Qui té ínfules literàries, sovint s’eleva massa per damunt de les seves possibilitats. Aquest és el meu cas: Cada cop que em crec poeta, la realitat m'empenta avall.
Mireu si en sóc d'atrevit que, fins i tot, em vaig presentar a un concurs de poesia amb un recull – El terrat, es deia – que acabava amb el següent aplec de ratlles curtes que, ara, em resulten de força actualitat:
El darrer apunt del 2011 el vull fer ben rimat. Vessant en una llengua que no'm deixa descansar. I és que els mots se m’embarbussen trapellejant tot el meu cap, i les lletres s’agombolen en desordre organitzat
Quan ja crec que n’he pescat una, se m’escola per algun forat i em surt esperitada per la falange distal. Quan la veig a la pantalla em venen ganes de plorar, car l’ordre que jo cercava no és el que han triat
Acomiadem doncs el 2mil11 amb aquests versos mal girats i mirem d’entrar al 2mil12 amb poemes de veritat
El bloc de poesia diària, atrevida, innovadora i de qualitat Rimes turbades, m’ha recordat una d’aquelles tradicions de Nadal que a casa sovint acabava amb un xarrupet de cava pel menut glossador. Allà, al bloc citat, van publicant el poema, a raó de 4 versos cada dia, tot deixant-lo ben acabat el mateix dia 25, a les 12 del migdia.
A voltes, la interminable història de la quotidianitat et serveix perles en safata de plata com la que, aquest cap de setmana, m'he trobat. Un segons de cua a Correus, abans d'anar a comprar, m'han servit unes crues ratlles carregades de realitat.
El Puigmal ja s’acotxa sota’l
mantell de neu que
l’aïlla del fred i
serva la llavor que’l
fa tan bonic en
primavera.
Amb el cim ben adormit,
les juganeres aigües
del riu que glossar el gran poeta,
acullen les passes xiroies
d’una comitiva ben discreta.
M’estimo aquest país
com el ventre de ma mare!
I m’agrada mostrar-lo,
mostrar-lo en la tardor
de fulles roents
i boires espesses.
Dissabte,
es van embadalir al sal del Grill
es van esgotar a les Marrades
van descansar prop d’uns isards.
I, la boira capriciosa,
ara ens mostrava la Coma de vaca
ara ens descobria el cim de Noufonts
ara ens obria la vall del Freser
ara ens encantava amb el Pla de les Eugues
i un Refugi sincer que,
endormiscat per la flonja, em somreia tot dient:
Seguint la sana expressió d’una gent que, d’una cançó per feinejar a sol i serena, n’ha fet himne nacional. Això sí, un cop passada pel sedàs de les sagristies i dels ateneus llibertaris, entre d’altres, eus aquí una sàtira que, amb música segadora, li dediquem humilment a les eleccions estatals d’aquí a un parell de setmanes:
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
