 “Conten que als embriacs la terra se’ls escapa i han d’agafar-se al fanal. No sé si és la terra o sóc jo, però a mi, sense beure, em passa una cosa semblant. Miro la gent que passa i penso en els xacals.” - Sebastià Joan Arbó (1933) Notes d’un estudiant que va morir boig El llibre del qual vull parlar, se’m va insinuar a la sala gran d’una d’aquestes cases de la costa del Maresme, on la vida es passa mirant el mar des de les alçades d’unes vores de piscina ben condicionades.  Benvolguts Reis de l’Orient que porteu coses per tota la gent, Un any més s’acosta la vostra visita i, per tant, la meva cita epistolar del dia de Sant Nicolau, patró de la quitxalla i de tot allò que ja us he comunicat en velles missives reials. Aquest any però, us l’escric en vigílies. I, a més a més, seré molt més breu que en el passat. Suposo que l’edat em fa perdre les il·lusions, encara que no em fa restar innocència! Tenia 12 anys i la mirada innocent d'un nen quan em vaig perdre entre la torzida a les Rambles a ritme de samba.
Tenia 12 anys i molt per viure, però em vaig enamorar d'uns cabells, d'una barba, d'una mirada sincera i lluitadora. Tenia 12 anys i avui, la seva mort m'ha fet tornar enrera i m'ha arrencat llàgrimes i un bocí de cor:  Els fets que vull relatar-vos van passar ja fa un bon grapat d’anys. El rei de les nostres terres era el Rei en Jaume, assot dels musulmans! Ell, que ja governava l’Aragó i tota la Catalunya comtal, hi sumava dues terres - ses illes i el regne valencià – i un bocinet de més avall, on va anar en ajut del seu gendre, el monarca castellà. El desè Alfons ell era i per Savi ha passat a la història el marit de Na Violant.
Aquesta presentació piulaire m'ha fet un xic més popular del que seria d'esperar. I tot pel fet d'utilitzar un concepte que crec manllevat d'algun indret, però que no recordo ben bé d'on és: Lliureculturador. Em disposo doncs a definir-lo tal i com jo l'entenc. A voltes, la interminable història de la quotidianitat et serveix perles en safata de plata com la que, aquest cap de setmana, m'he trobat. Un segons de cua a Correus, abans d'anar a comprar, m'han servit unes crues ratlles carregades de realitat. T'apuntes a la seva lectura?  @PaulRios , coordinador d'Elkarrim, va piular una pregunta punyetera: ¿Un agujero tapado permite el paso de la luz?
A Taradell, un partit es presenta per primera vegada i treu 17 vots. A la circumscripció de Barcelona, aquest partit juga el seu primer partit en unes generals i treu 17.313 vots i a Catalunya, arriba als 21.771. Pocs, potser sí, però no tan pocs, si ens mirem els resultats dels seus companys d’internacional a la resta de l’Estat. I després diuen que no som diferents, tu!
Per si no ho has encertat, parlo de Pirates de Catalunya i de la seva aposta per la radicalitat democràtica, el coneixement a l’abast de tothom, i la transparència absoluta. Un programa que, inexistent als mitjans, ha restat amagat al gruix del cos electoral d’aquest país, però que ha començat a fer forat des de la xarxa i que té força camp per corre encara. Per cert, saps que Pirates – com Equo o Anticapitalistes – ha finançat la campanya sense préstecs bancaris i a partir de petites donacions? Doncs això, que ja poden aixecar la mà per tirar una primera pedra als vassalls dels bancs que els financen.
Dit això, entro a fer la foto fixa de les societats catalana i espanyola a través dels resultats - provisionals encara - d'aquestes eleccions. Fa pocs dies em va a venir a visitar una d’aquelles persones amb les que un dia coincideixes en un lloc comú i després et fuig del costat per anar-se’n força lluny, geogràficament parlant, del lloc on vius. Hores de tren, camí de Balenyà, jo; i de La Garriga, ella. I sempre, un detall: Una pel·lícula, unes xocolates del país, un llibre...  Són les sis del matí i el plugim remulla els marxadors que fan cua davant l'església de Taradell. Alguns, afortunats potser, s'amaguen dins la guingueta dels autos. La resta tomba la pluja. Un quart menys cinc de vuit. Rupit.
Piulada estratègica: Llevar-me ben d'hora, ben d’hora i sense retrets. Anar més ràpid per estar-hi menys estona i, així, mullar-me i cansar-me menys. #oletu |
Categories
Els meus enllaços.
..
AIRE FRESC
AIRE TRANQUIL... O NO!
EL MISTERI DE LA LLETRA
GRUMETS D''UN VAIXELL PIRATA
Notícies VilaWeb
El bloc de la BibliotecaEl fet casteller vist pel TETE
politics&filmsÚltims 40 canvis
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
