Són quarts de quatre de la matinada quan la cinta de les maletes s’atura a l’aeroport de Nouakchott. Els temors congriats a l’aeroport de Barcelona, tot deixant el divagant món de les il·lusions i les pors, prenen cos.
Les nostres motxilles no han superat el retard en la sortida del vol a Barcelona. La cursa per l’aeroport de Casablanca ens ha permès arribar a destí, però les motxilles no tenen cames per corre i, impedides de seguir-nos, descansen en algun lloc de la ciutat més cinematogràfica del Marroc.
Em passejo pel pati interior del Parc Tecnològic. La jornada laboral transcorre sense gaires incendis, però després de fer un treball afinadet i dels que desgasten les neurones, faig una aturada i passejo pel pati amb evident parsimònia.
Avui és dilluns i sóc a Taradell. Després d’un intens cap de setmana a cavall entre Taradell i Gràcia, Gràcia i Poblenou, Poblenou i Gràcia de nou... Uuuuuffff! ... seguim fent els papers que ens han d’obrir les portes del desert.
Com la paraula màgica de la cova dels tresors de l’Alí Babà o la clau del cofre dels pirates, aconseguir el visat per anar a Mauritània s’està convertint en la primera aventura d’aquest iniciàtic viatge a la terra dels almoràvids, dels moros, de les caravanes i el desert d’aigua blava.
Llibres escrits, editats, plantejats o enginyats per l'autor d'aquest bloc.
De moment, via el servei sota de demanda de Bubok, però vès a saber cap on aniran en el futur.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
