|
03b. Vers els municipis del Coneixement Un municipi és com un vaixell en moviment enmig d'un estol de vaixells molt semblants els uns dels altres. Un municipi és la traducció jurídica d'un aplec de sentiments i tradicions sovint mil·lenàries.
Un municipi és quelcom més que una administració mercantilista al servei dels veïns i les veïnes que en ell s'apleguen per viure. “El secret està en intentar no resoldre el problema sense saber quin és”
Lyn Heward (2006) La Màgia
El 2007 es va cloure amb la presentació pública, a la seu de Caixa Manlleu, d’Ausa Futur, la societat de desenvolupament i dinamització empresarial liderada per les que, possiblement, siguin les cinc empreses senyera de la comarca d’Osona: Bon Preu, Casa Tarradellas, Fundició Dúctil Benito, Farga-LaCambra i Casa Riera Ordeig. I és que els mitjans diuen que el 2007 ha estat l'any de les xarxes socials i van farcidets de noticies sobre aquestes plataformes web. El radar de navegació personal ha detectat bancs curulls d'informacions sobre aquesta temàtica coincidint amb l'acabament del present exercici tecnològic. Informacions que presenten una espinada com la d'aquesta noticia o la d'aquesta altra que, traduïda al català, transcric en aquest espai: "2007 i les xarxes socials Es tracta de xarxes com MySpace i Facebook, encimbellades a la cresta d'un frenesí social, que, fins i tot, afecta a la vida íntima de les persones. Les paraules clau més buscades a Google aquest 2007 donen com a resultat que 7 d'elles tenen a veure amb xarxes socials: Badoo, Facebook, fins i tot la canadenca Webkinz, un espai on els nens juguen amb ninots de peluix virtuals i contacten amics de la seva edat. Les xifres ja són impressionants, uns 110 milions d'usuaris per MySpace i 55 milions d'usuaris per Facebook. Segons Comscore en aquest 2007 els espais de socialització han rebut 500 milions de visitants. A Corea, el web social CyWorld compta amb 18 milions d'usuaris, el que representa una penetració del 85% en el mercat del país asiàtic. Però hi ha preocupació a Europa i als EEUU pels fràgils límits de protecció de la intimitat que hi ha en aquests espais socials, on hi ha nombrosos casos que afecten seriosament aquesta intimitat i s'intenta reaccionar davant d'això, amb regles de protecció més apropiades. Però, malgrat tot, el creixement d'aquestes xarxes és espectacular, el que també es considera com una evolució natural de la web. És la època de les persones amb xarxa social, o la rellevància de les persones en funció de la influència de la xarxa social." Pist@s de LaviniaTC, traducció pròpia. ¿Què podem cuinar amb aquest peix informatiu? Quins altres ingredients cal aportar-hi per a fer-ne una lectura crítica? I, encara més, què tenen a veure les xarxes socials i professionals amb el municipalisme del coneixement? En el Ple Municipal de Santa Llúcia a Taradell, l'Alcalde va justificar la cobertura "amb caràcter eventual" (per ell, sinònim de càrrec de confiança) de dues places de l'Ajuntament: Una, d'Auxiliar Tècnic d'Informàtica, justificant-la en què no és una plaça gaire atractiva perquè són poques hores i durant un temps no gaire llarg i la persona "que hem trobat" està estudiant i és un noi amb futur. L'altra, de Gestor Cultural i de Comunicació, perquè la comunicació és un tema sensible i l'ha de portar algú de confiança. Es tracta d'un cas pràctic que, de ben segur, es reprodueix en d'altres corporacions locals del país i que val la pena analitzar. Dins la programació de la trobada internacional SAX2007&WSFII, divendres va ser el dia destinat a anal·litzar si les Administracions Locals han de participar activament en la construcció de xarxa oberta o no, i dels avantatges que els pot suposar l'ús d'aquesta com a suport de les seves activitats. L'esdeveniment va aplegat un centenar llarg d'assistents, molts dels quals estan vinculats a ajuntaments d'arreu de Catalunya. Malauradament, jo no hi vaig poder ser per motius laborals, però sempre va bé tenir-hi espies d'excepció i que sàpiguen explicar-ho de la manera com ho fa l'autor del el nou diari de l'estació. Si us fa mandra anar al bloc amic, podeu trobar-ne una transcripció tot seguit: El titol és espectacular. Ho sé. Però és que crec que no és per menys. La humanitat s’ha bastit amb successius andamiatges de canvis i més canvis en frenètica evolució. Estrats de nous coneixements que han vingut a cobrir els antic i que, al seu moment, seran coberts per nous coneixements. Ara toca una nova i il·lusionant revolució, similar a aquella que va ensenyar als nostres avis i pares que, aprenent a llegir i a escriure, podien guanyar-se millor la vida. Deu fer cosa d'un any, em vaig decidir a posar un repte a la finestra virtual del Cau. El repte, que tens al capdamunt d'aquest diari, diu: "Només es perd el que es guarda, només es guanya el que es dóna". El motiu d'utilitzar aquesta sentència no era altra que homenatjar tots aquells que no ens sentim més que el veí i que no ens estem de donar allò que creiem que pot ser d’utilitat pels altres i, a canvi, rebem allò que els altres creuen que pot ser d’utilitat per nosaltres. Amb aquesta filosofia, havia deixat el bloc com un recurs sota llicència CreativeCommons, m'apuntava, entre d’altres i en la mesura de les meves possibilitats intel·lectuals i temporals, a comunitats com la Wikipedia o Guifi.net i intento seguir iniciatives de creació oberta i col·laborativa (Linux i companyia). Fòtils comunicatius i col·laboratius creats a partir de comunitats d'usuaris que comparteixen coneixements i experiències per aprendre i construir en comú. Noves generacions de feinejadors minairons en constant tràfec més enllà de races, colors i ideologies. 
La política ha guanyat en complexitat i ha perdut en democràcia L’altra dia tenia una petita conversa, massa breu, amb un bon jan de Taradell sobre el tema de les noves tecnologies. El meu interlocutor tenia la idea que les xarxes ciutadanes són il·legals perquè accedeixen a Internet a esquenes de les operadores de telecomunicacions. Vaig veure que havia mal entès el concepte bàsic i, per això, m’he decidit a respondre-li en obert i fent referència a la xarxa ciutadana que, originada a casa nostra, possiblement sigui la més gran del món: Guifi.net. Eps! Com a exemple, eh! I ho faig de la següent manera |
Categories
Els meus enllaços.
AIRE TRANQUIL... O NO!
EL MISTERI DE LA LLETRA
Notícies VilaWeb
El bloc de la BibliotecaÚltims 40 canvis
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
|
||
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
