No sé si va ser exactament la pregunta que ho va començar tot. Feia uns minuts que havia aterrat en un país desconegut, feia uns minuts que s’havia acabt l’espera d’un viatge llargament desitjat, d’un estalvi que m’havia portat de corcoll i m’havia fet ratejar despeses d’ací d’allà durant més d’un any.
Si fas el passi de diapositives, et recomanaria d'acompanyar-lo amb un fil musical adequat: .- Inicia el recorregut amb aquesta tonada i continua-la amb alguns dels temes recollits en els següents llocs web:
No sé si saber dónde se encuentra La Guaragua puede acercar a un vagabundo forastero de bolsillo corto y solitaria vida a la simpar y tradicional figura del chulla quiteño.
El cotxe em deixa a les portes del Mariscal Sucre de Quito. Descarrego les bosses i intento fer el cor fort en acomiadar-me dels meus panas.
La sortida de Quito té quatre estacions: La primera és el control de passaport on, un agent amb gavardina, controla la documentació per accedir a la part de trànsit i embarcament de l'aeroport.
Fet el primer tràmit, hom arriba als taulells de facturació. La cua del vol de KLM i AirFrance és força llarga i, mentre hom espera, un nou agent de duanes et demana quants dies has estat a l'Equador, què hi has anat a fer i si portes alguna peça d'artesania indígena a la bossa. Al cap d'una estona, ja pots facturar la bossa grossa i seguir a fer el següent tràmit. Aquest, consisteix en pagar una taxa de 40,80 dòlars per a sortir del país. Potser per alguns és un abús incomprensible, però per un servidor és un preu baix per la riquesa personal que hom treu de l'experiència.
Vora les 12 del migdia, la camioneta s'atura a l'Alberg de Muntanya de l'entrada sud del Parc Nacional Cotopaxi. L'alberg es troba un xic després de creuar una de les llengües de terra volcànica que, de tant en tant, cal netejar per deixar pas als vehicles.
El dia abans de pujar al Cotopaxi, la muntanya se'm mostra tant seductora com el dia que vaig arribar a l'Equador. En aquella jornada, em va badar el cràter obscè mentres l'avió virava al seu capdamunt a la recerca de la pista d'aterratge a Quito.
Avui, el volcà se m'ha mostrat amb la claredat i robustesa d'una jornada il·luminada pel sol més intens que hom pugui gaudir al planeta terra. La muntanya és fosca en la seva àmpplia base. Un xic més amunt, un mantell blanc en cobreix el coll i just damunt del volcà, un núvol de boira.
Eren les 8 del matí, a aquelles hores, jo ja hauria de ser camí del José Ribas. Em deixarà pujar-li a les espatlles per veure el món des del seu cim?
(escrit sense accents ni ces trencades. coses dels teclats)
Tot viatge demana d'unes visites turistiques basiques i a l'Ecuador n'hi ha una que cal fer.
A la Mitad del Mundo, just per on passa la linia equatorial hi ha un museu on s'explica la riquesa d'un dels paisos mes menuts, pero a l'hora mes rics del planeta. Multitud de cultures i de natures diverses es donen la ma en un rovell d'ou que fa, si fa no fa, el tamany de l'antiga Corona d'Arago.
El cel es tenyeix de daurat damunt les barraques que que donen entrada a Misahualli. Els micos xisclen i els guacamais s'esgargamellen. Es tant bonic aquest indret.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
Havíem pujat a 
