot després de la guerra.
Estic segur que aquest pervertit, dels set dies de la setmana, en dedica dos a pensar com tocar els collons als catalans, vescos, nacionalistes en generals, i fronts que no pertanyen a l'extrema dreta. Dos dies més, pensant en com invertir els seus ingressos(robats o no), perquè ara que els ha fallat Gescartera, segur que ha invertit a Marbella i fins i tot finançat a la Pantoja. Alguna cosa en traurà. I els tres dies que queden, no hi ha res mes bonic que anar a segons quines pagines d'Internet a veure nens i nenes, encara que, com diuen els diaris, tenint-ho en directe, perquè cercar a la pantalla?.
Com dic a l'entradeta, si el Bon Jesús tornés, i no t'oblidis que segons com t'ho miris va ser un terrorista ideològic (així l'hi va anar), el primer que faria es donar suport als que com Ell, creiem en una certa igualtat; el segon tallar els collons als pederastes, i ja sap que a la majoria els trobara entre els seus ministres i el tercer, fotre'ls-hi els quartos i donar-los als pobres desgraciats que, amb tota la bona fe. encara creuen en ells. Perquè una cosa es Creure i una altra, fer cas a aquesta pandilla de aprofitats, pervertits i en el fons, mala gent. Ja sé que hi ha de tot, però com més amunt. pitjor.
Penso que el Bon Jesús deu estar tant emprenyat que pot ser que veurem tot el que t'he dit. Jo hi crec, i sé que no ens deixarà sols amb aquesta mena de personal.
Mira com son les coses, si jo et dic ara que fa dos dies que no dormo, la teva ment depravada i indecent creurà que és pel trasbals que ha produït en mi el naixement de la Sofia i la detenció de la Pantoja. Doncs no, mira per on, fa dos dies que no dormo perquè tinc tres fills, ja ho saps, i últimament quan no és un és l'altre que em fa passar la nit en vetlla. Jo no sé si la Pantoja va dormir be l'altre dia a la comissaria de Màlaga, però almenys va poder dormir, i a més la brometa va servir-li perquè un amiguet li fes obsequi de no sé quants mils d'euros per sortir d'allí. I el collons de Príncep, que té les minyones que vulgui perquè les hi paguem entre tots, m'agradaria saber quantes nits s'ha passat sense dormir per culpa dels seus fills. Per si fos poc, la seva dona acaba de parir-ne un altre i crec que només ha passat per l'hospital dos dies i tan sols una estoneta. Mira, jo, quan he tingut un fill, la meva dona m'ha fet passar a l'hospital els tres o quatre dies d'ingrés, i pots comptar que dormint una merda. Estar clar que això de tenir fills i d'estafar el país només o poden fer alguns. Nosaltres no servim, perquè tenim tanta son pel matí que seríem incapaços de fotre el pel a ningú, en tot cas ens el fotrien a nosaltres. Ja ho veus que la Monarquia i el Folklore Espanyol es donen de la mà. Tots dos dormen tranquils, els uns perquè els fills els hi cuida la nostra minyona (dic nostra perquè li paguem nosaltres) i l'altra perquè sempre hi ha algú (els favors es paguen) disposat a fotre una morterada de diners sobre la taula perquè no hagi de patir per res.
La veritat és que ja s'ho faran, que continuïn estafant els uns i criant els altres, perquè en el fons, els seus actes donen molta vida i molts llocs de treball, hores de tele, i pàgines de revistes del cor, i ajuden als pares amb fills que no dormen a passar les hores en vela una mica més distretes.
No en teniem prou amb la Sofieta i ara resulta que tenim un problema amb l'Isabelita. Ramon,després de veure això, m'he donat conte allò que deien que "cualquier tiempo pasado fue mejor". Tu creus que fa uns pocs anys s'hagués donat una situació tan vergonyosa?. Que la nostra tonadillera aniria a declarar al Jutjat, i ja no parlo de ser condemnada?. Qui coi s'ha cregut que es aquest desgraciat de Jutge?. Era ell qui tenia d'anar a la casa d'aquesta bona senyora i, amb molta educació, demanar-li si l-hi venia de gust declarar, naturalment demanat-li el dia i l'hora que l'hi anés bé. Es a dir, el dia que no toqués blanquejar diners, estafar a Hisenda i especular recali-ficant terrenys amb el nuvi. Com pots comprendre queden poques hores lliures. Però Sa Senyoria, la Fiscalia i la Policia judicial, ho haguessin entès perfectament perquè per alguna cosa estem parlant d'una dels reines de l'España Cañí. Però ves per on, ara ja no passa, o al menys sembla que no passará. Ni tu ni jo sabem si aquesta perleta es culpable o innocent, això ho diran els Tribunals. I penso que en aquest cas, no estaran de punyetes, perquè, si hi ha errors de bulto i donat el ressò mediàtic del cas, a ells, també els hi va la pell. I ja veus, la reina d'andalusia amb greus problemes amb la Justícia. La Reina d'Espanya, padrina, esperant que arribés el seu estimat marit d'uns Exercicis Espirituals que de cap manera podia deixar(on devia ser, de veritat?). Mira Ramon, després de tot el que he escrit, veuràs que per mi les reines tenen quelcom especial. Per això, el meu ídol de sempre ha estat Maria Antonieta.
L'altra dia em vas renyar per no haver escrit al bloc i et vaig dir que s'havia espatllat l'ordinador. Era veritat a mitges. L'autèntic motiu era que estava trasbalsat i neguitós. Jo sé que tu ho entendràs, perquè no m'estranyaria gens que a tu et passes el mateix.
Havíem tingut un altra infanta i jo no podia viure sense saber quan havia pesat, com li posaríem, a qui s'assemblava: als Borbons (pobreta) o als estimats i mantinguts grecs?
Tu creus que amb aquest neguit podia pensar en ruqueries com ara el meu poble, els meus amics o la meva família?. Dons no. Lo primer es lo primer. I si no en tens prou amb aquestes explicacions, t'afegiré una cosa definitiva per patir de veritat: han guardat el cordó umbilical de la nostra estimada Princesa a dos llocs diferents. No en un que es pot perdre o fer malbé. No, a dos i em sembla que un tros als Estats Units i un altre a Espanya. I això es una gran putada. Tu i jo no ho veurem, però d'aquí molts anys, i passi el que passi, els nostres descendents encara podrien tenir infantets i infantetes per la via de la ciència . (jesús Deu meu).
Sort que a nosaltres no ens afecta,, però per si un cas, aquest cordonet jo l'hagués fotut al caldo.
Permet-me dir abans de tot que el teu amic està com una punyetera cabra. Primer se sent ofés per allò de la llista, total és passar del numero 11 al numero 12, i a mi, per cert, sempre m'han agradat molt més els numeros parells que els imparells.
Però, ara resulta que ja es posa a l'alçada de Déu, Gandhi i la Mare Teresa de Calcuta. Quim, amb tota sinceritat, aquest amic teu està per tancar-lo, si segueix així el pròxim pas és fer-se militant de PP, o de Fuerza Nueva, o d'algún grupuscle Nazi del Pallars, que segur que n'hi han com a tot arreu.
Ara que, pensant-ho bé, té part de raó, perquè alló que li ha fet aquell parent i amic seu, només ho pot perdonar Déu o el Rei, que se l'ha oblidat a la seva carta, i com que malauradament al partit on està son republicans i d'Esglèsia tampoc en volen saber res, ni Déu ni el Rei no hi pinten res, doncs que no cal perdonar res, que el perdó es dona per suposat.
Doncs, au, això. Salut, Republica i molta, però que molta canya a l'aburriment, perquè, que collons fariem els bolats com nosaltres sense discusions absurdes!
Abans que contestis la meva petita reflexió del altre dia, et vull dir un parell de coses:
El món esta format per bons i dolents i, si ens posem molt seriosos, per més ò menys bons i més ò menys dolents. Jo sóc dels primers, es a dir, dels bons, bons i molt bons, i tu , pel teu mal cap, vas passar al grup dels dolentets, però no et preocupis que ho arreglarem.
Et diré que jo pertany a un club molt exclusiu del qual som socis fundadors el Bon Jesús, Ghandi, La Mare Teresa de Calcuta i jo mateix.
Una dels nostres máximes es el perdó. Passi el que passi. Sense rancúnies. Sense mirar enrere. Res. I ens preguntem:
Que hi ha més bonic que portar als descarrilats pel bon camí?
Que seria d'aquest mon si no hi hagués qui marca el camí dret?
Que seria de tu mateix si no tinguessis el meu hombro per repenjar-te escoltant savis consells?
Ramon, jo sempre i sóc. Estàs perdonat i res et será tingut en conte.
Ja sé que em diràs que sóc massa caritatiu, però no puc fer-hi més. El maragall i jo som així.
Bon amic Ramon: Avui estic filosòfic i et voldria demanar una opinió:
El meu millor amic es un personatge que viu en un poble d'uns 2000 habitants i l'interessa molt la política, però pels motius que siguin, no s'hi ha implicat mai directament. I ves per on, un bon amic i parent,li demana que vagi a la llista el.lectoral pels eleccions municipals d'enguany fent costat a un partit del que sempre ha sigut i es ( no sé si serà) simpatitzant. Afí a les idees republicanes i sobre tot, nacionalistes. Pot ser no saps de qui parlo, però si t'hi fixes, no es difícil.
Bé, tornant a lo nostre, l'amic respon a la proposta:
No ho he fet mai, però per ser tu i per ajudar, endavant, però amb una condició inexcusable: vull anar de número 11, es a dir, últim de la llista.
Resposta: Gràcies. Encaixada de mans i tot-hom content.
Pocs dies després surten les llistes electorals i el meu amic no surt ni de número 11 ni de cap número. Va de suplent. A ell, com pots comprendre se l´hi en fot, però el trobo una mica dolgut per la falta de paraula de qui es va comprometre amb ell, perquè sabent-ho, el mínim exigible era dir-ho i segur que es retira i no passa res. I si no ho sabia es que al seu partit van una mica despistats.
Ara, després d'aquesta petitíssima anècdota, et voldria fer dues preguntes:
1. Tu creus que la seriositat d'aquest partit ve de la seriositat dels seus militants o la seriositat dels seus militants es la que conforma el partit?? (I no vull posar exemples).
2. Si algú faltés a la seva paraula en un tema que tampoc té massa importància, que faries?
Per donar-te una pista, et diré el que m´ha dit que farà el meu amic:
- Quim, mira que es ben trist, però no podré votar a la meva pròpia candidatura.
En els curts anys de vida de la Xicoia, han concedit el màxim guardó "La Xicoia d'Or" a persones més o menys (més menys que més) mediàtiques sense tindre massa en conte la seva capacitat gastronòmica ni el retorn en forma de publicitat inherent a la seva nominació. Dubto molt que cap persona de fora d'aquest entorn s'assabentés de que es la Xicoia, d'on es, quina es la seva activitat, quins sons el seus objectius i tantes altres coses. Per que cracks com l'Izaguirre, la Martí, L´Huguet i companyia, no crec que hagin aportat molt a la causa.
Aquest any l'heu clavat. S'ha parlat més de vosaltres en quinze dies que en tota la seva historia. Des de la Razón a l'Avui, des de TV3 a TVE, Tele 5 i els altres, totes les emissores de Radio, centenars de E-mails enviats tant a vosaltres com al Ajuntament i altres ens públics. Fins i tot vareu aconseguir que el nostre ínclit i mai ben ponderat Alcalde, famós per mullar.se en les seves opinions i decisions, es posiciones a favor de la vostra iniciativa, en contra del nostre Neil Amstrong particular, que s'hi va posar en contra, no fos que el pròxim Nadal perdés ventes.
I tot això, gràcies a qui?. Dons als Rucs. Així, en majúscula.
Per tant, reclamo la Xicoia Honorífica, a títol pòstum, pels dos rucs que, sense saber-ho, varen dignificar la seva raça, ens van alimentar i varen posar la Xicoia i Sort al mapa gastronòmic de Catalunya. A més, estic segur que el personatge que rebrà la Xicoia d'Or d'aquest any estaria encantat de compartir l'honor i la glòria amb un ruquet que podríeu portar (naturalment viu), al sopar de cloenda del proper dia quatre de Març. Es el mínim que es mereixen i t'asseguro que s'en parlaria.
No sé si tot-hom sap el que es la Xicoia. Per si algú no ho sap ho diré molt ràpid. Es un col.lectiu dels millors restauradors del Pallars Sobirà que han decidit fer una serie d'activitats tots junts, per donar a conèixer la gastronomia del nostre país.Tots ells son de lo milloret que hi ha no solament al Pallars sinó a tot Catalunya. Si veiéssiu els menús, tindríeu un orgasme a cada lectura, lo qual vol dir que si son vint, serien vint orgasmes. Ja sé que es difícil de creure, però no costa res provar-ho.
De tota manera, si us decidiu a fer el Rally Gastronòmic que organitzen cada any us voldria donar uns petis consells:
1. Si us cau la cartera a terra amb molts i molts euros dins, podeu estar segurs que no us faltarà absolutament res. Però no us ajupiu a agafar-la. Tots son honrats, però els perd el vici. Pot passar de tot.Aquí te pillo, aquí te mato.
2. La majoria del col.lectiu son quatre-sexuals, lo qual vol dir que els agraden homes, dones, gossets i gatets (per aquest ordre), per tant si teniu algun animalet de companyia i no el voleu pervertir, deixeu-lo a casa. A la senyora la podeu portar. Si continueu llegint, vol dir que també sou uns degenerats.
3. Jo no tinc res a veure amb la Xicoia, però els conec a tots i sé de que parlo. Cada any donen la Xicoia D'or a un personatge representatiu dels seus principis . Només us dic que la tenen el Boris Izaguirre i una tal Martí. I aquest any li volien donar al Zaplana però ha declinat l´honor dient que estava massa ocupat tocant els collons als catalans. I lo primer es lo primer.
Si el meu fetge ho permetés m'agradaria fer una cata de Gin tònics, però de bons gin tònics, ja m'entens. Reunir en una sala als millors bar-mans del país, la millor matèria primera, les millors copes, la millor companyia i vinga! Perquè, amic Quim, ho hem parlat moltes vegades, hi ha molts còctels, moltes combinacions i barreges, però només el gin tònic is the best! De fet, si el món fos noble, i les coses justes, quan entressis en un bar només caldria dir al cambrer : si us plau, el còctel! i t'hauria de posar un gin tònic sense perdre ni dos minuts en pensar de quin còctel li estàs parlant. Combinació perfecte, agermanament total, no hi ha dos productes més al nostre món que es fusionin tant bé com la ginebra i la tònica. És un dels pocs exemples on la combinació de dos productes en produeixen un altre de molt millor que els dos productes per separat. Molt lluny, a anys llum de distància queda qualsevol cubalibre, ginlemon, vodkes amb llimona i taronja, i les mil porqueries que actualment es combinen. La Coca-cola és molt més bona sola que amb rom, i el rom és molt millor sol que amb Coca-cola. I després queden els còctels clàssics, la majoria dels quals només tenen sentit per la parafernàlia del barman a l'hora de preparar-los o perquè se'ls fotia algun personatge famós i sembla que amb això ja n'hi ha prou perquè sigui bo. Per no parlar dels Whiskies, qui pot arribar a ser tant subnormal per barrejar un whisky amb un refresc!
Digues-hi la teva, que d'això en saps molt, i de tantes altres coses, i ja fa dies que tinc ganes de llegir-te.
Avui s'ha acabat l'esperança d'un país basc sense violència, però era d'esperar després de veure la passivitat del govern espanyol en el procés de pau, no s'ha fet ni un petit gest per aconseguir la pau real, ni un. Poc hagués costat un atansament dels presos bascos o la legalització de batasuna, però és que realment som molts els que dubtem de la voluntat del govern espanyol d'arribar a una solució vertadera d'aquest conflicte. Siguem realistes, ja ho va dir un gran escriptor català que el més semblant a un espanyol de dretes era un espanyol d'esquerres, i és que no hi ha solució possible amb l'Espanya actual, ni cap Espanya anterior, perquè no tenen cap intenció d'arriscar-se a perdre ni un metre quadrat de "territorio nacional" i sense un clar debat sobre el dret a l'autodeterminació no podem arribar enlloc. Està clar que la independència no l'aconseguirem negociant amb els espanyols, la llibertat no és dona, és pren ,perquè és un dret de tota persona decidir el seu futur en una societat suposadament avançada i lliure. No defenso la violència com a mitjà per aconseguir-ho, però no veig cap manera racional d'aconseguir els nostres objectius que no passi per prendre`ns la llibertat sense comptar amb la voluntat del poble espanyol. Ells no ens deixaran anar mai, ni els interessa econòmicament ni estan disposats a donar una imatge de feblesa d'avant d'un mon cada cop més autoritari i globalista.
Prenguem consciència de la nostra feblesa com a poble, no sabem el que volem perquè ens fa por qualsevol tipus de canvi radical. Som una societat conservadora que ens aferrem al "seny" com a excusa per evitar un progrés real del nostre sistema de vida, que no pot ser, ni serà evident fins que no pugem regir-nos per les nostres pròpies lleis emanades d'un parlament lliure i sobirà. És a les nostres mans, però hem de tenir clar que volem fer-ho realitat.
No sé que en penses tu, ni que en pensa la majoria dels catalans, però val la pena que ens plantejem d'una puta vegada que volem ser de grans i com fer-ho realitat.
Benvolgut Ramon, Molt bona la relació causa-efecte que fas entre la Dictadura i la Monarquia. Jurídicament si una cosa neix viciada, totes les seves conseqüències també ho estan. Hi va haver un referèndum, però tots sabem el que son els referèndums als dictadures. Començo així per opinar del tema de la actualment famosa Memòria Històrica. Si vols que et digui la veritat, me la repanpinflarepanpinfla. Una banda de la meva família era nacionalista espanyola i l´altra republicana. Al seu moment els uns varen repressaliar als altres. Tu creus de veritat que ara tindríem que anar a buscar responsabilitats?. Jo francament no. Es mes: no consideraries un honor que t'haguessin deportat, humil.liat i arruïnat per defensar els teus principis i defensar teva Pàtria?. Dons si va ser així (que ho va ser), no vull que es toqui res. Ja m'està bé. La gran putada serà a l'inrevés.La Puta. J.Sostres
RAMON, amic meu, Avui, després de pensar quatre o cinc segons, he arribat a la conclusió que el ZAR no vol de cap de les maneres la fi de la violència al País Basc. Estic segur que amb el robatori de les armes a França varen tenir un orgasme a tres, d'aquí t'espero (suposant que no hagin estat ells). Tant tu com els nostres amics, m'hauríeu d'explicar si val més una vida o la dolenteria de voler trencar totes les possibilitats de pau per guanyar els vots de la España profunda.
El divendres vaig sentir l'entrevista que va fer el sr. Basses al candidat Artur Mas a Catalunya Radio, i vaig quedar esfereït de les animalades que va arribar a dir. Com pot ser que un senyor que aspira a ser president de tots els Catalans no accepti les regles del joc democràtiques que la nostra societat ha establert? Com pot dir el sr. Mas que un govern sense CiU no és pot considerar legítim? A que juga CiU, si el seu cap afirma sense cap mena de pudor que si ells no manen es produirà una crisi social i política al nostre país sense precedents? No m'ho invento, ja sé que sona a ciència ficció, però és tal i com ho explico. Tothom pot escoltar-ho, és tan fàcil com entrar a la web de Catalunya Radio www.catradio.cat i a la zona de, radio a la carta, buscar l'entrevista del sr. Mas.I a això en diuen Estimar Catalunya, Governar bé? Però com es pot governar bé un país sense acceptar el joc de la resta de ciutadans que no pensen com tu? Però com es pot Estimar el país i la seva gent creien-te un espècimen superior a la resta?
Hi ha una gran diferència entre tenir autoestima, sentir-se capacitat per exercir un rol, tenir confiança en el teu projecte, i entre considerar-se el Messies, l'únic vàlid per lliberar el nostre país del mal del tripartit i conduir-lo a la terra promesa. Fins avui estava convençut que la perfecció no existia, que els éssers humans érem defectuosos per naturalesa, però ara resulta que estava equivocat, la perfecció existeix i està entre nosaltres, les forces divines amb l'Esperit Sant al capdavant han beneït un ésser entre els altres per convertir-lo en el salvador.
El sr. Mas se n'està anant de l'olla, està llençant per la borda la bona imatge que podien tenir d'ell molts ciutadans de Catalunya, inclosos molts que fins al moment no eren votants seus, però que podria haver convençut durant la seva particular croada.
Cada dia estic més acollonit perquè aquest país nostre, tant petit que quan el sol se'n va a dormir no està mai prou segur d'haver-lo vist, ha d'escollir el dia 1 entre fer president el sr. Montilla, un carceller que el senyor ZP ha enviat a Catalunya per portar-nos al garrot, o el sr. Mas, l'elegit per gràcia de Déu com si es tractés del Caudillo.
Quim, cada dia tinc més clar el meu vot. Soc Catalanista, aspiro a un futur més lliure pel meu país, més digne, més just, més humà, però a més de tot això aspiro a que algun dia els catalans ens sentim orgullosos de ser com som, de la nostra gent, de la nostra classe política. Jo votaré ERC, i espero que molta altra gent pensi com jo, perquè només amb una força decisiva d'Esquerra podrem apropar-nos una mica més als nostres somnis de llibertat, entre caudillos i carcellers.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
Un dels problemes pel qual les esquerres no arribarem mai enlloc és, sense cap mena de dubte, perquè sempre lluitem per separat, i no només això sinó que, sovint lluitem entre nosaltres. Als Catalana ens passa, si fa o no fa això, però encara en un grau superior. Als Catalans, a més s'hi afegeix el fet que tenim un gran complex provincià. Volem ser alguna cosa que ni nosaltres mateixos creiem que puguem aconseguir. Els Catalans tant d'esquerres, com de dretes, com de centre, tenim quelcom de conservador en el fet de pensar que no és bo remenar molt la merda, que les coses ja aniran caient a poc a poc pel seu pes, és a dir, tenim por als canvis bruscs i ràpids. En aquest sentit, i lligant-ho amb el que tu em comentaves en el teu escrit, crec que el punt més important en el nostre horitzó de futur no és pas el tema de la monarquia, sinó el de la plena sobirania. No cal que ens plantegem si som republicans i que cal fer per eliminar els monarques de la nostra democràcia. El que cal és unir-nos tots els que creiem que un futur més lliure per Catalunya ens conduirà a una societat més justa, més prospera i més digna. El que cal és lluitar primer per aconseguir ser el que volem ser: una nació entre les nacions lliures d'Europa. I només la unió fa la força. Mentre tothom rebenti el que pugui pel seu costat no arribarem enlloc. Si ho aconseguim , que no serà fàcil, i més si tenim en compte la nostra forma de ser, la teva pregunta ja tindrà resposta. Una Catalunya lliure i sobirana només pot ser republicana. On és la família reial Catalana? Els Catalans no tenim rei.
Ramon, Avui estic neguitós per que hi ha quelcom que em barrina pel cap i no acabo d'entendre. Pot ser tu m'ho aclarirás. Quan els dirigents de ERC parlen de ideologia, sempre i ha dos paràmetres: 1. Som més d'esquerres que el PSC. 2. Som més nacionalistes que CIU. Bé, jo soc relativament d'esquerres, depèn per què. Soc tant nacionalista com el que més. Però per sobre de tot soc Republicà. Em pots explicar perquè mai es fa èmfasi en aquesta qüestió?. Perquè fem reverencies? Sé que avui per avui es impossible fer segons que. Deu m'en guard de pensar en l'últim Lluis ni en Maria Antonieta. Jesús Deu meu. Però al menys es podria plantejar la possibilitat d'un canvi. No ho acabo d'entendre. Si us plau il.lumina'm.
Jo m'he cregut sempre una persona pacífica, però amb que m'ho cregui jo no n'hi ha prou. Així que l'altre dia vaig preguntar-ho a dos o tres amics i tots coincidiren a dir que no només era pacífic sinó un tros de pa, un tou. I em vaig quedar tranquil. I dic tot això, perquè el divendres passat vaig tenir un cop d'agressivitat, controlada però agressivitat a fi de comptes, amb un parent meu que des de fa dos anys milita al PP. El fet és que el meu parent, amb el que em porto molt bé per cert, va organitzar juntament amb els altres pocs membres del seu partit que tenim al Pallars, un acte de campanya amb aperitiu i míting al restaurant que té la meva família a Sort (a casa ens dediquem a la restauració, ja ho saps). Jo no tinc cap problema de servir a qui sigui, mentre pagui i es comporti, però que vinguin els del PP a fer un acte a casa teva, un acte que si t'ho penses bé va en contra nostra, en contra dels catalans, en contra de tot allò pel que sempre he lluitat, doncs això toca bastant els collons. Però si a més, aquesta colla d'anticatalans que se't foten a casa a menjar et penjen una pancarta a l'entrada de l'establiment que hi diu "Vota PP", això ja és massa, i ho sento molt, no ho vaig tolerar. Va ser llavors quan em vaig posar, diguem'm que un pel agressiu amb el meu parent, i vaig exigir-li que retirés la pancarta de casa meva, i ho vaig fer de mala manera. I és curiós, després de tot plegat el meu pare i alguns dels clients que en el moment de la bronca estaven al restaurant, tots catalanistes sense cap mena de dubte, van recriminar-me pel meu comportament. Mentre els senyors de ZAR, que tu deies en la teva carta (Zaplana, Acebes, Rajoy) es permeten la llicència de tractar-nos de lladres, terroristes, i no se quantes coses més, en continuades agressions verbals, perquè si el maltractament psíquic en la parella és considera una forma de la violència domèstica, les agressions verbals dels ZAR haurien de considerar-se d'igual manera que les quatre hòsties que haguessin pogut rebre aquests senyors del PP al míting de Martorell o en d'altres. I el més trist de tots, i això diu molt del nostre país i de la seva gent (tenim complex de perdedors), mentre ells no se n'arrepenteixen i continuen, nosaltres, els catalans, ens sentim malament, tenim remordiments, i la nostra societat ens acusa de violents i intolerants. No ho sé, tot és prou complicat, però ho hi fotem més collons o no arribarem mai en lloc.
EL BLOC DEL RAMON ARQUÉ
"No soc un fan de Raimon ni conec massa l'obra d'Ausiàs March, més enllà del que em van explicar a Literatura Catalana al batxillerat, però he sentit aquesta cançó un munt de vegades a casa, perquè a la meva mare li encanta i francament la trobo genial. Si busqueu el poema sencer, trobareu que parla de la vida, de l'amor, de la mort, dels amics, etc. I de tot això és del que us intentaré parlar en el meu blog."
Benvolgut Quim,
