Arxiu de la categoria: 01c. Relatos de las dos orillas

En principi, havia de ser Sevilla i Triana. Però hi ha tants rius per creuar i tantes ribes per descobrir, que el vull fer un xic més gran.

Goodbye Rota

S’escolen les darreres hores d’unes vacances, les de Rota d’enguany, on, més enllà de parents, arenes, llevants, el macarronic anglès de l’speaker de platja i les juganeres onades, hem pogut viure un xic de geopolítica mundial. 

La recent ampliació de la Base Naval en nombre d’efectius s’ha notat pels carrers de la vila – estols de joves, massa joves, amb braços sobremusculats -, cursos de formació sobre Rota i els seus encants per als nous veinats, fires d’empreses locals dins del bocinet d’Estats Units a les vores d’Astaroth i força pisos to rent . Ah! Si. I, per als més menut, la millora dels playgrounds i els seus entorns.

I tot en un municipi tradicionalment conservador i que, en les darreres eleccions, ha pasat d’ésser governat pel PP i Roteños Unidos ha ésser dirigit pel PSOE i Izquierda Unida

S’acaba l’estada a Rota, s’acaben els pavos, les tortugues i els passejos entre pins afaisonats pel vent damunt de dunes d’arena i pinassa. La melanconia comença a bastir-se en aquestes hores tardanes, en aquests moments en què la sorra corre en direcció al sol que es pon més enllà de los corrales. 

L’abuela torna a ser aquell sac de nervis que veu com li fugen les hores d’estar con sus nietos chicos. Les tatas, els titos i el padtino David resten en el record recent que també engloba al Miguelito, la Marta i el Carlos, al Pablito d’ulls eterns, el trapella del Javi , a mares, pares i més gent que, com l’inesperat tito Curro, nia entre Sevilla, Pinzón i la Rota de platges immenses i aigües fredes i glacials.

Tornarem. Si la vida no s’espatlla, tornarem. Però ara cal deixar de ser Atlants per tornar al cap i casal, per mediterraniejar un xic i acabar aquest estiu a Taradell, l’altra vila, la vila que nia nord enllà.

A la serra de vora el mar

Grazalema és una perla oculta a l’interior de Cadis, un tresor amagat rere les platges d’aquest tros de món ocupat per sevillans amb ganes de sol i serena.

Guadarrama desprèn l’aroma d’una història farcida de mestisatges furtius i anhels de llibertat. Una història encimbellada per llur passat musulmà que perdura en lletra dura: Guadarrama, Benamahoma, Majaceite, Guadalete, esglèsies que anaguen velles mesquites cristianitzades i ja, molt més modern, la figura suprema de El Tempranillo, veritable ànima lliure, bandoler entre bandolers que, com a Taradell, es recorda any rere any en festes populars i participatives

Els replecs dels cims d’aquesta serralada supuren rius d’històries, rius que neixen a l’excels El Torreón, les Agudes locals, mole impúdica des d’on admirar el punt mateix on mediterrània i atlèntic es besen i es toquen les aigües.

Pobles blancs, de carrers estrets i fresquívols, construits per vèncer la calor de l’estiu i el fred de l’hivern.

El contrast entre Rota i Grazalema és total. Rota és bullici, Grazalema, calma i pau.

I què dir de la Villa Turística, el nostre hotel? 

Habitacions correctes, espais comuns excelsos, cuina esmerada i una piscina d’aigua gelada que reconforta cos i ment a la vegada.

Des d’allà, des de les habitacions de l’hotel, un hom pot dialogar amb el poble de Grazalema que li és just davant per davant. Una Grazalema que, diuen els entesos, és d’origen àrab i deu el seu nom al fet d’ésser fortificació natural d’alçada. 

Certament, des d’aquí, des del balconet de l’habitació número 13, sembla ser una perllongació blanquinosa de la imponent serralada que nia damunt seu.

Ah! Si! I si enlloc de pau, voleu festes, són ara, del 19 al 22 d’agost i són farcides d’activitats per la canalla, veritables protagonistes d’una sierra que, com el Montseny, és feta per ells, per ells i per nosaltres

Up the Sierra!!

Un estiu de llevant

Portem ja una setmaneta de vacances rotenques, una setmana allunyats del brogit barceloní i llurs familiars rutines, una setmana de llevant.

El llevant a les costes de Càdis és la mescla perfecte entre la força de la tramuntana i la sequedat del ponent català. El motiu és ben lògic, acarats a l’oceà, el llevant ve de terra.


L’arena de la platja s’aixeca i les ones prenen alçada, una alçada que fa les delícies dels kaisurfistes aquí, a Rota; però que passat Cadís, és atracció de surferos d’arreu.
Quan bufa llevant, la platja és territori salvatge, és record de natura en estat pur. Anar-hi amb la mainada demana d’atenció i protecció. Mil agulles colpegen el cos, mil ones per saltar a peu de platja.

Diuen els locals que això no és normal, que tants dies de llevant seguits no els havien tingut mai. Coses de la memòria suposo, ja que el llevant gadità és comú, o si més no a mi m’ho sembla, i no és tant dolent com diuen. La platja és vedada? Doncs anem de parcs infantils o de visita als carrers del centre. I és wue Rota té varietat i, en la varietat rau el gust.

I és que, tal com em van dir fa un temps:

Pa gustos, los colores

A sol i arena

De vacances un hom s’allunya de la realitat quotidiana i, si vol, es pot mirar el seu món des de la distància.

Enguany, Rota és un xic millor que l’any passat. Si, és cert, han tret el vaiixell ratat que hi havia al Parque del Atlántico, però han millorat, i molt, l’àrea infantil del Parque del Mayeto i han afegit un fòtil al parc infantil de La Costilla. Ah! Si! I damunt La Moderna, el PP local té renovellat cartell, que ja els tocava.

L’actualitat internacional, a Rota, es palpa als carrers. Agost és mes tranquil a la Base Naval. Pels carrers del centre, com a molt, s’hi troben comandaments o homes fets i drets i amb canes al cabell. I, molt de tan en tan, sents el so estrident d’algun avió fent maniobres. Enguany, els carrers del centre de Rota hi ha criatures hipermusculades i amb tatuatges abundants. Soldats de tropa, peons de l’exèrcit de l’oncle Sam. Pels aires, cada dia hi circulen helicòpters iés dificil de trobar canes que parlin en l’idioma dels súbdits d’aquells verals.


Veient la part lúdica  de la guerra de ben a prop a un li entra una ceta urticària en veure com s’esbatussen per una festa en un llogarret de l’Empordà.Eps! I no em posiciono sobre una boutade que és noticia per manca d’informacions rellevants. 
No sé, però, de Rota estant, tinc la sensació de viure en un Titànic que navega aliè i insensible als impressionants icebergs que suren al seu voltant.

Qué es un rotanrolla?

La gente pregunta, ¿Qué es un rotanrolla? Y yo les digo que no tiene nada que ver con familieos, playas, ni viajes al Mayeto. No, no… Es mucho más que eso, amigo mío. A todos nos gusta la buena vida. A unos la cerveza, a otros los hijos, a otros los parques, los pinares o el centro. Pero un rotanrolla es diferente. ¿Por qué? Porque un auténtico rotanrolla quiere el pack completo».


Parida sorgida de saber que s’està maquinant el Rota’n’roll, projecte sobre un maridatge històric que ha modificat, i molt, el tarannà d’una vila marinera, de llarga historia miltar -tot sia dit- que es distreu mirant la veïnat tacita de plata.