Feia dies que el veia per les llibreries de gràcia. N’havia llegit la contraportada i m’havia captivat, però encara no em decidia a comprar-lo. Mancat de diners vaig anar a comprar un llibre de segona mà per fer un regal i, com em feia mandra pagar-lo en efectiu, vaig adquirir El rellotger de Gràcia, l’opera prima d’un d’aquests graciencs que fan vila tan com poden i que, amb el seu llibre, honoren generacions de persones que han fet (o encara fan) la Gràcia d’avui. Però no us penseu que ho vaig descobrir tot just comprar el llibre. Ha passat unes quantes hores a la tauleta de nit. D’altres lectures, que havia de retornar a la biblioteca, retardaven el viatge al món d’en Joan Lafarga. Però, finalment, va arribar el dia i avui mateix l’he acabat ben espurnejat de saviesa.
La esbojarrada lectura de La misteriosa flama de la Reina Loanaem té transportat al més profund de la ment d’un home que viu dins d’un coma profund i irreversible. Umberto Eco, l’autor de la cosa, mostra de nou el seu domini de les paraules, de les paraules i de la construcció de realitats. La lectura supera, i amb escreix, allò que és humanament possible. Aquest home és un geni, un savi, un …
L’anada des de la plaça de la Vila de Gràcia és suau i en baixada. Amb dues pedalades, hom ja és rodant per la Diagonal i, quan se n’adona, ja és inventant-se camins per a superar la plaça de les Glòries.
En sortir de la feina, torno a prendre la bicicleta, però enlloc de tornar cap a Gràcia, m’acosto a la Biblioteca de Poblenou. De nou, la Diagonal és el camí i, tot seguint, el carrer Bilbao, arribo al destí sense cap entrebanc. Aixó sí, a manca de costum, m’hi fa arribar un xic abans que obrin les portes de la llar construïda a llaor d'en Manuel Arranz.
Avui és dilluns. I la bimba laboral comença a rodar de nou. Ho fa pel terreny de joc d’un partit habitual: Guanyar-se el pa de cada dia amb la suor dels dits que teclegen l’ordinador.
Divendres, però, en acabar la feina, el cotxe se’n va anar cap a Taradell. Ho va fer per a deixar-nos gaudir d’un sopar a la fresca. Un sopar d’aquells on, l’animada conversa amb els pares, es gronxa de la fresca d’una de les darreres vesprades d’estiu. Després que el sol, així fet el rogenc espectacle.
Arribo a casa i caic al llit. Esgotat deixo de sentir com es belluga i em fa el sopar. Si estigués sencer, em sabria greu no donar-li un cop de mà, però l’esgotament guanya la batalla, i caic en un son perillós en aquestes hores de vesprada.
Em desperta l’oloreta del lluç, les patates i la ceba. Amorosa s’acosta al llit i, el dolç gust dels seus llavis es barreja amb l’aroma dels aliments que prendrem.
Avui, i fins el 26 de maig, podeu votar algun dels spots del concurs “Donem la cara per la sida”. Sens dubte, el millor spot és el que compta amb el granet de sorra de l’autor d’aquest bloc i d’un bon grapat d’amics, coneguts i saludats del barri del Poblenou.
Si no t’importa obrir portes, mira’m bé i, no ho dubtis, Vota’m!
Dissabte al vespre, en Ramon se’n va endur una gran sorpresa. Sempre és sorprenent, trobar-te el teu món resumit en un sol lloc. Però quan s’entra en quarantena, val la pena, fer-la grossa i rodejar-te de tots els teus en un instant.
Però aquest apunt no va de dissabte. I és que, després de viure el món d’en Parera, vam viure un diumenge força atlètic i esportiu.
És dilluns i Taradell es desperta ben blanc. Mig adormit, surto del llit i em desvetlla un paisatge que m’atrau: Volves de neu cauen amb força en un terra que, a les set del matí, ja té fesomia nòrdica. Aquella fesomia que allunya el poble del cau i malda per retenir-te dins la llar i no sortir-ne gaire.
Una nevada és silenci i repòs, però, el sentit de la responsabilitat, ens fa sortir del cau i emprendre el camí de la capital.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
