“Birds, when in the sky, go singing: Peace, peace, peace.” – Pau
Casals, discurs davant l’Assamblea de Nacions Unides, 24/10/1971
Fins ara, jo creia que el paradís es repartia entre un prat al
Montseny, alguns raconets del Pirineu i un indret als
boscos humits de l’Equador – Mindo -, però crec que, quan el paradís va
espurnejar la terra, un bon tros va caure al sud d’Uganda, a tocar de
Rwanda.
Intentar trobar un taxi a Mbarara és una de les experiències més desastroses que el contacte entre el nostre món i l’Àfrica ha parit. Anar a Kabale significa apropar-se al Bwindi. I aquest bosc, abans impenetrable, és la meca del diner occidental al cor de l’Àfrica turística. La culpa no crec pas que sigui dels goril•les que hi malviuen.
Em miro les cames, em miro la cara, me’n vaig al lavabo per tenir més llum i... no hi ha cap picada assassina, malgrait tout! Tot i que hem de deixar l’allotjament social a preu d’or ben d’hora, els encarregats tenen la decència de guardar-nos les bosses.
Tot xino-xano, anem cap a l’oficina del Parc, comprem els bitllets i, amb la parsimònia d’un matí de cel encapotat, baixem cap al moll on hi ha les barques que ens han de permetre gaudir d’un passeig pel Canal.
Esperant a peu de carretera, em veig protagonista de Qué.. tan lejos! Són cap a les 9 del matí i esperem el primer cotxe, matatu o el què sigui, que ens retorni a Fort Portal per a assolir la nostra propera etapa: La península de Mweya, al cor del Queen Elizabeth National Park!
Ens llevem per anar a esmorzar i, en sortir de l'allotjament, els arbres es belluguen d'una manera estranya. Aturats, ens mirem aquelles branques que semblen caure dels arbres i el veiem. Un mico salta d'una branca a una altra. Un tros enllà, un altre es penja d'una mà i, encara un tercer, que corre per damunt d'un ramatge que cada cop se li fa més estret.
El dia ens rep amb un xic de sol i força calor. A l'horitzó, vers ponent, la boira omple de misteri les ombres dels Rwenzori, les muntanyes de la lluna. Amb aquesta visió en la memòria, ens carreguem les motxilles a l'esquena i ens acomiadem del Continental.
Una forta punxada a la panxa em treu del llit a les cinc de la matinada. La diarrea s’escola wàter avall i m’alleuja l’intens dolor. El Fortasec substitueix tota la matèria abocada claveguera avall. I el pitjor del cas és que, avui, marxem de Masindi.
Quina son que fa al matí quan passem el vigilant, escopeta a l’espatlla, de la nostra guest-house. A la porta el cotxe de l’Aquili i, al cap d’una estona un Aquili somrient ens saluda.
Que bonica que és la sortida de sol d’agost, camí del Parc. Els camins són amples i anem passen barriades disperses que comencen a omplir-se de vida. A l’entrada del Parc, paguem l’entrada (crec que van ser uns cinquanta dòlars) i, tot just creuada, la porta els primers babuins malcarats, fugen del cotxe tan bon punt volem disparar el gallet de la nostra càmara fotogràfica. La cacera del babuí de les Murchison és un dels esports més difícils de l’Àfrica.
Comencem el dia dalt de l’autobús de l’empresa Link que porta la gent de Kampala a Masindi. Per passar l’estona, compro el Daily Monitor a un dels venedors que pugen a l’autobús. N’entren amb menjar, amb begudes, amb rellotges i arracades, fins i tot, amb teles i tovalles. I és que, a Uganda, l’autobus marxa quan s’omple i, mentres tant, els venedors de carrer amenitzen l’espera dels més puntuals.
Nosaltres, malgrat la parsimònia, hem arribat força d’hora i, això, ens ha permès de seure en els seients més amplis del comboi: els que hi ha just darrera del conductor. Les motxilles ens serveixen, doncs, de recolza peus. I, d’aquesta manera, podem passar el parell d’horetes d’espera amb molta comoditat: llegim, mirem el carrer, fem quatre fotos, escrivim, ...
Llibres escrits, editats, plantejats o enginyats per l'autor d'aquest bloc.
De moment, via el servei sota de demanda de Bubok, però vès a saber cap on aniran en el futur.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
<< capítol anterior
<< capitol anterior
<< capitol anterior
<< capitol anterior
<< capitol anterior
