Arxiu de la categoria: 10b. Les Cartes als Reis

Un aplec de cartes a Ses Il·lustríssimes Majestats els Reis Mags d’Orient

Benvolgudes Majestats – La Carta-Poema-Artefacte del 2016

Barcelona, 6 de desembre de 2015
Diada del Bisbetó

Benvolgudes Majestats que,
de la il·lusió, sou els heralds.
Avui que el Bisbetó fa
d’un nen tot un Senyor,

us escric aquesta carta
que dansa mètricament
amb rimes poc potents
i versos força dolents.

No usaré cap gran paraula,
tampoc us demanaré gaire res.
Car encara teniu encàrrecs,
d’altres anys, insatisfets.

Perdoneu la irreverència
de reclamar-vos exigentment
que us esforceu en les altres cartes
i no us embranqueu en pediments.

Sempre vostre i mai content,

L'anaquista irreverent
L’anarquista Irreverent

Enguany vull demanar-vos

Barcelona, 6 de desembre de 2014.
Diada del Bisbetó

Benvolgudes i benvingudes majestats d’un Orient pacífic i irreal,

I no us enfadeu pels adjectius emprats, ja que, en aquest món tan nostrat, l’Orient s’ha desorientat.

Un any més us escric per Internet una carta que, interioritzant la necessària revissió vital annual, té per objectiu demanar-vos uns presents que em facin la vida més passadora i envejable.

Si, si… he dit envejable i no feliç, tot sabent que el primer d’aquests mots és extern i comunal, mentre el segon és íntim i personal. Segur que essent com sou bonhomiosos, m’ho sabreu perdonar. Però és més fàcil esperar-ho tot dels altres que treballar-s’ho un mateix.

Aquest any ha estat el de ls consolidació de la unitat familiar més bàsica. Enguany som quatre a casa i la salut per tots nosaltres és el primer que us demano com a present.

També us demano capacitat empàtica per a saber gestionar amb mestria el magma en constant evolució de parents, amics, coneguts i saludats que, des de llur intimitat, malden per ser feliços en la universalitat.

Si us voleu gastar diners, qualsevol lectura serà benvinguda, però més que diners, en tinc prou amb una feina que m’ompli professionalment, alhora que em permeti gaudir el màxim de la família que, oh! beneït amor lliure!, m’he triat com a pròpia i mantenim per voluntat lliure i comuna dels dos enamorats.

Eps! I no entengueu malament aquesta demanda, eh! La feina que tinc ja m’és prou bona si s’equilibren responsabilitats a categoria professional, tot mantenint la llibertat de l’intramprenedor que alimenta l’ego propi dels humans amb iniciativa

Seguidament, us animo a fer més grans els Castellers de Barcelona, una colla que les ha passades de tots colors enguany i que es mereix, més que mai, mantenir uns registres de somni i ampliar-los, entre d’altres, amb el castell total, aquell dels vaguistes de peus bruts que resten de peus a terra sense aixafar caps i espatlles.

Continuarem per demanar-vosI un impossible:

Podeu eliminar els elitistes egocentrismes ‘dels millors’?

D’aquells que, creient-se cridats pel destí, se senten superiors a la resta dels humans i, amb el barret de liders – tot i ser mers representants o famosis del seu tros – menystenen la plural i diversa riquesa de la resta dels humans.

No els podrieu dir que són persones humanes, convèncer-los de deixar de jugar als déus, fer-los girar la mirada i les passes cap a la resta dels seus conciutadans?

Sé que, com deia, us demano un impossible fins i tot per la vostra realitat paral·lela tan ben guarnida de màgia i il·lusió.

Ho sé, però cada any us demano un impossible i enguany ha tocat aquesta grandola, aquesta voluntat que sia la gent, la que més ordena, i no els quatre eixalabrats que, butxaques plenes i sous d’escàndol, se’ns toregen amb banderes, mentre desmantellen totes i cadascuna de les estructures de l’Estat del Benestar, de les eines que haurien de permetre eliminar la pobresa dels uns i la riquesa dels altres, tot dotant d’esperit crític a tota la quitxalla que ens ha de construïr el demà.

Ah! Si! I vigileu quan vingueu. Porteu robes riques i els papers en regla, que no seria el primer cop que tres immigrants riallers i bonhomiosos acabessin tancats en un d’aquests camps de concentració que anomenen Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs) i que són la vergonya de la civilitzada Catalunya, terra d’immigrants!

Amb tot l’amor que donen 44 anys de furtives visites nocturnes, la més sentida reverència del vostre fidel subdit

Lluís Mauri Sellés.
Ós Bru a Taradell i
Gladys del Estal a la capital

Carta als Reis – edició 2014: Temps i bona energia!

Taradell, a 6 de desembre de 2013

Remitent:
Papa Lluís
El Niu de la Baldufona

Destinatari:
SS.MM. Melcior, Gaspar i Baltasar
Palau dels Orats d’Orient

Benvolguts i sempre benvinguts Reis Mags,

Com marca la tradició més cauera, aprofito de nou la diada del Bisbetó per a enviar-vos aquesta missiva de retrobament i comandes.

Aquest any però no tinc gens clar si he estat prou bo o no i és que, com molt bé sabeu i és conegut, això de ser pare és tan engrescador com sacrificat. I et deixa pocs instants per a la reflexió introspectiva i l’anàlisi personal de bondats i trapelleries.

Com vosaltres teniu ulls per tot però, us escric aquestes quatre ratlles, tot anhelant que el meu esdevenir vital us hagi estat suficientment correcte com per rebre algun present en la vostra propera visita.

No us demano que els manaires tinguin seny i que el domini i el poder esdevinguin cooperació i respecte mutu. Ni les vostres arts, capaces de generar Vida, poden llevar l’orgull egoista i reclòs de qui arriba a manar i imposar-se damunt dels altres.

És així doncs que em conformo en demanar-vos:

Un polsim de bondat per tots els cors.
Unes dosis de salut per a tothom… i, egoisme clànic, sobretot pels meus (i les meves).
Molta força per la menuda que creix esponerosa com una rosa de tardor.
Molt d’amor per la bella sirena que, tossuda i amorosa, esdevé la millor mare que aquest món ens pot donar.
I, posats a demanar… molta felicitat per tothom que m’envolta i que, de ben segur, la necessita ara que els manaires no ens deixen girar rodó.

Acabo la comanda, afegint-hi un parell de foteses que crec que poden ajudar en la fita de la bondat eterna sense sortir de casa.

La primera són dies de 25 hores, per dedicar la 25à hora a escriure i fer esport.

I la segona, i més il·lusionant, és fer-me soci de SomEnergia, la cooperativa d’energia verda que malda per omplir la xarxa d’energies sostenibles i que ens facin millor respirar.

L’alta de soci són 100 eurets (que em retornen si em dono de baixa) i que podeu adquirir seguint les instruccions d’aquest enllaç.

I és que, fent-me soci, m’estalviaré uns eurets de la factura de la llum de casa (uns tres o quatre eurets a l’any) al mateix temps que estaré contribuint a projectes renovables i, per tant, a què tots puguem, com deia, respirar un xic millor.

A més, crec que m’ajudarà a ser un xic més a prop del vell projecte de posar plaques solars a casa per a contribuir, com un petit i modest node, a l’eixida d’aquest altre món que despunta en l’horitzó.

Sempre vostre,

Lluís Mauri Sellés
Pare, lliureculturador i somniatruites

Carta als Reis: Eva’s edition

Davant les
despulles sense
cor del Princep Jordi,
el sense fronteres,
Gràcia, Barcelona

Benvolgudes i sempre benvingudes majestats,

Com ja va essent tradició, aprofito de nou la diada del Bisbetó per a enviar-vos aquesta missiva de retrobament.

Enguany no us diré si he estat bo o dolent, ja que crec que no sóc jo qui ho ha de dir, sinó aquells que són al meu voltant.

El què si que us puc dir, com a novetat més destacada i joïosa, és que pels volts del 14 de febrer vam engendrar un plançó que ara és apunt de fer el seu primer mes d’edat.

És una pubilla bonica com un raig de llum en la fosca nit dels temps que corren, un raig d’esperança que la vida ens ha donat per a superar les malvestats d’aquests moments d’incertesa.

Per això, aquest any, la carta deixa les cabòries socials, polítiques i culturals habituals, i s’endinsa pels mars embravits dels instints més animals.

Si, tal i com diuen els savis, vosaltres sou l’encarnació de la màgia, us ha sortit competència. Es diu Eva, és a dir font de vida, i és per ella que us demano que em carregueu de paciència i calma davant dels seus plors, de llums per escatir-ne el significat i, per damunt de tot, d’amor, d’incansable carinyo per a fer-la créixer conscient de llur triple condició rebel, com a dona, de classe “deudora” (ês a dir, humil, obrera, popular) i de fondes arrels interculturals (catalanes, per part de pare; i andaluses, per part de mare).

Filla de Taradell i de Triana, ella és l’únic regal que us demano: feu-la créixer doncs sana, forta, ferma i inquieta per a fer d’aquest món un espai més just. I feu-nos a nosaltres, els seus pares, dignes de la condició que la vida, a través nostre, ens ha volgut donar.

Tot això i res més és el que us demano per aquesta criatura que us veurà arribar per primer cop uns dies abans de fer els dos mesos de vida en aquesta vall on som ficats.

Amb tot el respecte i admiració d’aquest nen que ho segueix essent com a pare,

Lluís Mauri i Sellés
escriptor, lletraferit i pare

Carta als Reis: 2011 edition

Benvolguts Reis de l’Orient que porteu coses per tota la gent,

Un any més s’acosta la vostra visita i, per tant, la meva cita epistolar del dia de Sant Nicolau, patró de la quitxalla i de tot allò que ja us he comunicat en velles missives reials.

Aquest any però, us l’escric en vigílies. I, a més a més, seré molt més breu que en el passat. Suposo que l’edat em fa perdre les il·lusions, encara que no em fa restar innocència!

La meva primera demanda doncs, és que cada cop hi hagi més gent que s’uneixi al món dels compromesos i que rescindeixi el contracte que, amb la seva passivitat, signen cada dia al dematí:

I és que encara hi ha gent que decideix llevar-se cada dia sense obrir els ulls a les injustícies de quatre egoistes entossudits en aplegar tots els diners del món. Jo ja sé – ja he dit abans que no he perdut la innocència – que cada dia som més, els que obrim els ulls a la falsedat que, durant aquestes festes, s’engreixa:

Però encara n’hi ha que, com braus de lídia, segueixen llançant-se al capot de la compra compulsiva i l’engreix dels comptes dels egoistes suprems. Després, dessagnats per l’estocada final dels deutes, malden per sobreviure quan ja no són res.

Doneu-los-hi llum a tots plegats!

Doneu-los-hi llum per aprofitar les escletxes que la vida dóna per fer un món més juts i bo. Ja sé que us demano massa, ja sé que enguany no us demano ni el més remenut bri de riquesa. No vull tres parells d’ulleres noves – com fa el greixós de vermell en l’anunci aquest – ni números de loteria, ni tant sols un pedaç de carbó.

El carbó doneu-lo als que passen fred! I les ulleres… als que no volen veure la força que tenen si s’apleguen amb els que ja són construint un món just per a tothom.

Doneu forces a la Kim i a la gent que, com ella, es belluga per a fer un món més just.

Doneu febleses als especuladors i a la seva trepa de crancs dels cocoters, coneguts lladres de rostre amable i cor inexistent.

 

Com us deia, ses majestats, seré breu enguany. Breu i concís, concís i directe, ja que d’altra manera acabaria com en Sebastià Joan Arbó, qui al 1933 va escriure aquelles belles Notes d’un estudiant que va morir boig:

 “Conten que als embriacs la terra se’ls escapa i han d’agafar-se al fanal. No sé si és la terra o sóc jo, però a mi, sense beure, em passa una cosa semblant. Miro la gent que passa i penso en els xacals.”

No en tindríeu pas una còpia per deixar-me-la llegir, oi?

Sempre vostre,

 

 

Lluís Mauri i Sellés
infant, joliu i, quan pot, bona persona

P. D. : Recordeu que la nevera és a la vostra disposició i que trobareu aigua pels camells dins de la banyera.

P.D. (2): Us deixo un parell de regals:

 

El primer és un sentiment empresonat en rima.

I el segon, tot un garbuix de renúncies i troballes sota un sentiment preciós:

I encara un tercer regal, la lletra d’aquesta història de somnis i vigiles d’amor:

Era Nit de Nadal estimada
a la cel·la dels borratxos
quan un vell em va dir
que (ell) no en veuria cap altra
i es va posar a cantar una cançó
“L’estranya rosada de la vella muntanya”
i vaig apartar el rostre
i vaig somniar amb tu

Vaig tenir un cop de sort
i van venir divuit a un
tinc la sensació
que aquest any és per a tu i per a mi

Així que feliç Nadal
t’estimo, estimada
puc veure temps millors
on els nostres somnis esdeviindran reals

Ells tenen cotxes
grans com tavernes
tenen rius d’or

però el vent et travessa
no és lloc per als vells

Quan vas prendre la meva mà per primera vegada
en una freda Nit de Nadal
em vas prometre que
Broadway m’estava esperant

Tu eres ben plantat

tu eres bonica
Reina de la ciutat de Nova York
quan la banda va acabar de tocar
van xisclar com el que més
en Sinatra era cantant
i tots els borratxos cantaven
i ens vam besar a la cantonada
després vam ballar durant tota la nit

Els nois del cor de la policia
cantaven “Badia de Galway”
i les campanes ressonaven
pel dia de Nadal

Tu ets un gandul
Tu ets un gamberro

Tu ets una vella puteta de merda
vivint aquí gairebé morta amb el degoteig caient del llit

Tu, sac de brossa

Tu, cuc infecte

Tu fastigos xapero

Bon Nadal per al teu cul
Demano a Déu
que sigui la nostra última nit

Els nois del cor de la policia
cantaven “Badia de Galway”
i les campanes ressonaven
pel dia de Nadal

Jo hagués pogut ser algú

Bé, qualsevol podria

Em vas prendre tots els somnis
el primer cop que et vaig veure.

Els vaig conservar amb mi, estimada.
els vaig ajuntar amb els meus
no els pot fer tota sola
he construït els meus somnis al teu voltant

Els nois del cor de la policia
cantaven “Badia de Galway”
i les campanes ressonaven
pel dia de Nadal