Arribem poc després de les vuit a les portes del temple. Ja hi ha una mica de cua i la nit, com si el trobes a faltar, es tenyeix d’un fred polar per ser a la ciutat on som. La gent s’amaga entre les robes. Una salta i l’altre mou les cames com si estigués escalfant per entrar al terreny de joc d’un partit de futbol.
Poc més d’una hora després s’obren les portes i els glaçons de la cua poden recuperar la fesomia humana amb la calefacció dels túnels d’accés a la històrica sala barcelonina. A baix, una pantalla i un projecte va passant imatges d’en Marc Grau fent de les seves. Per alguns, són llàgrimes als ulls. Per d’altres, visions d’un espectre recuperat per tornar-nos a tocar la guitarra.
En Santi, amb ulls de son, salta a l’escenari per a fer d’oficiant de la missa cantada a llaor de Sant Marc, el de la guitarra.
Per coses d’aquelles que passen a la vida, un servidor, de tant en tant, fa endreça dels seus escrits. Avui n’he trobat un datat l’any 1992 i m’ha fet gràcia, recuperar-lo per desar-lo en aquest bocinet de Cau.
No ho sé, però potser et pot arribar a agradar i tot.
Les últimes voluntats d'un bon jan
La porta s’obra i una ombra amb texans i bambes s'escola dins del
local. Jo, de la barra estant, m’ho miro tot amb un xic de por. I és que
arriba la nit i sóc tant fràgil.
M’han deixat sol. Criden i riuen i fan xerinola. És de nit a la vella plaça de la vila. Jo, des del lloc on m’han emplaçat, em miro l’entorn amb una certa basarda. Massa fosc, massa gent, massa... Tinc por que no em facin res.
La vida dóna moltes voltes i, quant hom se n’adona, ja és volant per la Gràcia més dolça, camí d’un concert de bon jazz.
La història, però, no comença a Gràcia, comença al Facebook. ÉS en aquest espai binari i digital on recupero el contacte amb en Xavi Maureta, un d’aquells gegants inquiets que ha fet de la música passió i ofici i ens en dóna tot el seu benefici. I és que, tant aviat com el retrobo, li cedeixo el mestratge sobre la pàgina que vaig crear per poder portar el mestre a la butxaca i mostrar-ne la meva pública admiració.
La conversa virtual va prenent forma i s’acava quan m’anuncia que aquesta nit es dóna un xic a l’Heliogàbal de la vila de la plaça del Rellotge.
Llibres escrits, editats, plantejats o enginyats per l'autor d'aquest bloc.
De moment, via el servei sota de demanda de Bubok, però vès a saber cap on aniran en el futur.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
